Na (kana)

Na
	;
Caràcter	な (hiragana) ; Unicode: 306A; ; ナ (katakana) ; Unicode: 30CA; ; ﾅ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF85; ; ㋤ (katakana) ; Unicode: 32E4;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	な, な i な

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters な (hiragana) i ナ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 21a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre と i に; i el 21è en el poema iroha, entre ね i ら.^[3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

En la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la cinquena columna (な行, columna «na») i la primera fila (あ段, fila «a»).

Tant な com ナ provenen del kanji 奈. Existeix una versió hentaigana de な, , que prové del kanji 奈.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, な, ナ es romanitzen com a «na».

Escriptura

	El caràcter な s'escriu amb quatre glifs: Traç horitzontal curt en la part superior esquerra del caràcter. Traç quasi vertical que talla el primer. En la part dreta del caràcter, un petit ganxo. A sota del tercer traç, un traç vertical que es corba a l'esquerra, formant un bucle.
	El caràcter ナ s'escriu amb dos glifs: Traç horitzontal. Traç vertical que al final es corba cap a l'esquerra.

Altres escriptures

な / ナ en braille japonès^[6]
な / ナ na	なあ / ナー nā	Altres kanes basades en な
な / ナ na	なあ / ナー nā	にゃ / ニャ nya	にゃあ / ニャー nyā

Alfabet fonètic: 「名古屋のナ」 ("el na de Nagoya")
Codi Morse:^[7] •－•

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]