Portal:Història/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Història
[modifica]
Boudica (segons els romans Boadicea) (~30 dC - 61 dC) va ser una reina celta-britona de la tribu dels Iceni. És coneguda per haver organitzat una revolta de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques.
El que sabem d'ella ens ha estat explicat per dos historiadors romans: Tàcit (en els seus Anals i a Agrícola) i Cassi Dió (en la seva Història de Roma). Ells l'anomenen Boadicea Victoria. Per tant, és possible que Boudica no fos el seu nom real, sinó que fos anomenada així pels seus seguidors, a causa de Budiga, deessa celta de la victòria i d'aquí en derivés el nom llatí.
{{Article_d'història_de_la_setmana_01}} - discussió - modifica - historial
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser creat per Jaume el Conqueridor, en el seu testament, com a regne independent del rei d'Aragó, però a Jaume II prest li fou imposat el vassallatge per Pere II de Catalunya i Aragó .
Comprenia el regne de Mallorca, format pròpiament per l'illa d'aquest nom, més Menorca (llavors encara en poder dels moros)- i les Pitiüses, fora ja del regne hi havia els comtats del Rosselló i de la Cerdanya (aproximadament l’actual Catalunya del Nord), el senyoriu de Cotlliure i els territoris que el Conqueridor conservava a Occitània (la senyoria de Montpeller, la baronia de Montpeller, el vescomtat de Carlat, la baronia d’Omelàs). A la mort de Jaume I passà a ser-ne rei el seu segon fill, que va regnar-hi amb el nom de Jaume II.
{{Article_d'història_de_la_setmana_02}} - discussió - modifica - historial
El Batalló de Sant Patrici fou un batalló mexicà integrat per militars principalment d'origen irlandès i d'altres països catòlics europeus, que van desertar a l'exèrcit nord-americà i van unir-se a l'exèrcit mexicà abans i durant la Guerra Estats Units-Mèxic de 1846-1848. Els integrants del batalló són coneguts com a San Patricios.
No se sap amb precisió la història dels integrants abans del seu reclutament. La llegenda popular diu que els militars, sota l'exèrcit nord-americà, havien rebut càstigs severs per haver intentat entrar al territori mexicà per assitir a missa i havien estat objecte d'altres pràctiques de discriminció religiosa.
{{Article_d'història_de_la_setmana_03}} - discussió - modifica - historial
Convencionalment, es considera que l'Alta Edat Mitjana comprèn el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins al ressorgir de la cultura i economia al voltant de l'any 1000. És una època de clarobscurs i forts contrasts. Tres imperis conviuen i lluiten entre si. El més antic d'ells és l'Imperi Romà d'Orient que, encara amb alts i baixos, és durant tot aquest període la llum i la guia cultural de la resta de pobles. Es forma un particular civilització grega que continua reclamant l'hegemonia sobre la resta del món coma hereus de la corona de l'emperador August. De tota manera, és precisament quan aquest pretès dominium mundi fracassa després de l'últim intent a càrrec de Justinià I quan de veritat presenciarem un apogeu cultural i una especificitat a la cultura romana d'Orient.
{{Article_d'història_de_la_setmana_04}} - discussió - modifica - historial
Mesopotàmia significa: (país) entre rius, l'Antiga Mesopotàmia localitzada a l'actual Iraq tenia una terra molt fèrtil a causa de la presència dels rius Tigris i Eufrates que desemboquen al Golf Pèrsic, és un terriotori que està envoltat de deserts. Aquestes terres van ser ocupades fa més de 5000 anys aC. pels sumeris, que van construir les primeres ciutats com: Ur i Lagash sobre pujols i les van fortificar per defensar-les d'altres pobles que cercaven un millor lloc per a viure. Cada ciutat es governava a si mateixa, eren estats independents.
{{Article_d'història_de_la_setmana_05}} - discussió - modifica - historial
La Exploració espacial o cursa espacial és la competició que es va establir entre els Estats Units i la Unió Soviètica per la l’exploració de l’espai. Encara que es tractava d’una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ven establertes entre el 1957, llançament de l'Spútnik i 1975 acoblament dels mòduls Apollo i Soiuz.
