Resum d'astronomia

El Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic.

Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia:

Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Natura de l'astronomia

L'astronomia es pot descriure de la manera següent:

Una disciplina acadèmica: una amb departaments acadèmics, plans d'estudis i titulacions; societats nacionals i internacionals; i revistes especialitzades.
Un camp científic (una branca de la ciència) – una categoria àmpliament reconeguda d'expertesa especialitzada dins de la ciència, i en general la integra
- Una ciència natural – una que busca elucidar les normes que governen el món natural usant mètodes empírics i científics.
  - Una branca o camp de la ciència espacial
Una afició o cerca a temps parcial per a la satisfacció personal de la curiositat o l'apreciació de la bellesa, aquest últim incloent especialment l'astrofotografia.

Branques de l'astronomia

Astrobiologia – estudia l'adveniment i l'evolució dels sistemes biològics de l'univers.
Astrofísica – branca de l'astronomia que tracta la física de l'univers, incloses les propietats físiques dels objectes celestials, així com les seves interaccions i comportament.^[1] Entre els objectes estudiats es troben les galàxies, estrelles, planetes, exoplanetes, el medi interestel·lar i el fons còsmic de microones; i les propietats examinades inclouen la lluminositat, densitat, temperatura, i la composició química. Les subdisciplines de l'astrofísica teòrica són:
- Objectes compactes – aquesta subdisciplina estudia la matèria molt densa en nanes blanques i estrelles de neutrons i els seus efectes en entorns incloent l'acreció.
- Cosmologia física – origen i evolució de l'univers en conjunt. L'estudi de la cosmologia és l'astrofísica teòrica a la seva escala més gran.
- Astrofísica computacional – L'estudi de l'astrofísica mitjançant mètodes i eines computacionals per desenvolupar models computacionals.
- Astronomia galàctica – tracta de l'estructura i els components de la nostra i d'altres galàxies.
- Astrofísica d'alta energia – estudia fenòmens que ocorren a altes energies, incloent nuclis de galàxies actives, supernoves, esclats de raigs gamma, quàsars, i xocs en arc.
- Astrofísica interestel·lar – estudia el medi interestel·lar,el intergalàctic i la pols.
- Astronomia extragalàctica – estudi d'objectes (principalment galàxies) fora de la nostra galàxia, inclosa la formació i evolució.
- Astronomia estel·lar – estudia la formació estel·lar, propietats físiques, la vida de la seqüència principal, variabilitat, evolució i extinció estel·lar.
- Plasma astrofísic – estudia les propietats del plasma a l'espai exterior.
- Astrofísica relativista – estudia els efectes de la relativitat especial i la relativitat general en contextos astrofísics que inclouen les ones gravitacionals, lents gravitatòries i forats negres.
- Física solar – el sol i la seva interacció amb la resta del sistema solar i l'espai interestel·lar.
Ciència planetària – estudi de planetes, llunes i sistemes planetaris.
- Ciència atmosfèrica – estudi de les atmosferes i el clima.
- Exoplanetologia – diversos planetes fora del sistema solar
- Formació planetària – formació de planetes i llunes en el context de la formació i evolució del sistema solar.
- Anells planetaris – dinàmica, estabilitat i composició dels anells planetaris
- Magnetosferas – camps magnètics dels planetes i les llunes
- Superfícies planetàries – geologia de superfície de planetes i llunes
- Interiors planetaris – composició interior de planetes i llunes
- Cossos menors del sistema solar – els cossos gravitacionals més petits inclosos són els asteroides, cometes, i objectes del cinturó de Kuiper.
Astronomia dividida per la tècnica general utilitzada per a la investigació astronòmica:
- Astrometria – estudi de la posició dels objectes en el cel i els seus canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica d'objectes a la nostra galàxia.
- Astronomia observacional – es posa en pràctica observar objectes celestes mitjançant l'ús de telescopis i altres aparells astronòmics. Es tracta de registrar dades. Les subdisciplines de l'astronomia observacional generalment es fan mitjançant les especificacions dels detectors:
  - Radioastronomia – Superior als 300 µm
  - Astronomia mil·limètrica – 200 µm a 1 mm
  - Astronomia infraroja – 0.7–350 µm
  - Astronomia visible – 380–750 nm
  - Astronomia ultraviolada – 10–320 nm
  - Astronomia de raigs X – 0.01–10 nm
  - Astronomia de raigs gamma – Below 0.01 nm
  - Astronomia de raigs còsmics – Raigs còsmics, incloent el plasma
  - Astronomia de neutrins – Neutrins
  - Astronomia d'ona gravitatòria – Gravitons
- Fotometria – estudiar de la brillantor dels objectes celestes a través de diferents filtres
- Espectroscòpia – estudi dels espectres d'objectes astronòmics
Altres disciplines que es poden considerar part de l'astronomia:
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Història de l'astronomia

