Niocalita
 Niocalita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca,Nb)₄(Si₂O₇)(O,OH,F)₂ |
| Epònim | composició química, niobi i calci |
| Localitat tipus | Bond zone, Complex d'Oka, Oka, Deux-Montagnes RCM, Laurentides, Quebec, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.17 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.08 |
| Dana | 56.2.4.6 |
| Heys | 17.8.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,863Å; b = 10,431Å; c = 7,37Å; β = 110,11° |
| Grup espacial | space group Pa (en)  |
| Color | groc llimona; incolor en llum transmesa |
| Macles | sí |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,32 g/cm³ (mesurada); 3,29 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 a 1,701 nβ = 1,714 a 1,721 nγ = 1,720 a 1,730 |
| Birefringència | δ = 0,020 a 0,029 |
| Angle 2V | mesurat: 34° a 56°, calculat: 64° a 66° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Ti, Zr, Al, Y, Fe, Ta, Mn, MgNa, K, P, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1956 |
| Símbol | Nio |
| Referències | [1] |
La niocalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la wöhlerita. Rep el seu nom en al·lusió a la composició, que conté Niobi i calci.
Característiques
[modifica]La niocalita és un silicat de fórmula química (Ca,Nb)₄(Si₂O₇)(O,OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la niocalita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Bond zone, dins el Complex d'Oka, al municipi regional de comtat de Deux-Montagnes, a Laurentides (Quebec, Canadà). També ha estat descrita a la pedrera Badloch (Baden-Württemberg, Alemanya), i a Ol Doinyo Lengai (Arusha, Tanzània). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]