Vés al contingut

Maresme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maresmenca)
Per a altres significats, vegeu «Maresme (desambiguació)».
S'ha proposat que «Baix Maresme» i «Alt Maresme» siguin fusionats a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar).
Plantilla:Infotaula geografia políticaMaresme
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Port de Mataró
Tipuscomarca de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 36′ N, 2° 30′ E / 41.6°N,2.5°E / 41.6; 2.5
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CapitalMataró Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població452.690 (2019) Modifica el valor a Wikidata (1.135,98 hab./km²)
GentiliciMaresmenc, maresmenca
Geografia
Superfície398,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Forma de governConsell Comarcal
PIB nominal8.306.800.000 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per capita19.200 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT21 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webccmaresme.cat Modifica el valor a Wikidata

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.[1] Abocat a la mar Mediterrània, està situat entre el riu Tordera (al nord) i la vila de Montgat (inclosa en la comarca, al sud). De l'altre costat de la seva frontera nord, passat el riu Tordera, es troba la vila de Blanes, on comença la Costa Brava, i passada la seva frontera sud, més enllà de Montgat, comença la comarca del Barcelonès. Així, a més de limitar amb el Mediterrani, seguint la costa el Maresme limita amb les comarques costaneres del Barcelonès (al sud) i de La Selva (al nord). Terra endins només limita amb la comarca del Vallès Oriental. A més el Maresme comprèn part de les comarques naturals de les serres de Marina, Montnegre i Corredor. Aquesta riquesa geomorfològica fa que el Maresme sigui una comarca litorenca amb forts contrasts i una gran diversitat de paisatges.

Geografia

[modifica]
Vegeu també: Geografia del Maresme i Llista de municipis del Maresme
Municipis del Maresme
Municipis del Maresme

La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró n'és la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat: Vilassar de Dalt, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar Tordera, entre altres. El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral és conegut turísticament com la Costa del Maresme.

Vallès Oriental La Selva
Barcelonès Mar Mediterrani

El clima del Maresme és Mediterrani de tipus Litoral Central. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm i 800 mm, assolint-se els valors més alts al nord i a l'àrea del Montnegre i els més baixos als pobles costaners del sud de la comarca. L'estació plujosa és la tardor i la seca l'estiu; la primavera és menys plujosa que la tardor, però la diferència entre aquestes estacions és menor que en altres parts del litoral.[2] Pel que fa a la temperatura, els hiverns són moderats, amb mitjanes de 8 °C a 10 °C i els estius calorosos, entre 22 °C i 23 °C de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. Només hi pot glaçar del novembre al març.[3]

Fauna

[modifica]

La fauna d'un territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació d'aquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant qualitativament com quantitativament. En general, els animals més grans són els primers a veure's afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per l'home, són destacables arreu.

La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:

  • La fauna marina està formada per tot d'éssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l'equilibri ecològic; al mar també hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i d'altres que només hi passen quan emigren.
  • Als aiguamolls, s'hi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen d'aliment a les aus que hi viuen, i també a les migratòries.
  • A les zones boscoses, s'hi troben animals que s'han adaptat a l'home i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població d'ocells que se n'alimenten.
  • Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més d'estar protegits en no tenir depredadors.
  • A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant s'hi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.

Història

[modifica]
Canet de Mar

Hi ha diverses restes arqueològiques: El dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la vil·la romana de Can Llauder a Mataró, l'aqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.

La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes d'Estrac (Baix Maresme) formà part des de l'edat mitjana de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector d'Arenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho feu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates feu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del segle xviii en nuclis importants.

L'economia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).

Economia

[modifica]
El Montcabrer, a Santa Creu de Cabrils

El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en les seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. però amb els pas dels anys la nostra economia s'ha anat transformant a passar al sector turístic.

Però els darrers decennis ha esdevingut —per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc.).

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.129 - 1.612 20.108 40.920 71.855 70.117 69.845 71.671 76.385

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
84.301 97.056 99.649 104.163 125.660 190.949 252.952 291.969 297.017 297.017

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
318.891 329.488 345.423 366.782 386.573 409.125 420.521 430.997
 436.486
 437.919

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
441.505 447.824
 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Cultura

[modifica]

Símbols

[modifica]

L'escut oficial del Maresme té blasonament amb escut caironat truncat ondat: 1r d'argent; 2n d'atzur, 2 faixes ondades d'argent; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre una corona mural de comarca. Va ser aprovat el 19 de desembre de 1995. Armes parlants: les ondes representen el mar i fan al·lusió al nom de la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.

Museus

[modifica]

Fires

[modifica]
  • Fira de la Cirera d'en Roca i Jornades Gastronòmiques a Arenys de Munt
  • Fira Mercat Modernista a Canet de Mar
  • Fira de Calella i l'Alt Maresme
  • Fira d'alimentació, de la tardor i del bolet de Sant Andreu de Llavaneres
  • Fira del Càntir, la fira internacional de la ceràmica d'Argentona
  • Fira d'Hivern a Malgrat de Mar
  • Fira de l'Arbre i la Natura de Mataró
  • Fira Comercial i Gastronòmica del Masnou (maig)
  • Fira Flotant del Masnou (maig)
  • Fira de Tordera (desembre)
  • Fira Mercat del Ram de Tordera
  • Fira del Bolet a Vilassar de Dalt (octubre)

Actes culturals i festes

[modifica]

Gastronomia

[modifica]

En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de l'horta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres d'Arenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes d'Estrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses d'Arenys de Mar, a més de l'àmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és la Denominació d'Origen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.

Jornades gastronòmiques
  • Calamarenys al Maresme
  • de la Maduixa de la Vallalta al Maresme
  • de Tardor, Bolet del Maresme
  • del Fesol del Ganxet del Maresme
  • del Peix i el Marisc al Maresme
  • del Tomàquet del Maresme
  • del Vi de la DO Alella
  • del Plat de Sant Andreu de Llavaneres. Pèsols amb sèpia i patates

Comunicacions

[modifica]
El tren s'estén paral·lel a la costa al llarg de tot el Maresme. Platja de Santa Susanna.

L'autopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. L'N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb l'AP-7.

Existeix una línia de ferrocarril, l'R1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), a més de diverses línies d'autobusos públics urbans i interurbans.

La primera línia de ferrocarril de tota la península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana el 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a l'actual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme.

El Maresme compta amb el desplegament informatiu de la seva televisió pública, m1tv (Canal 24 TDT). Creada el 2010 fruit de la fusió entre Televisió de Mataró i MaresmeDigital TV.

Personatges cèlebres

[modifica]
Silvia Abril
Pedro Pubill Calaf "Peret"[4]
Alba Farelo "Bad Gyal"
Josep Puig i Cadafalch
Sergio Sánchez Ortega
Francesc Fàbregas
Carme Ruscalleda
Roser

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Maresme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Sureda i Obrador, Vicenç. La Climatologia. Barcelona: La Llar del Llibre/Els llibres de la frontera, 1986, pag. 132. ISBN 84-85709-46-2. 
  3. ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 29 juliol 2014]. CC-BY-SA-3.0
  4. ↑ «CANCIONES ESCRITAS POR PERE PUBILL CALAF» (en castellà). cancioneros.com. [Consulta: 5 març 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maresme
Comarques de Catalunya Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Maresme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maresme&oldid=34214545»