Kel Carruthers

Carrera esportiva
Nacionalitat	Austràlia
Temporades	1966 - 1970
Equips	Aermacchi, Benelli, Yamaha
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc	1 (1969)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
C. d'Austràlia	Diversos (125, 250, 350 i 500cc)
Manx TT	2 (1969-1970)

Kel Carruthers
	Kel Carruthers en un segell del Iemen de 1969
Biografia
Naixement	(en) Kelvin Carruthers ; 3 gener 1938 (86 anys); Sydney (Austràlia)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, director d'equip
Esport	motociclisme ; motociclisme de velocitat
Premis
	(19 desembre 2000) Medalla Esportiva Australiana; (1999) AMA Motorcycle Hall of Fame; (1985) Sport Australia Hall of Fame ;

Kelvin Carruthers, conegut com a Kel Carruthers (Sydney, 3 de gener de 1938), és un antic pilot de motociclisme i director d'equips de competició australià.^[1] Va guanyar el Campionat del Món de 250cc de 1969 amb l'equip oficial de Benelli. Un cop retirat de les competicions va esdevenir director de l'equip de curses de Yamaha, pel qual hi passaren campions del món de 500cc com ara Kenny Roberts i Eddie Lawson.^[2]

El 1985, Carruthers va ser incorporat al Sport Australia Hall of Fame^[3] i el 1999, al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA.^[2]

Biografia

Fill del propietari d'una botiga de motocicletes, Carruthers va aprendre a treballar amb motocicletes des de ben petit, va començar a conduir-ne a deu anys i va participar a la seva primera cursa als dotze.^[2] A començaments de la dècada del 1960 havia guanyat diversos campionats d'Austràlia en les cilindrades de 125, 250, 350 i 500cc.^[2]

A començaments de 1966 es va traslladar a Europa amb la seva família per a competir a les curses britàniques de circuits curts i a les internacionals,^[4] entre elles algun Gran Premi de motociclisme, amb una Drixton Aermacchi^[5] i a començaments de la temporada de 1969, ja com a pilot de fàbrica d'Aermacchi.^[2] A mitjan temporada de 1969, Benelli li va oferir motos de fàbrica, amb les quals va guanyar la cursa de 250cc del TT de l'Illa de Man. Després d'aquesta cursa, Aermacchi el va alliberar del seu contracte i Carruthers va continuar com a pilot de fàbrica amb Benelli. Amb aquest equip va guanyar el campionat del món de 250cc aquell mateix any després d'una dura lluita amb Santiago Herrero (OSSA) i Kent Andersson (Yamaha).^[1]^[2]

Acabada la temporada de 1970, l'australià va acceptar una oferta de Yamaha per a córrer a Amèrica.^[2] Yamaha li va demanar que fes de mentor d'un jove pilot de dirt track nord-americà anomenat Kenny Roberts.^[2] El 1973, Carruthers va esdevenir director de l'equip de competició nord-americà de Yamaha. Sota la guia de Carruthers, Roberts guanyà el Campionat AMA Grand National de 1973 i 1974 per a la marca japonesa.^[2] Quan es va fer palès que Yamaha no tenia una moto capaç de competir amb l'equip de Harley-Davidson, dominador de les pistes de terra, els japonesos van decidir d'enviar Carruthers i Roberts a Europa per a competir en el campionat del món de velocitat.^[2]^[6] Mentre Carruthers li ajustava les motos i li oferia orientació, Roberts va guanyar tres campionats del món consecutius de 1978 a 1980. Carruthers també va ajudar Eddie Lawson a guanyar el títol mundial de 500cc el 1984.

Carruthers va continuar treballant per a diversos equips de Gran Premi fins a la temporada de 1995. El 1996 va treballar amb l'equip de curses de la fàbrica d'embarcacions Sea-Doo, ajudant l'empresa a guanyar diversos títols nacionals i mundials.^[2] Va tornar al motociclisme el 1998 dirigint un equip de motocròs satèl·lit de Yamaha.^[2]