El 4 d'octubre de 1957 la Unió Soviètica va aconseguir posar en òrbita al voltant de la terra, per primera vegada en la història, un enginy de fabricació humana l'Spútnik. Tot i que oficialment es tractava d’un acte científic més durant l' any geofísic internacional, el fet va ser rebut pels Estats Units com una amenaça a la seva superioritat en els camps militars i de comunicacions. Molts diaris dels Estats Units van donar la notícia posant l’accent en el fet que els Rojos havien llançat un objecte que els podria amenaçar.
{{Article_d'història_de_la_setmana_06}} - discussió - modifica - historial
L'Orde de Montesa fou un orde militar fundat al segle xiv pel rei d'Aragó Jaume el Just, qui els va cedir el castell de Montesa, enclavat en territori valencià, frontera amb els sarraïns d'aquella part i aprovada pel papa Joan XXII el 10 de juny de 1317. Però les dificultats no van ser poques, segons la butlla de fundació, era al mestre de Calatrava a qui li corresponia la creació del nou orde i armar cavallers i fer vestir l'hàbit als cavallers de Montesa. El rei Jaume, amb temps, havia escrit al mestre de Calatrava per tal que apressés la seva acció, però aquest, que feia molt poc cas del seu rei natural, que era el de Castella, i moltíssim menys a un altre monarca estrany, com era el d'Aragó, ni es va dignar contestar aquelles cartes.
{{Article_d'història_de_la_setmana_07}} - discussió - modifica - historial
La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic. L'evidència arqueològica que ha sobreviscut data de més de 2500 anys, i inclou la ciutat antiga de Monte Albán, on es troben diversos edificis, pistes de joc de pilota, necròpolis magnificents decorades amb frescs, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte i observatoris astronòmics.
Els zapoteques van desenvolupar un calendari i un sistema d'escriptura logo-fonètic que utilitzava un símbol per a representar cadascuna de les síl·labes de la llengua. Aquest sistema d'escriptura és considerat la base d'altres sistemes mesoamericans desenvolupats pels maies, mixteques i asteques.
{{Article_d'història_de_la_setmana_08}} - discussió - modifica - historial
.svg)
La Segona República Espanyola (1931-1939), va ser el segon període que el cap d'estat d'Espanya va ésser elegit pel poble en lloc d'ésser un rei hereditari. La Primera República Espanyola havia durat menys d'un any (1873-1874).
Espanya, estava sumida en una dictadura encapçalada per Primo de Rivera. Aquesta es va allargar de 1923 a 1930, al principi sota la benedicció del rei Alfons XIII, que li retirà el suport l’any 1929 per desavinences; això precipità la caiguda de la dictadura, una dictadura curiosa tant pel seu inici com per la seva fi.
La dictadura, tot i el consens, sempre va tenir una oposició, tot i que feble. Per exemple, els dirigents de la Pro-restauració, sempre haurien estat en contra. El declivi de la dictadura, ja hauria arribat els anys 1926-1927, on el descontentament i les diferències augmentaren. El 1926, un grup de republicans ja intentaren una “Sanjurjada”. A la vegada, el 1926 en endavant, hi haurà bastant tolerància política
{{Article_d'història_de_la_setmana_09}} - discussió - modifica - historial
L'holocaust fou el genocidi sistemàtic del govern nazi alemany de diversos grups ètnics, religiosos, nacionals i seculars durant la Segona Guerra Mundial, principalment de jueus. Per als nazis, l'Holocaust representava la "Solució final a la qüestió dels jueus". L'estimació històrica del nombre de víctimes jueves és de sis milions, encara que els historiadors contemporanis creuen que el nombre exacte es troba entre els 5 i 6 milions. Altres grups "indesitjables" eren homosexuals, testimonis de Jehovà, minusvàlids i dissidents i opositors polítics de diverses nacionalitats i religions (polonesos, russos, eslaus, gitanos i catòlics). El nombre total de les víctimes de l'holocaust és de 11 milions de persones; homes, dones i nens.
{{Article_d'història_de_la_setmana_10}} - discussió - modifica - historial
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer sent Ferdinand Maximilià Jospeh, Príncep Imperial i Arxiduc d'Àustria, Príncep Reial d'Hongria i Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'Emperador Maximilià I de Mèxic, el qual va encapçalar el Segon Imperi Mexicà de 1864 a 1867 i va morir executat per les tropes republicanes al comandament del President Benito Pablo Juárez García.
