Va estudiar Dret a la Universitat de Madrid. En 1958 era delegat del SEU en la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid. En 1959 va ser nomenat cap del Departament d'informació i Premsa i director del Gabinet d'Estudis Sindicals del SEU. En 1962 era director del Gabinet d'Estudis Sindicals de la Prefectura Nacional del SEU. En 1963 va ser nomenat Inspector nacional d'Associacions del Movimiento i el 1964 cap nacional del SEU. Entre 1969 i 1971 va ser sotssecretari general del Movimiento Nacional i procurador en Corts.[1] En els estadis finals del franquisme, Ortí Bordás va pertànyer a un dels corrents reformistes de la dictadura, la coneguda com els "blaus" (juntament amb personatges de rellevància durant la Transició com Rodolfo Martín Villa, Gabriel Cisneros, Marcelino Oreja Aguirre, Miguel Primo de Rivera y Urquijo o Fernando Ybarra).[2]
↑Tot i que a la majoria de fonts consultades afirmen que va ser diputat a Corts Valencianes escollit en 1983 i 1987, no figura en l'índex dels diputats al Web de les Corts Valencianes. Vegeu aquí[Enllaç no actiu]
Javier Paniagua Fuentes i y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.410. ISBN 9788495484802.
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg){kind=small}