Resultats al Mundial de motociclisme

Font:^[1]^[7]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició	1	2	3	4	5	6
Punts	8	6	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	Punts	Posició	Victòries
1966	125cc	Honda	ESP -	GER -		NED -		DDR -	CZE -	FIN 8	ULS 8	IOM 12	NAT 7	JPN -		0	–	0
	350cc	Norton		GER -	FRA -	NED -		DDR -	CZE -	FIN 4	ULS -	IOM NC	NAT -	JPN -		3	18è	0
	500cc	Norton		GER -		NED -	BEL -	DDR -	CZE -	FIN -	ULS -	IOM 11	NAT -			0	–	0
1967	125cc	Honda	ESP -	GER -	FRA -	IOM 5	NED -		DDR -	CZE -	FIN 5	ULS 4	NAT 7	CAN -	JPN -	7	8è	0
	250cc	Suzuki	ESP -	GER -	FRA -	IOM 12	NED -	BEL -	DDR -	CZE -	FIN -	ULS -	NAT -	CAN -	JPN -	0	–	0
	350cc	Aermacchi		GER 5		IOM 10	NED 6		DDR 4	CZE -		ULS 4	NAT -		JPN -	9	7è	0
	500cc	Norton		GER -		IOM NC	NED -		DDR -	CZE -		ULS -	NAT -		JPN -	0	–	0
1968	125cc	Honda	GER 6	ESP -	IOM 3	NED -		DDR -	CZE -	FIN -	ULS 6	NAT -				6	10è	0
	250cc	Aermacchi	GER -	ESP -	IOM NC	NED -	BEL -	DDR -	CZE -	FIN -	ULS -	NAT -				0	–	0
	350cc	Aermacchi	GER 3		IOM NC	NED -		DDR 3	CZE 4		ULS 2	NAT -				17	3r	0
	500cc	Norton	GER -	ESP -	IOM 6	NED 5	BEL 5	DDR -	CZE -	FIN -	ULS 6	NAT 6				7	11è	0
1969	125cc	Aermacchi	ESP 6	GER 10	FRA -	IOM 2	NED -	BEL -	DDR -	CZE 9	FIN -		NAT -	YUG -		20	10è	0
	250cc	Benelli	ESP -	GER -	FRA -	IOM 1	NED 2	BEL 3	DDR 5	CZE 3	FIN 4	ULS 1	NAT 2	YUG 1		89	1r	3
	350cc	Aermacchi	ESP 2	GER 6		IOM NC	NED 7		DDR 7	CZE 7	FIN -	ULS -	NAT -	YUG -		29	7è	0
	500cc	Aermacchi	ESP -	GER 8	FRA -	IOM NC	NED -	BEL -	DDR -	CZE -	FIN -	ULS -	NAT -	YUG -		3	44è	0
1970	250cc	Yamaha	GER 1	FRA NC	YUG -	IOM 1	NED -	BEL 2	DDR -	CZE 1	FIN -	ULS 1	NAT 2	ESP -		84	2n	4
1970	350cc	Yamaha	GER 2		YUG 2	IOM NC	NED 4		DDR 3	CZE 4	FIN 4	ULS -	NAT -	ESP -		28	2n	0

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Kel Carruthers» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 2020-04-09. [Consulta: 15 març 2024].
↑ ^2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 «Kel Carruthers at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 23 febrer 2022].
↑ «Kel Carruthers» (en anglès). Sport Australia Hall of Fame. [Consulta: 27 setembre 2020].
↑ «Still on form» (en anglès). Motor Cycle, 13-12-1964, pàg. 45 [Consulta: 24 maig 2014]. «As a final warm-up for his forthcoming European race debut, Australian star Kelvin Carruthers won four races on his two-fifty Honda four at the Victorian Grand Prix»
↑ (en anglès) Motor Cyclist Illustrated, 5-1968, pàg. 10, 12 [Consulta: 24 maig 2014].
↑ (en anglès) American Motorcyclist. American Motorcyclist Association, 3-1979, pàg. 30. ISSN: 0277-9358.
↑ «Kel Carruthers Isle of Man TT results» (en anglès). Iomtt.com. [Consulta: 14 juliol 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kel Carruthers

Entrevista a Kel Carruthers a Superbikeplanet.com de 1996 (anglès)

[Kel_Carruthers_career_statistics_at_MotoGP.com-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Kel Carruthers» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 2020-04-09. [Consulta: 15 març 2024].

[Kel_Carruthers_at_the_Motorcycle_Hall_of_Fame-2] 2,00 ^2,01 ^2,02 ^2,03 ^2,04 ^2,05 ^2,06 ^2,07 ^2,08 ^2,09 ^2,10 ^2,11 «Kel Carruthers at the Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 23 febrer 2022].

[3] «Kel Carruthers» (en anglès). Sport Australia Hall of Fame. [Consulta: 27 setembre 2020].

[4] «Still on form» (en anglès). Motor Cycle, 13-12-1964, pàg. 45 [Consulta: 24 maig 2014]. «As a final warm-up for his forthcoming European race debut, Australian star Kelvin Carruthers won four races on his two-fifty Honda four at the Victorian Grand Prix»

[5] (en anglès) Motor Cyclist Illustrated, 5-1968, pàg. 10, 12 [Consulta: 24 maig 2014].

[6] (en anglès) American Motorcyclist. American Motorcyclist Association, 3-1979, pàg. 30. ISSN: 0277-9358.

[7] «Kel Carruthers Isle of Man TT results» (en anglès). Iomtt.com. [Consulta: 14 juliol 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]