Vés al contingut

Josep Maria Pou i Serra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Josep Mª Pou)
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria Pou i Serra

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Mollet del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Escola Superior d'Art Dramàtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTeatre Romea Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Veu: Josep Maria Pou i Serra Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0693493 Allocine: 31543 Allmovie: p149791 TCM: 11257378 TMDB.org: 19909 Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria Pou i Serra (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 19 de novembre del 1944) és un director i actor català que ha desenvolupat la seva carrera en el món del cinema, teatre i televisió.

Carrera artística

[modifica]

Interessat pel teatre des de ben jove anà a Madrid per estudiar arts escèniques, on començà la seva carrera artística. No fou fins al 1987 quan, invitat pel Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, s'instal·là al Teatre Romea i realitzà per primera vegada teatre en català.

Teatre

[modifica]

Debutà el 1970 al Teatro María Guerrero de Madrid,[1] i al llarg de la seva carrera ha protagonitzat més de 40 muntatges teatrals, sent dirigit per directors teatrals com Calixto Bieito a El Rei Lear, Ferran Madico a CelObert, Josep Maria Flotats a La gavina o Àngels a Amèrica, Mario Gas a Golfus de Roma, Pilar Miró a La verdad sospechosa, José Luis Alonso a Las tres hermanas o Antígona o Adolfo Marsillach a Marat Sade. L'any 2003 debutà com a director teatral amb el muntatge Bartleby, l'escrivent, al qual seguí La cabra o Qui és Sylvia? l'any 2005. El 2006 assumí la direcció artística del teatre Goya de Barcelona.[2]

El 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, "pel mestratge i veritat aconseguits en les seves interpretacions de Celobert, de David Hare, al Teatre Romea de Barcelona, i Bartleby, l'escrivent, de Herman Melville al Teatre de Salt, al llarg de la temporada 2003". El 2006 fou guardonat amb el Premio Nacional de Teatro, concedit pel Ministeri de Cultura espanyol i l'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Internacional Terenci Moix en la categoria d'espectacle de l'any en arts escèniques per La cabra o Qui és Sylvia?, d'Edward Albee.[3]

A l'octubre de 2008 va reinaugurar el teatre Goya de Barcelona, amb l'obra Els nois d'història. També porta la direcció artística del Teatro la Latina de Madrid.[4]

El 2015 encetà la temporada al Teatre Romea protagonitzant l'obra Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano, l'adaptació de Mario Gas del diàleg platònic Apologia de Sòcrates.

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[5]

Cinema

[modifica]

Ha desenvolupat una llarga carrera al cinema, iniciada durant la dècada del 1960, sota les ordres de directors com Alejandro Amenábar, José Luis Garci, Marta Balletbò-Coll, Carlos Saura, Ventura Pons, Josep Maria Forn, Fernando Colomo, Francesc Betriu, Pilar Miró, Montxo Armendáriz, Francesc Bellmunt, Pere Portabella, José María Forqué o Francesc Rovira-Beleta.

Televisió

[modifica]

A la televisió ha participat en diverses sèries, destacant Arnau, Àngels i Sants, Temps de Silenci, Estació d'enllaç, Nit i dia a TV3 i Policías, en el corazón de la calle, a Antena 3. El 2014 participarà en la minisèrie 1714. El preu de la llibertat.[6]

Ràdio

[modifica]

Gran aficionat al teatre musical ha realitzat entre 1985 i 1999, juntament amb Concha Barral, un programa setmanal a Radio 1-Ràdio Nacional d'Espanya anomenat La Calle 42. Des de 2006 col·labora quinzenalment al programa Tot és comèdia i diàriament al programa L'Hora L de Ràdio Barcelona.

Guardons

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Redacció «Josep Maria Pou». Ara [Barcelona], núm 1, 28-11-2010, p.16.
  2. ↑ «Josep Maria Pou i Serra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)
  4. ↑ Rusiñol, Joan; Miquel Codolar «La cultura de Madrid, en mans catalanes». Ara, 16-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].
  5. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].
  6. ↑ Castellví Roca, Albert «El Verkami de la minisèrie del 1714 triomfa gràcies a EITB». Ara, 22-12-2013, p. 67.
  7. ↑ «El lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2004, dilluns al 33». TV3, 27-09-2004. [Consulta: 22 gener 2017].
  8. ↑ «José María Pou trae a Madrid la historia de amor entre un arquitecto y una cabra» (en castellà). ABC, 16-01-2007. Arxivat de l'original el 2014-03-27. [Consulta: 18 març 2014].
  9. ↑ «Josep Maria Pou y el drama 'Divinas palabras' triunfan en los Max» (en castellà). El Mundo, 17-04-2007.
  10. ↑ «Josep Maria Pou, Premi Gaudí d'Honor 2017». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 22 gener 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_Pou_i_Serra&oldid=33602280»