{{Article_d'història_de_la_setmana_11}} - discussió - modifica - historial
El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat americà George Marshall i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat, en especial per William L. Clayton i George F. Kennan.
El pla de reconstrucció es va desenvolupar en una cimera el juliol de 1947. La Unió Soviètica i els estats de l'Europa de l'Est també hi van ser convidats, però Ióssif Stalin va veure el pla com una amenaça i no va permetre la participació de cap dels països de la seva òrbita. El pla va tenir una vigència de quatre anys fiscals a partir de l'estiu de 1947. Durant aquest període, els estats europeus que van ingressar a l'OCDE van rebre un total de 13 mil milions de dòlars de l'època.
{{Article_d'història_de_la_setmana_12}} - discussió - modifica - historial
Mohandas Karamchand Gandhi (2 d'octubre de 1869 - 30 de gener de 1948) va ser un pensador i polític indi. Se'l coneix amb el sobrenom de Mahatma o Mahatma Gandhi (la paraula mahatma significa "gran ànima"; prové de les formes del sànscrit maha -"gran" i atma -"ànima"). Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant l'ús de la no violència.
{{Article_d'història_de_la_setmana_13}} - discussió - modifica - historial
L'alçament militar del dia 25 d'abril de 1974 va esfondrar el règim polític en vigor a Portugal des del 1926. Aquest alçament és conegut en portuguès com a 25 de Abril (25 d'abril) o Revolução dos Cravos (revolució dels clavells). L'alçament va ser dut a terme pels oficials intermedis de la jerarquia militar (el MFA), la majoria dels quals eren capitans que havien participat en la guerra colonial.
{{Article_d'història_de_la_setmana_14}} - discussió - modifica - historial
Jaume el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Fill i successor de Pere I el Catòlic (1213) al tron de la corona d'Aragó. Pare d'en Pere i Jaume. El seu pare era molt afeccionat a les dames, però rebutjava a la seva muller, per la qual cosa va ser enganyat per aquesta, i 24 Prohoms, Abats, Priors, l'oficial del Bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, que li feren creure que jeia amb una de les seves amants, cosa que era fingida per la seva pròpia esposa; mentre aquests, i tot el poble, resaven.
{{Article_d'història_de_la_setmana_15}} - discussió - modifica - historial
La crisi dels míssils de Cuba és el nom amb què es coneix el conflicte que enfrontà la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre ambdues potències durant la Guerra Freda.
Als anys 50 del segle xx, Cuba romania sota la influència i el control dels Estats Units que havien intervingut decisivament, l'any 1898, en la independència de l'illa caribenya respecte d'Espanya. El gener de 1959, però, esclatà la Revolució cubana i el dictador Fulgencio Batista va ser derrocat per la guerrilla encapçalada per Fidel Castro i el Che Guevara.
{{Article_d'història_de_la_setmana_16}} - discussió - modifica - historial
El joc de pilota mesoamericà era un esport amb rituals associats jugat durant més de 3000 anys per les poblacions de Mesoamèrica en temps precolombins, i en uns quants llocs continua sent jugat pels habitants amerindis locals.
Com es pot esperar en un joc jugat en un període històric tan llarg i en unes quantes nacions diferents, detalls de les regles usades varien gradualment segons el temps i el lloc, així el joc de pilota es podria veure més acuradament com a una família de jocs relacionats. Algunes versions es jugaven entre dos jugadors, altres entre 2 equips.
Els jocs compartien les característiques de ser jugats amb una pilota de goma dura dins una pista allargada enfonsada o amb parets al voltant lineal.
{{Article_d'història_de_la_setmana_17}} - discussió - modifica - historial
Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton (Amenofis IV). Per ser filla del sacerdot d'Aton que va exercir una gran influència sobre el rei, contribuint a la revolució política, religiosa, econòmica i cultural que aquest va deslligar al substituir el politeisme tradicional egipci per un culte de tendència monoteista al déu solar Aton. Cap al 1368 aC es va separar del rei, probablement pel major zel de Nefertiti cap a la nova religió; es va retirar amb les seues filles i el seu gendre Tutankaton (el futur faraó Tutankamon) a viure al castell d'Aton, situat al nord de la nova capital egípcia, Aketatón (Tell-el-Amarna).
