Meerschautita

Meerschautita
Fórmula química	(Ag,Cu)₆Pb43-2xSb44+2xS112Ox (x ~0.5)
Epònim	Alain Meerschaut (en)
Localitat tipus	mina Pollone, Valdicastello Carducci, Pietrasanta, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HB.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,2393(1) Å; b = 43,6015(13) Å; c = 28,3688(8) Å; γ = 94,128(2)°
Grup puntual	2 - esfenoide
Grup espacial	p21
Color	gris acer a negre
Macles	només observades mitjançant raigs X
Exfoliació	perfecta - paral·lela a a
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	5,924 g/cm3 (calculada)
Pleocroisme	no pleocroica
Impureses comunes	Cu, As, Se, Cl, (Tl)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-061
Any d'aprovació	2013
Símbol	Mee
Referències

La meerschautita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor d'Alain Meerschaut (n. 1945), antic director de recerca del CNRS, per la seva destacada contribució a la definició i estudi de l'estructura cristal·lina de noves sulfosals de plom i antimoni d'origen hidrotermal als Alps Apuans.

Característiques

La meerschautita és una sulfosal de fórmula química (Ag,Cu)₆Pb_43-2xSb_44+2xS₁₁₂O_x (x ~0.5). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meerschautita hauria de pertànyer a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19649.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Pollone, situada a Valdicastello Carducci, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es troba en forma de cristalls prismàtics associada a altres minerals com l'esfalerita, el quars, ala pirita, la boulangerita o la barita. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.