Festival de la cançó de Sanremo

Festival de la cançó de Sanremo
	43° 49′ N, 7° 47′ E / 43.82°N,7.78°E
Nom en la llengua original	(it) Festival della canzone italiana
Tipus	festival de música ; programa de televisió ; concurs anual de música ; esdeveniment de selecció al Festival de la Cançó d'Eurovisió
Vigència	1951 -
Fundador	Angelo Nizza
Localització	Sanremo (Itàlia)
Estat	Itàlia
Organitzador	Rai
Gènere	xou de televisió i televisió musical
Mitjà de comunicació
Emissora original	Rai 1
Lloc web	rai.it…

El Festival de la cançó italiana de Sanremo (en italià: Festival della Canzone Italiana, o Festival di Sanremo) es començà a celebrar l'any 1951.

Se celebra anualment al Teatre Ariston de Sanremo, originalment la seu del Festival era el Casino de Sanremo. Dura la nit de cinc dies, de dimarts a dissabte de principis de febrer. Es tracta d'una competició en què els intèrprets de cançons originals, compostes per autors italians, són votades per un jurat d'experts, un de demoscòpic i pel públic. També hi ha premis atorgats per la premsa especialitzada.^{[cal citació]}

El realment original del festival i que es manté avui en dia és que la música és en rigorós directe, interpretada per l'orquestra de la ciutat.

El/La guanyador/a del festival pot decidir si participa o no com a representant d'Itàlia al festival d'Eurovision.^{[cal citació]}

Al mateix temps hi acudeixen cada any com a convidats grans figures de la música mundial.

És el festival de cançons més famós d'Itàlia, i s'ha convertit en un dels principals esdeveniments mediàtics de la televisió italiana. Es transmet en directe per la cadena pública Rai Uno i s'organitzen programes especials i debats en totes les seves edicions.^{[cal citació]}

Cada any la tria del/s presentador/s i director del Festival és una notícia molt comentada i debatuda a Itàlia.^{[cal citació]} En els últims anys s'ha repetit la fórmula de presentar-lo dos anys seguits, així al 2014 i 2015 van ser el periodista Fabio Fazio i l'actriu còmica Luciana Littizzetto, molt coneguts pel programa d'entrevistes i debat Che tempo che fa, al 2016 i 2017 el presentador d'innumerables programes produïts per la Rai Carlo Conti, juntament amb la famosa presentadora de Mediaset Italia Maria de Filippi al 2017, i al 2018 i 2019 el gran cantant Claudio Baglioni, amb èxit de crítica degut a l'important component musical. L'edició del 2020 (del 4 al 8 de febrer) serà la 70ena i ve presentada per Amadeus (Amedeo Umberto Rita Sebastiani), un presentador de televisió que a l'edició de 2019 va actuar com a copresentador i va rebre bones crítiques, que també farà funcions de director artístic del festival. Col·labora en la presentació el seu amic Rosario Fiorello, músic i còmic. Durant les cinc nits que dura el festival hi participaran diversos copresentadors i hi actuaran com a convidats múltiples artistes, com Emma Marrone, Tiziano Ferro o Zucchero. Es presentaran al concurs 24 noves cançons, cantades per artistes molt consolidats, com Rita Pavone, menys consolidats com Francesco Gabbani, o per nous cantants, que provenen de talent shows italians com Elodie o de realities com Elettra Lamborghini.

A l'edició de 2020 el dia dedicat a les covers, participà fent un duet amb Tosca, cantant italiana, la cantant catalana Sílvia Pérez Cruz i quedaren en el primer lloc de les votacions per la seva versió de Piazza Grande, de Lucio Dalla.^{[cal citació]}

A l'edició de 2021 els presentadors van tornar a ser Amadeus (Amedeo Umberto Rita Sebastiani) amb Rosario Fiorello i degut a la COVID se celebrà sense públic, substituït per globus o plantes, depenent del dia, i donant molt espai a l'orquestra.

A les edicions de 2022 i 2023 el presentador (i director del festival) torna a ser Amadeus (Amedeo Umberto Rita Sebastiani), acompanyat de Gianni Morandi i cada dia dels cinc del festival per una copresentadora, de diferentes edats, ètnies i professions, com Ornella Mutti a 2022 o Chiara Ferragni al 2023.

Al 1967 va tenir el dubtós honor de protagonitzar la crònica negra quan el cantant Luigi Tenco va ser trobat mort a la seva habitació, durant la XVII edició del Festival. Si bé es parla generalment de suïcidi, resten encara molts de dubtes sobre la vertadera causa de la mort.^{[cal citació]}

Aquest prestigiós festival de la cançó ha comptat amb cantants que més tard es van fer coneguts a tot el món, com ara: Domenico Modugno, Claudio Villa, Iva Zanicchi, Bobby Solo, Nilla Pizzi, Gigliola Cinquetti, Johnny Dorelli, Nicola Di Bari, Andrea Bocelli, Laura Pausini, Eros Ramazzotti, Adriano Celentano, Mina, Mia Martini, Patty Pravo, Pooh (banda), Riccardo Fogli, Toto Cutugno, Umberto Tozzi, Zucchero, Lucio Dalla, Lucio Battisti, Ricchi e Poveri, Matia Bazar, Gianni Morandi, Riccardo Cocciante, Anna Oxa, Fausto Leali, Massimo Ranieri, Enrico Ruggeri, Marco Masini, Paolo Vallesi, Raf, Nek i Vasco Rossi entre els italians, i José Feliciano, Ray Charles, Stevie Wonder, Louis Armstrong, Elton John, Madonna, Mirla Castellanos, Luis Miguel, Sandro, Roberto Carlos (cantant), i Sergio Dalma, entre els estrangers.

A la seixanta tercera edició, corresponent al 2013, va succeir per primera vegada en la història del festival que un cantant no va participar en la gala de la nit del divendres en retirar-se per a la celebració del sàbat. Va ser el cantant de la banda Gennaro Della Volpe, que el 2009 s'havia convertit al judaisme.^[1]