{{Article_d'història_de_la_setmana_18}} - discussió - modifica - historial
La Inquisició Espanyola va ser establerta amb la butla del papa Sixt IV autoritzava als Reis Catòlics a anomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la Corona (1478). Aquest nou tipus d'inquisició es va estendre per tota la península, convertint-se en l'única institució comuna a tots els subdits de la corona, a banda de la pròpia Corona, a qui servia com a instrument del poder reial. En resum, la Inquisició s'independitza de Roma, i es posa al servei dels Reis Catòlics i els seus successors que l'usaran com una poderosa arma. Un exemple d'això és la persecució que va fer la Inquisició, per motius polítics, contra Antonio Pérez, antic secretari de Felip II que s'havia refugiat a Aragó.
{{Article_d'història_de_la_setmana_19}} - discussió - modifica - historial
La Gran depressió fou un període de deu anys (entre 1929 i 1939) caracteritzats per la major recessió econòmica global, tant en profunditat com en duració, que la història moderna coneix. No hi ha consens sobre les causes, si bé es sol assenyalar que s'originà als Estats Units d'Amèrica, coincidint amb el crack borsari del 14 d'octubre de 1929 (l'anomenat "Dijous Negre") a Wall Street.
Es va estendre des dels Estats Units a la resta del món capitalista. La crisi provocà grans taxes de desocupació: catorze milions de persones als Estats Units, sis a Alemanya i tres al Regne Unit. A Austràlia, la taxa de desocupació va ser fins i tot més gran que als Estats Units i al Regne Unit junts. S'estima que la cinquena part de la població britànica vivia per sota del llindar de pobresa a la meitat de la dècada de 1930.
{{Article_d'història_de_la_setmana_20}} - discussió - modifica - historial
El Tractat de Maastricht és el nom amb què és coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht on es signà l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991). Fou un acord signat el 7 de febrer de 1992 pels membres de la Unió Europea. Entrà en vigor l'1 de novembre de 1993 i portà a la creació de la Unió Europea que en endavant substituexi a la Comunitat Europea i fou el resultat de la resolució separada de varies negociacions en temes d'unió monetària i política.
{{Article_d'història_de_la_setmana_21}} - discussió - modifica - historial
Núbia és el nom que portava la regió al sud de l’antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil. La regió s’estenia fins a la sisena cascada, a la vora de l’actual Khartum. Núbia es divideix en dues regions: Alta Núbia (al sud, des de la segona a la sisena cascada) i Baixa Núbia (regió al nord, fins a 400 kms més enllà de la primera cascada i a la vora de la segona). El seu nom podria derivar de la paraula de l'antic egipci, Nub, que vol dir or.
{{Article_d'història_de_la_setmana_22}} - discussió - modifica - historial
L'Stasi, abreviació de Ministerium für Staatssicherheit (Ministeri de Seguretat Estatal) fou el servei secret per a l'interior i l'estranger de la República Democràtica d'Alemanya i, al mateix temps, l'institució encarregada d'investigar els delictes polítics. Sobretot, però, l'Stasi fou un instrument de vigilància i repressió del SED contra ciutadans crítics amb el sistema. Com deia el SED, l'Stasi era "l'espasa i l'escut del partit". Fou fundada el 1950 i va ser responsable del control, del terror i de tortures contra la població civil de l'RDA.
{{Article_d'història_de_la_setmana_23}} - discussió - modifica - historial
L'Imperi inca (Tahuantinsuyo o Tawantinsuyu, en ortografía quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica. A partir d'uns origens petits al segle xiii, al voltant de la vall de l'Urubamba i l'Apurímac, es formà al llarg del segle xv un poderós imperi que dominà tota la regió andina. La seva caiguda es produí al segle xvi amb l'arribada dels espanyols. En el moment de màxima expansió, cap al 1530, l'imperi controlava les zones andines i les costes pacífiques dels actuals Perú, Equador, Bolívia i la meitat nord de Xile, així com extensos territoris a l'Argentina i una petita zona de Colòmbia.
{{Article_d'història_de_la_setmana_24}} - discussió - modifica - historial
La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes que es va realitzar de 1910-1917. Aquest moviment va formar el Mèxic del segle xx, ja que va tenir un fort impacte en els treballadors socials i en l'agricultura, i la constitució que es va derivar d'aquest moviment va ser la primera del món que va reconèixer les garanties socials i els drets laborals col·lectius. D'aquest moviment van sorgir personatges internacionals d'esquerra com els pintors Diego Rivera i Frida Kahlo i els rebels Emiliano Zapata i Pancho Villa.