Història del Centre de l'Univers
- Teoria geocèntrica
- Model heliocèntric
  - Heliocentrisme copernicà
  - Sistema ticònic
Arqueoastronomia
- Arqueoestronomia i cronologia vèdica
Astronomia pretelescòpica
- Astronomia babilònica
- Astronomia xinesa
- Astronomia egípcia
- Astronomia grega
- Astronomia hebrea
- Astronomia índia
- Astronomia islàmica
- Astronomia russa
- Astronomia a l'Edat Mitjana
  - Ciència a l'Europa occidental medieval
  - Astronomia islàmica medieval
Història de l'astronomia en el Renaixement
- Evolució científica durant la Revolució Científica
  - Patronat en astronomia
  - Revolució de Copèrnic
    - Heliocentrisme copernicà
    - Nicolau Copèrnic
      - Sobre les revolucions de les esferes celestials
    - Tycho Brahe
      - Sistema ticònic
    - Galileo Galilei
      - Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo defensa del sistema heliocèntric escrit per Galileu, que va conduir al seu procés i arrest domiciliari per part de la Inquisició.
  - Invenció del telescopi
    - Història de l'astronomia de llum visible
Història de l'astronomia en l'era de la reflexió
Història de la radioastronomia
Història de l'astronomia de raigs X
Història de l'astronomia infraroja
Història de l'astronomia de raigs gamma
Història de l'observació de supernoves
- Llista de supernoves

Fenòmens astronòmics principals

Objectes astronòmics

Objecte astronòmic

Sistema solar

Planetes extrasolars

Planeta extrasolar – planeta fora del sistema solar. Un total de 899 planetes (en 698 sistemes planetaris, inclosos 133 sistemes planetaris múltiples) han estat identificats fins al 27 de juny de 2013.
- Súper-Terra –

Estrelles i objectes estel·lars

Estrelles

Estrelles variables

Estrella variable

Polsant
- Cefeides i similars
- Blau-blanc amb espectres primerencs
  - Variable Beta Cephei
  - Variable PV Telescopii
- Període llarg i semiregular
- Altres
Eruptius
- Estrella pre-seqüència principal
- Seqüència principal
  - Estrella de Wolf-Rayet
  - Estrella fulgurant
- Gegants i supergegants
- Binària eruptiva
  - Variable RS Canum Venaticorum
- Cataclísmica o explosiva
  - Estrella variable cataclísmica
  - Nova nana
  - Nova
  - Supernova
  - Z Andromedae
Girant
- No esfèrica
  - El·lipsoïdal
- Taques estel·lars
  - FK Comae Berenices
  - Variable BY Draconis
- Camps magnètics
  - Variable Alpha² Canum Venaticorum
  - SX Arietis
  - Púlsar
Binàries eclipsants

Supernoves

Supernova

Forats negres

Forat negre

Constel·lacions

Constel·lació

Les 88 constel·lacions modernes

Història de les constel·lacions

Les 48 constel·lacions enumerades per Ptolemeu després del 150 dC

Les 41 constel·lacions addicionals afegides als segles xvi i xvii

Vespucci o Corsalius principi 16c: Creu del Sud
Triangle Austral ▶ Vopel 1536: Cabellera de Berenice ▶ Keyser & de Houtman 1596: Au del Paradís
Camaleó
Orada
Grua
Hidra Mascle
Indi
Mosca
Gall Dindi
Fènix
Tucà
Peix Volador ▶ Plancius 1613: Girafa
Coloma
Unicorn ▶ Habrecht 1621: Reticle ▶ Hevelius 1683: Llebrers
Llangardaix
Lleó Menor
Linx
Escut
Sextant
Guineueta ▶ de Lacaille 1763: Màquina Pneumàtica
Burí
Quilla
Compàs
Forn
Rellotge
Taula
Microscopi
Escaire
Octant
Cavallet de Pintor
Popa
Brúixola
Escultor
Telescopi
Vela

