Llengua puinave
Wãnsöhöt | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 3.000 (2007 ) |
Autòcton de | Guainía, Vichada i Amazones |
Estat | Colòmbia i Veneçuela |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | pui |
Glottolog | puin1248 |
Ethnologue | pui |
UNESCO | 309 |
IETF | pui |
Endangered languages | 2767 |
El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.
Varietats
[modifica]- Puinave
- Occidental: Bravos, Guaripa
- Oriental: Mansos
- Macú
- Macú
- Tikié
- Kerarí
- Papurí
- Nadöbo
Noms alternatius són Puinabe, Puinavis, Uaipunabis, Guaipunavos i Uaipis.[1]
Relacions amb altres llengües
[modifica]De vegades s'intenta connectar el puinave amb altres llengües inclassificables de la zona, formant la família macro-puinave. Aquesta proposta, però, manca d'evidència suficient. Sovint es tracta d'un intent de resumir totes les llengües anomenades maku, nom d'origen arawak que simplement vol dir "llengua incomprensible".[2]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]Labials | Alveolars | Velars | Glotals | ||
---|---|---|---|---|---|
Oclusives | Orals | p | t | k | |
Nasals | m | n | |||
Fricatives | s | h |
Vocals
[modifica]Anteriors | Posteriors arrodonides | ||
---|---|---|---|
Tancades | i ĩ | ɯ | u |
Mitjanes | e | ɤ ɤ̃ | o õ |
Obertes | a ã |
Les síl·labes són d'estructura (C)V(C). Els fonemes /m n/ tenen [b d] com al·lòfons.
La vocal [u] es realitza com [w] si es troba al principi o al final de la síl·laba. Quan la vocal /i/ es troba en posició final, es realitza com [j], però en posició inicial, es realitza com a consonant oclusiva palatal ([ɟ] o [ɲ], depèn del nucli).
Tons
[modifica]El puinave posseeix quatre tons fonètics: alt, baix, ascendent i descendent.
Referències
[modifica]- ↑ Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Steward. Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.
- ↑ Patience Epps, 2008. A Grammar of Hup. Mouton de Gruyter.