{{Article_d'història_de_la_setmana_25}} - discussió - modifica - historial
El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle ix, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.
En els seus orígens el comtat de Besalú fou un pagus del comtat de Girona, que comprenia la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Montgrony i Setcases, a l'actual Ripollès, fins a Agullana i Figueres, avui dia a l'Alt Empordà, i Banyoles, actualment al Pla de l'Estany.
{{Article_d'història_de_la_setmana_26}} - discussió - modifica - historial
Les invasions mongols del Japó de 1274 i 1281 van ser esdeveniments de gran importància macro-històrica malgrat que foren fracassos. Aquests intents d'invasió es compten entre els esdeveniments més importants de l'història de Japó, i, donat el seu paper a l'imposar un límit a l'expansió Mongol són esdeveniments crucials a la història del món en general. Molts treballs de ficció s'hi refereixen, i són els primers esdeveniments en els que s'empra el mot kamikaze o vent diví de forma generalitzada. A més, amb la possible excepció del final de la Segona Guerra Mundial, aquestes invasions fallides van ser el més proper que ha estat mai Japó de ser envaït en els, aproximadament, darrers 1500 anys.
{{Article_d'història_de_la_setmana_27}} - discussió - modifica - historial
Els asteques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle xiv al segle xvi. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del llac de Texcoco, on avui es troba la ciutat de Mèxic. Els asteques van parlar la llengua nàhuatl, la qual va ser la lingua franca de tota la regió. El terme asteca en nàhuatl significa "algú que ve d'Aztlan". Anys després de la construcció de Tenochtitlan, es van referir a si mateixos com mexiques o tenotxques (en referència a Tenochtitlan). L'ús del terme "asteca" per a referir-se a tots els pobles units pel comerç, tradicions, religions i cultura amb els mexiques va ser suggerit pel naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt.
{{Article_d'història_de_la_setmana_28}} - discussió - modifica - historial
.svg)
Els Estats Confederats d'Amèrica (també coneguts com la Confederació, en oposició a la "Unió", que representen els Estats Units d'Amèrica) van ser l'entitat política que es va formar el 4 de febrer, 1861 per 6 estats esclavistes del sud dels Estats Units (Carolina del Sud, Mississipi, Florida, Alabama, Geòrgia, i Louisiana). L'estat de Texas s'hi va unir el març. Aquests 7 estats van separar-se dels Estats Units i van prendre el control de les instal·lacions navals i militars, dels ports i de les oficines duaneres dins de les seves fronteres. Aquest esdeveniment va ser l'inici de la Guerra civil dels Estats Units. La Secessió es basava en el suposat dret que tenien els estats de la Unió a separar-se, dret que la Unió va declarar inconstitucional.
{{Article_d'història_de_la_setmana_29}} - discussió - modifica - historial
El terme descobriment d'Amèrica s'usa per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units en el segle xi (de fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000, sent el primer europeu a xafar Amèrica); no obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Per als indígenes americans no fou un descobriment sinó l'inici d'una invasió.
{{Article_d'història_de_la_setmana_30}} - discussió - modifica - historial
La Dinastia Han va ser precedida de la Dinastia Qin i seguida del període dels Tres Regnes. Comptà amb 28 emperadors i va ser fundada per Liu Bang, un plebeu revoltat contra la dinastia Qin.
Liu Bang (o Gaozu) va instaurar els exàmens mandarins que es varen mantenir durant 2.000 anys. La Xina durant aquesta dinastia va exercir influència sobre Vietnam, Àsia central, Mongòlia i Corea.
El Confucianisme esdevé la filosofia oficial de l’estat i s'unifiquen els diversos dialectes de la llengua. Va prosperar tant l’agricultura (grans obres de regadiu) i el comerç que la població va arribar als 50 milions d’habitants i la capital de Chang'an 长安, va ser la més gran metròpoli del seu temps.