Constel·lacions obsoletes, incloses les de Argo Navis de Ptolemeu

Constel·lacions obsoletes incloent la Guineu a Argo Navis de Ptolemeu

Clústers i nebuloses

Galàxies

Cosmologia

Exploració espacial

Vegeu: Resum de l'exploració espacial

Organitzacions

Agències espacials del sector públic

Agències espacials

Àfrica

Nord d'Àfrica

Àfrica subsahariana

Amèriques

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

Àsia

Àsia oriental

Sud-est asiàtic

Sud d'Àsia

Sud-oest d'Àsia

Àsia central

Europa

Oceania

Organització de la Investigació Científica i Industrial de la Commonwealth

Món

¹ Precedit pel programa espacial soviètic

Llibres i publicacions

Astrònoms

Vegeu també

Referències

↑ «astrophysics». Merriam-Webster, Incorporated. [Consulta: 22 maig 2011].

Enllaços externs

Astronomy Guide For reviews on astronomy products, how-to's and current events.
Astronomy Net Resources, forums (from 1995), articles on Astronomy.

[1] «astrophysics». Merriam-Webster, Incorporated. [Consulta: 22 maig 2011].

[1]

Sistemes estel·lars
Enllaçats	Galàxia Galàxia nana Cúmul estel·lar Cúmul globular Cúmul obert Sistema estel·lar hipercompacte Sistema d'estrelles Estrella binària Sistema planetari
Desenllaçats	Corrent estel·lar Associació estel·lar Grup en moviment Estel fugitiu Estel hiperveloç
Agrupació visual	Estrella doble Sistema estel·lar múltiple Constel·lació Asterisme

Galàxies
Morfologia	Galàxia de disc Galàxia lenticular barrada regular/no barrada Galàxia espiral Galàxia anèmica barrada floculenta gran disseny intermèdia magallànica regular/no barrada Galàxia nana el·líptica irregular esferoidal espiral Galàxia el·líptica Galàxia cD Galàxia irregular barrada Galàxia peculiar Galàxia anular Polar Galàxia blava feble
Estructura	Nucli de galàxia actiu (AGN) Barrada Bulb galàctic Halo de matèria fosca Disc galàctic Halo galàctic corona Pla galàctic Medi interestel·lar Protogalàxia Braç espiral Forat negre supermassiu
Nuclis actius	Blàzar LINER Galàxies de Markarian Objecte BL Lac Quàsar Cúmul Radiogalàxia En forma d'X Jets relativista Galàxia de Seyfert
Galàxies energètiques	LAE LIRG Galàxia d'esclat d'estrelles BCD Pèsol Galàxies calentes enfosquides per la pols (Hot DOGs)
Baixa activitat	LSB UDG
Interacció	Galàxia de camp Marea galàctica Núvol de galàxies Agrupació galàctica Grup de galàxies Cúmul de galàxies Galàxia més brillant del cúmul Grup de galàxies fòssils Cúmul estel·lar Cúmul globular Cúmul obert Interacció de galàxies fusió Galàxia de medusa Galàxia satèl·lit Corrent estel·lar Grans estructures galàctiques Murs Galàxia buida Buits i superbuits
Llistes	Galàxies Galàxies amb noms de persones Més grans Més properes Galàxies d'anells polars Galàxies anellades Galàxies espirals Grups i cúmuls Grans grups de quàsars Quàsars Supercúmuls Buits
Física galàctica	Astrofísica Candela estàndard Cinemàtica estel·lar Corba de rotació de les galàxies Dinàmica estel·lar Dispersió de velocitat Formació i evolució de les galàxies MOND Llei de De Vaucouleurs Pla fonamental Relació Faber-Jackson Relació M-sigma Relació Tully-Fisher
Catàlegs	2dF Abell APM Arp Mrk PGC SDSS UGC VV
Vegeu també	Galàxia fosca Astronomia galàctica Astronomia extragalàctica Galàxia blava feble Centre galàctic Coordenades galàctiques Imperi Galàctic Zona habitable galàctica Camps magnètics galàctics Orientació galàctica Quadrant galàctic Cresta galàctica Diagrama de color-magnitud per a galàxies Formació i evolució de les galàxies Corba de rotació galàctica Projecte Illustris Pols intergalàctica Estrella Estrella intergalàctica Vol espacial intergalàctic Univers observable Via Làctia Població III d'estrelles Galàxia CR7
Llibre Categoria