Giosuè Carducci

Giosuè Carducci

Biografia
Naixement	(it) Giosuè Alessandro Giuseppe Carducci 27 juliol 1835 Valdicastello Carducci (Itàlia) (en)
Mort	16 febrer 1907 (71 anys) Bolonya (Itàlia)
Sepultura	Certosa di Bologna 44° 29′ 44″ N, 11° 18′ 35″ E
Senador del Regne d'Itàlia
13 desembre 1890 –
Diputat del Regne d'Itàlia
20 novembre 1876 – 2 maig 1880 Legislatura: 13th Legislature of the Kingdom of Italy (en)
Dades personals
Residència	Casa Carducci (en) (1890–1907)
Nacionalitat	Itàlia
Religió	Ateisme
Formació	Scuola Normale Superiore. Classe di Lettere e Filosofia (en) - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1853–1856) convent of Scolopi (en) (1849–)
Activitat
Ocupació	escriptor, professor d'universitat, crític literari, polític, poeta, periodista, filòleg
Ocupador	Universitat de Bolonya (1860–1904) Liceo Statale Niccolò Forteguerri (en) (1859–1860) Liceo ginnasio di San Miniato al Tedesco (it) (1856–1857)
Partit	Extrema Esquerra Històrica
Membre de	Deputazione di Storia Patria per le Venezie (en) (1893–) Società reale di Napoli (en) (1889–) Società dantesca italiana (en) (1888–) Accademia Nazionale dei Lincei (1887–) Accademia della Crusca (1886–) Acadèmia de ciències i lletres de l'Institut Lombard (1869–) Deputazione di storia patria per l'Umbria (en)
Professors	Geremia Barsottini (en) i Celestino Zini
Alumnes	Manara Valgimigli i Emma Tettoni (en)
Nom de ploma	Enotrio Romano Romano Enotrio
Família
Cònjuge	Elvira Menicucci
Fills	Beatrice Carducci, Libertà Carducci
Pares	Michele Carducci   i Ildegonda Celli
Premis
(1906)  Premi Nobel de Literatura
Signatura

Giosuè Carducci (Valdicastello, Toscana, 1835 - Bolonya, Itàlia, 1907) fou un poeta i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1906.

Biografia

Va néixer el 27 de juliol del 1835 al poblet de Valdicastello, població situada al municipi de Pietrasanta, en aquells moments part d'una Toscana independent però que el 1860 s'uniria a la Itàlia unificada. Fill d'un metge rural, va passar la seva infància a la regió de Maremma abans de traslladar-se a Pisa, l'any 1853, on va estudiar Filosofia i Lletres a la seva universitat. Després d'exercir de professor en diferents centres docents, entre 1860 i 1904 va ser professor de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, càtedra que va mantenir durant 42 anys. Morí en aquesta ciutat el 16 de febrer del 1907.

Obra literària

Oposat al papat, la monarquia i al sentimentalisme que dominaven la literatura italiana del seu temps, fou el primer poeta que va adaptar amb èxit la mètrica clàssica llatina a la poesia italiana moderna. En tota la seva obra, són notòries l'afirmació de la seva personalitat, la seva rebel·lia i l'incorformisme -sobretot en la seva època juvenil-, així com el seu anticlericalisme militant.

L'any 1906, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, el primer italià a aconseguir aquest reconeixement, no sols en consideració a la seva recerca literària profunda i crítica, sinó sobretot com un tribut a l'energia creativa, la frescor de l'estil, i la força lírica que caracteritzen les seves obres mestres poètiques.

Obra seleccionada

• 1857: Rime
• 1863: Juvenilia
• 1865: Inno a Satana
• 1865: Levia Gravia
• 1871: Decenalia
• 1873: Nuove poesie
• 1874: Studi letterati, assaig
• 1876: Bozetti critici e discorsi letterari, assaig
• 1879: La canzone di Legnano
• 1882: Giambi ed epodi
• 1883: Ça ira
• 1886: Intermezzo
• 1877-1889: Odi Barbare
• 1897: La chiesa di Polenta, obra a la qual posà música l'any 1903 Francesco Balilla Pratella
• 1901: Rime e Ritmi
• 1928: Primizie e reliquie, obra pòstuma

Reconeixements

En honor seu, s'anomenà el cràter Carducci sobre la superfície del planeta Mercuri.

Enllaços externs

• «Giosuè Carducci» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.