{{Article_d'història_de_la_setmana_31}} - discussió - modifica - historial
Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general de Alexandre el Gran. Va nàixer l'any 69 aC (data aproximada) i va morir l'any 30 aC. Era filla de Cleòpatra V Trifena I i de Ptolemeu XII Auletes a qui va heretar en el tron a l'edat de 17 anys, junt amb el seu germà Ptolemeu XIII (que comptava tan sols 12 anys), que seria el seu espòs, segons requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.
{{Article_d'història_de_la_setmana_32}} - discussió - modifica - historial
La República Catalana ha estat proclamada, al menys, en quatre ocasions, al segle xvii, per Pau Claris, al segle xix per Estanislau Figueras i al segle xx per Francesc Macià (1931) i per Lluís Companys (1934).
Segons Joan Fuster Hi ha "catalanistes" perque hi ha "espanyolistes" [1], i de fet el catalanisme apareix segles després de la persecució contínua dels drets catalans, com ara els Decrets de Nova Planta, el Tractat dels Pirineus i la prohibició del català, pels successius intents fracassats unificadors per part de Castella.
{{Article_d'història_de_la_setmana_33}} - discussió - modifica - historial
Sant Vicent Ferrer (València 1350, Bretanya 1429) va ser un dominic que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en decisions importants del Regne de València i de la Corona d'Aragó. Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).
{{Article_d'història_de_la_setmana_34}} - discussió - modifica - historial
Nova Espanya fou el virregnat espanyol que abastava els territoris dels actuals estats nord-americans de Califòrnia, Nevada, Colorado, Nou Mèxic, Arizona, Texas i Utah, tot Mèxic, i tots els estats de l'Amèrica Central excepte Panamà, des de 1519 fins a 1821, data en la qual es van convertir en l'estat independent de Mèxic. La capital del virregnat de la Nova Espanya era la Ciutat de Mèxic. Les Filipines, a l'Àsia, i les illes espanyoles del mar Carib eren administrades com a colònia de la Nova Espanya.
Encara que els espanyols van iniciar el 1492 una sèrie d'expedicions a les costes atlàntiques del continent americà, el 22 d'abril, 1519, data en la que Hernán Cortés arriba a les platges de Veracruz i funda la Villa Rica de la Veracruz, marca l'inici dels tres segles de la vida del virregnat, que acabarien amb la independència de la Nova Espanya, el 1821.
{{Article_d'història_de_la_setmana_35}} - discussió - modifica - historial
El Calendari republicà francès (o Calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s'abolia l'«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el pimer dia de l'«era dels francesos». El disseny intentava adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós.
El nou calendari va estar vigent des del dia 24 d'octubre de 1793 fins al 1 de gener de 1806.
{{Article_d'història_de_la_setmana_36}} - discussió - modifica - historial
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o La Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte de la Reconquesta perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
La batalla de Las Navas de Tolosa fou el resultat de la Croada que van organitzar el rei Alfons VIII de Castella, l'arquebisbe de Toledo, Don Rodrigo Jiménez de Rada, i el papa Innocenci III quan es van assabentar que l'exèrcit berber organitzat pels almohades i els reis de taifes havia desembarcat a la Península Ibèrica i es dirigia a la conquesta i extermini dels regnes cristians.
{{Article_d'història_de_la_setmana_37}} - discussió - modifica - historial
La Guerra Civil Espanyola, també anomenada segons els bàndols bel·ligerants Aixecament Nacional i Rebel·lió Feixista va ser una contesa que es va desenvolupar a Espanya entre 1936 i 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.
L'autoanomenat "bàndol nacional" va aconseguir conquerir de l'anomenat "bàndol republicà" tot el territori espanyol, amb l'ajuda dels feixismes italià i alemany, mentre les forces democràtiques internacionals es rentaren les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes.
{{Article_d'història_de_la_setmana_38}} - discussió - modifica - historial
Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui es Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels espanyols. Contrari a la creença popular, els maies no han desaparegut, sinó que miliers de descendents viuen encara a aquestes àrees i parlen diferents dialectes de la llengua maia. Els maies van construir les famoses ciutats de Tikal, Palenque, Copán, Calakmul, Uaxactún, Altún Ha, i molts altres llocs en l'àrea. Van desenvolupar un imperi basat en l'agricultura, i consistia en nombroses ciutats-estat independents. Els monuments més notables són les piràmides que van construir en els seus centres religiosos, al costat dels palaus dels seus governants. Altres restes arqueològiques importants inclouen enormes pedres tallades, que descriuen als governants al costat de textos jeroglífics que descriuen les seves genealogies, victòries militars, i altres assoliments.
