Manganiobertiïta

Manganiobertiïta
Fórmula química	Na(Na₂)(Mg₃Mn3+Ti)(Si₈O22)O₂
Epònim	Roberta Oberti, manganès i obertiite rootname series (en)
Localitat tipus	Pedrera Caspar, Volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,776Å; b = 17,919Å; c = 5,292Å; β = 104,05°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	grup espacial C2/m
Color	rosa clar
Exfoliació	perfecta en {110}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	incolor
Densitat	3,16 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,643 nβ = 1,657 nγ = 1,670
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 81°, calculat: 93°
Dispersió òptica	no visible
Fluorescència	no
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd), mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1998-046
Símbol	Mob
Referències

La manganiobertiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel obertiïta.

Va ser anomenat originalment obertiïta l'any 1998, en honor de la professora Roberta Oberti, de la Universitat de Pavia, Itàlia, per les seves contribucions a la química cristalina dels amfíbols. L'any 2012 va ser reanomenada ferriobertiïta per alinear l'ús de prefixos en els minerals del grup de l'obertiïta amb les regles de nomenclatura general dels amfíbols. Una re-investigació del material holotip l'any 2014 va revelar que Mn³⁺ > Fe³⁺, fent que el mineral canviés el nom per manganiobertiïta.

Característiques

La manganiobertiïta és un silicat de fórmula química Na(Na₂)(Mg₃Mn³⁺Ti)(Si₈O₂₂)O₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganiobertiïta pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Caspar del volcà Bellerberg, a la ciutat de Mayen, dins l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya. Aquesta espècie només ha estat descrita en aquest estat alemany, sent trobada també en diverses pedreres de les ciutats d'Andernach, Daun, Niederzissen i Polch.