{{Article_d'història_de_la_setmana_39}} - discussió - modifica - historial
Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la Tunis actual (Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important.
Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. Cartago es va establir mitjançant la compra de territoris al nadius pels que es va pagar un tribut durant segles. Va col·laborar estretament amb la colònia fenícia d'Útica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels númides que va oferir a Dido (Elisa), la fundadora i germana del rei Pigmalió de Tir, o be casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu espòs, es va suïcidar.
{{Article_d'història_de_la_setmana_40}} - discussió - modifica - historial
La reunificació alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va ocórrer el 3 d'octubre, 1990, data en què les àrees de la ex República Democràtica Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la República Federal Alemanya (comunament anomenada "Alemanya Occidental"). Després de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental el 18 de març, 1990 van començar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificació, mentre que les negociacions entre les dues Alemanyes i els quatre estats d'ocupació van signar el anomenat "Tractat Dos més Quatre", el qual atorgava la independència plena a l'estat alemany reunificat. L'Alemanya reunificada va romandre com a membre de la Comunitat Europea (que després es convertiria en la Unió Europea) i de l'OTAN. S'utilitza el terme "reunificació" en comptes d'"unificació", ja que l'últim es refereix a la unificació inicial d'Alemanya el 1871.
{{Article_d'història_de_la_setmana_41}} - discussió - modifica - historial
La República de Yucatán va ser un estat independent conformat pel territori històric de l'estat de Yucatan (que avui dia comprèn els estats mexicans de Yucatán, Quintana Roo i Estat de Campeche). La República del Yucatán es va independitzar de Mèxic en dues ocasions el segle xix atès que els ciutadans volien un govern federalista que respectés l'autonomia de l'estat i no pas el govern centralista imposat aleshores pel sector conservador del país que havia arribat al poder.
{{Article_d'història_de_la_setmana_42}} - discussió - modifica - historial
Eduard Toda i Güell fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador i filantrop, nascut a Reus el 9 de gener de 1855. Fill natural d'un alcalde de Reus, va ser educat per la mare i pel seu oncle, el periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader.
Va estudiar amb Antoni Gaudí i el 1870 ja va publicar el llibre "Poblet. Descripción historica". Va estudiar dret a Madrid i va fer carrera diplomàtica gracies a la seva facilitat pels idiomes. Així va viatjar a Egipte i la Xina. Va descobrir la pervivència del català a l'Alguer, i es va interessar per l’arqueologia egípcia, ciència en la qual fou el primer estudiós de l'estat i de Catalunya. Va publicar en aquest anys llibres sobre els temes de Xina, Alguer i Egipte: La vida en el celeste imperio (1887), L’Alguer. Un poble català d’Itàlia (1888) i A través del Egipto (1889).
{{Article_d'història_de_la_setmana_43}} - discussió - modifica - historial
El far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del món.
Fou construït al segle iii aC en època hel·lenística i va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratrèmols l'enderrocaren al segle xiv.
Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l'arquitecte Sòstrat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d'alt; en aquella època fou una de les estructures més altes aixecades per la mà de l'home.
{{Article_d'història_de_la_setmana_44}} - discussió - modifica - historial
El conflicte de Paquisha (o conflicte del fals Paquisha en terminologia peruana) és un conflicte armat entre les repúbliques del Perú i de l'Equador que es produí entre gener i febrer de 1981.
Aquest conflicte forma part de la llarga disputa fronterera entre ambdós països, originada a partir del Protocol de Rio de Janeiro i la delimitació poc clara de la frontera a la zona de la Serralada del Còndor (vegeu l'article sobre la guerra Equador-Perú per als orígens històrics del conflicte). Els fets es van iniciar el 22 de gener de 1981, en mig d'informes contradictoris i aparentment irreconciliables per les mútues acusacions d'agressió formulades per les cancelleries d'ambdós països. L'Equador sostenia que un helicòpter de la força aèria peruana havia violat el seu territori, en tant que el Govern peruà denunciava l'atac a una de les seves aeronaus quan realitzava una missió d'abastament a campaments de vigilància al llarg del riu Comaina.
{{Article_d'història_de_la_setmana_45}} - discussió - modifica - historial
Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab, الأندلس) és el territori de la Península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.
El nom tradicionalment s'havia escrit Al-Andalus, però actualment s'opta per la forma al-Àndalus que reprodueix la pronúncia àrab clàssica o al-Andalús segons la pronúncia en àrab andalusí. Alguns autors, opten, a més, per l'eliminació de l'article àrab al-, tot recomanant, aleshores, l'ús de l'article català el (de la mateixa manera que del terme àrab al-Màghrib deriva el topònim el Màgrib o el Magrib).
{{Article_d'història_de_la_setmana_46}} - discussió - modifica - historial
L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental al llarg dels segles x al xiii, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.
{{Article_d'història_de_la_setmana_47}} - discussió - modifica - historial
En la història de l'Església catòlica, Cisma d’Occident o Cisma Papal, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Constança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Cristiandat.
{{Article_d'història_de_la_setmana_48}} - discussió - modifica - historial
La Guerra De Successió espanyola (1700-1714) és un conflicte bèl·lic que va enfrontar la majoria de potències europees el segle xviii, i que es va concloure amb l'arribada de la dinastia borbònica a Espanya i l'ocupació espanyola dels països de la Confederació Catalanoaragonesa per la qual cosa, des del punt de vista d'aquests, la guerra també s'anomena "d'Ocupació".
{{Article_d'història_de_la_setmana_49}} - discussió - modifica - historial
La Gàl·lia (o les Gàl·lies) és el nom llatí donat a una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones d'Països Baixos i Alemanya a l'oest del Rin.
La paraula gal es refereix habitualment als habitants celtes d'aquesta regió en els temps antics i va ser emprada principalment pels romans que molt rares vegades anomenaven celtes a aquest conjunt de tribus diverses. El gentilici es va conservar a través dels temps solament en l'extensió de terres que avui componen el país de França i encara avui segueix anomenant-se gals als francesos.
{{Article_d'història_de_la_setmana_50}} - discussió - modifica - historial
Tenochtitlan o México-Tenochtitlan (l'ortografia alternativa Tenotxitlan o Tenotxtítlan també ha estat utilitzada en català) era la capital de l'Imperi Asteca. Va ser construïda el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco. Es va convertir en la ciutat més poderosa de Mesoamèrica, i una de les ciutats més grans del món, fins al 1521, quan va ser destruïda pels conqueridors espanyols. La Ciutat de Mèxic es va construir sobre les ruïnes de Tenochtitlan.
Els asteques, o mexiques, van immigrar a la regió central de Mèxic cercant el compliment d'una profecia. D'acord a la llegenda, el déu Huitzilopotxtli els havia anunciat que trobarien una àguila devorant una serp sobre un cactus, senyal del lloc on havien de construir un temple i una ciutat en honor a aquest déu. La visió es faria realitat, malgrat que el lloc on la van trobar era una petita illa enmig d'un llac.
{{Article_d'història_de_la_setmana_51}} - discussió - modifica - historial
L'estàtua de Zeus a Olímpia, tallada pel famós escultor clàssic Fídies (segle v aC) cap el 435 aC, a l'antiga Grècia, és considerada tradicionalment una de les set meravelles del món. L'any 394, després d'estar-se uns 800 anys a Olímpia, va ser traslladada a Constantinoble (actualment Istanbul), capital de l'Imperi Romà d'Orient. Els historiadors creuen que, probablement, va ser destruïda en un incendi.
{{Article_d'història_de_la_setmana_52}} - discussió - modifica - historial
Els olmeques van ser un poble que va ocupar una petita extensió del territori de Mesoamèrica. Els inicis de la seva cultura es produeixen al voltant de l’any 1250 a.C. i acaben aproximadament pels voltants de l’any 500 a.C. La ciutat olmeca més antiga registrada es la San Lorenzo (1500 a.C. aprox.) situada a la conca del riu Coatzacoalcos en l’estat mexicà de Veracruz. L'inici de la cultura olmeca en el lloc de San Lorenzo va començar al voltant del any 1150 a.C., època de la daten la majoria de les escultures i elements arquitectònics que caracteritzen a la cultura olmeca i que actualment es troben allà.
{{Article_d'història_de_la_setmana_53}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs