Vés al contingut

Selecció de futbol d'Espanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Selecció espanyola de futbol)
Aquest article tracta sobre l'equip masculí. Si cerqueu l'equip femení, vegeu «Selecció femenina de futbol d'Espanya».
Selecció de futbol d'Espanya
ÀliesLos Hispanos (Els Hispans)
La Furia Roja (La Fúria Vermella)[1]
La Roja (La Vermella)
AssociacióReial Federació Espanyola de Futbol
ConfederacióUEFA
SeleccionadorLuis de la Fuente Castillo
CapitàSergio Ramos
Més participacionsSergio Ramos (180)
Màxim golejadorDavid Villa (59)
Codi FIFAESP Modifica el valor a Wikidata
Classificació FIFA8è[2]
Millor clas. FIFA1 (juliol de 2008 – juny de 2009, octubre de 2009 – març de 2010, juliol de 2010 -)
Pitjor clas. FIFA25 (març de 1998)
Primer partit
 Espanya 1 - 0 Dinamarca  
(Estadi de La Butte, Brussel·les, Bèlgica; 28/8/1920)
Major victòria
 Espanya 13 - 0 Bulgària  
(Chamartín, Madrid, Espanya; 21/5/1933)
Major derrota
 Espanya 1 - 7 Itàlia  
(Estadi Olímpic, Amsterdam, P. Baixos; 4/6/1928)
Copa del Món
Participacions16 (Primera el 1934)
Millor resultatCampió (2010)
Eurocopa
Participacions12 (Primera el 1964)
Millor resultatCampió (1964, 2008, 2012 i 2024)
Copa Confederacions
Participacions2 (Primera el 2009)
Millor resultatTercera (2009)
Jocs Olímpics d'Estiu
Participacions10 (Primera el 1920)
Millor resultatMedalla d'or Medalla d'or (1992) i 2024, plata el 1920, 2000 i 2020

La selecció de futbol d'Espanya és l'equip format per jugadors amb nacionalitat espanyola que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol a les competicions oficials organitzades per la FIFA i la UEFA.

La selecció espanyola és coneguda entre els seus seguidors com La roja,[3] La fúria roja,[4] i com La fúria espanyola, rememorant així el Saqueig d'Anvers, episodi de la història militar espanyola.[5]

La selecció espanyola ha disputat setze edicions del Mundial i va ser l'amfitriona el 1982. El 2010, va aconseguir l' èxit més gran de la seva història al proclamar-se campiona del món després de guanyar a la final per 0-1 als Països Baixos amb gol d'Andrés Iniesta, convertint-se així en la vuitena selecció nacional a aconseguir-ho i ha la primera d'Europa a aconseguir-ho fora del seu continent. Se situa actualment a la setena plaça a la classificació històrica de la competició i també és la setena al palmarès, igualada amb la selecció anglesa. Els reconeixements més destacats per la conquesta mundialista van ser el Premi Príncep d'Astúries dels Esports 6 el Premi Laureus al Millor Equip Internacional de l'any.] A més, va ser nomenada el 2013, per sisena vegada consecutiva, el «Millor Equip» de l'any per la FIFA.

Com a selecció afiliada a la UEFA, té el dret a participar a l'Eurocopa, per a la qual s'ha classificat onze vegades. Ha jugat quatre finals i s'ha proclamat campiona tres vegades. La primera va ser el 1964, jugant com a amfitriona, després de derrotar 2-1 a la Unió Soviètica a l'Estadi Santiago Bernabéu. Va repetir èxit el 2008, després de vèncer a la final Alemanya per 0-1 amb gol de Fernando Torres. Aquesta victòria li va suposar encapçalar per primera vegada la Classificació FIFA, sent el sisè equip que aconseguia liderar aquest rànquing i el primer que ho aconseguia sense haver guanyat cap Mundial fins avui. El 2012, es va convertir en l'única selecció de futbol a guanyar dues vegades consecutives el torneig, després de guanyar 4-0 a Itàlia. Això igualment el va convertir en el primer combinat nacional a aconseguir el «triplet» de seleccions, havent conquerit de forma consecutiva l'Eurocopa de 2008, el Mundial de 2010 i l'Eurocopa de 2012. Final per 2-0 davant l'equip amfitrió, França. Ocupa actualment el primer lloc al palmarès de la competició, com a campiona de l'Euro de 2024 per quarta vegada.

Història

[modifica]
Selecció de futbol d'Espanya als Jocs Olímpics de 1920.

Precisament, la selecció espanyola va ser creada el 1920 amb l'objectiu de presentar un equip de futbol que representés Espanya als Jocs Olímpics d'Anvers (Bèlgica). La Selecció va disputar el seu primer partit oficial el 28 d'agost del 1920, a l'estadi de La Butte de Brussel·les (Bèlgica), en els esmentats Jocs Olímpics. Al partit es va enfrontar a la selecció de Dinamarca. Va guanyar el partit Espanya per 1-0, amb gol de Patricio. L'alineació de la selecció espanyola va estar formada per Zamora, Samitier, Sasúmaga, Otero, Arrate, Belauste, "Pichichi", Acedo, Eguiazábal, Patricio i Pagaza.

Tot i que entre els anys 50 i 70 no era assídua als Campionats d'Europa i a les Copes del Món, fins al 2006 ha participat a dotze edicions de la Copa del Món. La seva millor classificació ha estat la consecució del Mundial de Sud-àfrica de l'any 2010 i va acollir la Copa del Món 1982. També ha participat en nou edicions del Campionat d'Europa, guanyant-ne tres, el 1964, 2008 i 2012 i aconseguint el subcampionat el 1984. El juliol del 2008 va assolir la primera posició a la classificació de les seleccions de la FIFA, lideratge que actualment continua.[6] i l'11 de juliol de 2010 va guanyar la Copa del Món contra la Selecció de futbol dels Països Baixos.[7]

Té el rècord de partits guanyats de forma consecutiva (amb quinze) i de partits consecutius sense perdre (empatada amb Brasil amb 35), així com el màxim nombre de punts possibles a una fase de classificació per a la Copa del Món (30 de 30). També és l'única selecció en guanyar dos Campionats d'Europa consecutius.

La selecció espanyola es va proclamar campiona de l'Eurocopa 1964 organitzada a Espanya, en derrotar a la final la Unió Soviètica per 2-1. Cal destacar que a l'Eurocopa 1960, la selecció es va retirar de la competició per ordres del dictador Franco precisament per no haver d'enfrontar-se a la selecció soviètica.

A l'Eurocopa 1984, celebrada a França, es va classificar mercès a la golejada per 12-1 davant Malta, i va aconseguir posteriorment el subcampionat, en perdre la final per 2-0 contra la selecció del país amfitrió. A l'Eurocopa 2008 es va consagrar campiona del torneig, guanyant la final contra Alemanya per 1 gol a 0. Fernando Torres, que va marcar el gol de la victòria, va ser proclamat com el millor jugador de la final. Va repetir campionat d'Europa el 2012 guanyant a la final per 4-0 a Itàlia.

El seu major èxit als Jocs Olímpics d'Estiu va ser a Barcelona 1992, quan va guanyar la medalla d'or en derrotar Polònia per 3 a 2 en la final disputada al Camp Nou de Barcelona.

Als Jocs Olímpics de Sydney 2000, va aconseguir per segona vegada la medalla de plata, després de la d'Anvers 1920, en arribar a la final, que va perdre davant el Camerun en la tanda de penals.

El 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

En els darrers anys, avalat pels èxits esportius dels Campionats d'Europa de 2008 i 2012 i la Copa del Món de 2010, el joc de la selecció espanyola ha estat unànimement reconegut per la seva alta possessió de pilota, vocació d'atac constant i un estil basat en la qualitat tècnica dels seus jugadors, amb passades constants i ràpides en un o dos tocs, estil conegut en àmbits periodístics i populars com "tiqui-taca", que molts identifiquen com el del Futbol Club Barcelona.

Manolo el del Bombo, famós aficionat de la selecció d'Espanya.

Participacions en la Copa del Món

[modifica]
Article principal: Espanya a la Copa del Món de futbol

     Campions      Finalistes      Tercers      Quarts

Un requadre vermell indica que eren amfitrions del campionat.
Historial a la Copa del Món
Edició Ronda Posició PJ PG PE PP GF GC
Uruguai 1930 No hi participà
Itàlia 1934 Quarts de final 5s 3 1 1 1 4 3
França 1938 Retirada durant la classificació per la Guerra Civil
Brasil 1950 Quarta posició 4s 6 3 1 2 10 12
Suïssa 1954 No s'hi classificà
Suècia 1958
Xile 1962 Primera fase 13s 3 1 0 2 2 3
Anglaterra 1966 10s 3 1 0 2 4 5
Mèxic 1970 No s'hi classificà
Alemanya Occidental 1974
Argentina 1978 Primera fase 10s 3 1 1 1 2 2
Espanya 1982 Segona fase 12s 5 1 2 2 4 5
Mèxic 1986 Quarts de final 7s 5 3 1 1 11 4
Itàlia 1990 Vuitens de final 10s 4 2 1 1 6 4
Estats Units d'Amèrica 1994 Quarts de final 8s 5 2 2 1 10 6
França 1998 Primera fase 17s 3 1 1 1 8 4
Corea del Sud Japó 2002 Quarts de final 5s 5 3 2 0 10 5
Alemanya 2006 Vuitens de final 9s 4 3 0 1 9 4
Sud-àfrica 2010 Campions 1s 7 6 0 1 8 2
Brasil 2014 Primera fase 23s 3 1 0 2 4 7
Rússia 2018 Vuitens de final 10s 4 1 3 0 7 6
Qatar 2022 13s 4 1 2 1 9 3
Estats Units d'AmèricaMèxicCanadà 2026 Pendent
EspanyaMarrocPortugal 2030 Classificat com a co-organitzador
Aràbia Saudita 2034 Pendent
Total 1 Títol 67 31 17 19 107 75


Participacions en l'Eurocopa

[modifica]
Any Fase Posició PJ PG PE PP GF GC
França 1960 Retirada durant la qualificació
Espanya 1964 Campions 1r 2 2 0 0 4 2
Itàlia 1968 No s'hi classificà
Bèlgica 1972
República Federal Socialista de Iugoslàvia 1976
Itàlia 1980 Primera fase 7è 3 0 1 2 2 4
França 1984 Finalistes 2n 5 1 3 1 4 5
Alemanya Occidental 1988 Primera fase 6è 3 1 0 2 3 5
Suècia 1992 No s'hi classificà
Anglaterra 1996 Quarts de final 6è 4 1 3 0 4 3
Bèlgica Països Baixos 2000 Quarts de final 5è 4 2 0 2 7 7
Portugal 2004 Primera fase 10è 3 1 1 1 2 2
Àustria Suïssa 2008 Campions 1r 6 5 1 0 12 3
Polònia Ucraïna 2012 Campions 1r 6 4 2 0 12 1
França 2016 Vuitens de final 10è 4 2 0 2 5 4
Unió Europea 2020 Semifinalistes 3è 6 2 4 0 13 6
Alemanya 2024 Campions 1r 7 7 0 0 15 4
República d'Irlanda Regne Unit 2028 Per determinar
Total 4 Títols 12/17 53 28 15 10 83 46

Estadístiques

[modifica]
Actualitzades el 25 de juny de 2013.
  • Primer partit
Espanya   1–0  Dinamarca
Patricio (54')

Estadi Estadi de La Butte, Brussel·les, (Bèlgica)

  • Victòria més gran
Espanya   13–0  Bulgària
Chacho (6', 9', 21', 68', 77' i 87')
Elícegui (41', 43' i 59')
Luís Regueiro (29' i 76')
Bosch (85')
Mishtalov (46' p.p.)

Estadi Chamartín, Madrid, (Espanya)

  • Derrota més gran
Espanya   1–7  Itàlia
Yermo (49') Magnozzi (14')
Schiavo (18')
Baloncieri (25')
Bernardini (39')
Rivolta (71')
Levratto (75' i 82')

Estadi Estadi Olímpic, Amsterdam, (Països Baixos)

Plantilla actual

[modifica]

Partits i gols actualitzats al 15 d'octubre del 2023, després del partit contra Noruega.

Els 23 jugadors següents van ser convocats per als partits del Grup A de classificació per a l'Eurocopa 2024 contra Escòcia i Noruega, el 12 d'octubre del 2023 i el 15 d'octubre del 2023, respectivament.[8]

Dorsal Posició Jugador Data de naixement/edat Partits Gols Club
1 POR Kepa Arrizabalaga 3 d'octubre de 1994 (1994-10-03) (30 anys) 13 0 Espanya Real Madrid
13 POR David Raya 15 de setembre de 1995 (1995-09-15) (29 anys) 2 0 Anglaterra Arsenal
23 POR Unai Simón 11 de juny de 1997 (1997-06-11) (27 anys) 37 0 País Basc Athletic Bilbao
3 DEF Alfonso Pedraza 9 d'abril de 1996 (1996-04-09) (28 anys) 1 0 País Valencià Vila-real CF
4 DEF Pau Torres 16 de gener de 1997 (1997-01-16) (27 anys) 23 1 Anglaterra Aston Villa
5 DEF Robin Le Normand 11 de novembre de 1996 (1996-11-11) (28 anys) 6 0 País Basc Reial Societat
14 DEF Aymeric Laporte 27 de maig de 1994 (1994-05-27) (30 anys) 26 1 Aràbia Saudita Al Nassr
15 DEF David García 14 de febrer de 1994 (1994-02-14) (30 anys) 2 0 Navarra Osasuna
19 DEF Fran García 14 d'agost de 1999 (1999-08-14) (25 anys) 2 0 Espanya Real Madrid
20 DEF Dani Carvajal 11 de gener de 1992 (1992-01-11) (32 anys) 40 0 Espanya Real Madrid
22 DEF Jesús Navas 21 de novembre de 1985 (1985-11-21) (38 anys) 49 5 Espanya Sevilla
2 MIG Oihan Sancet 25 d'abril de 2000 (2000-04-25) (24 anys) 2 1 País Basc Athletic Bilbao
6 MIG Mikel Merino 22 de juny de 1996 (1996-06-22) (28 anys) 18 1 País Basc Reial Societat
8 MIG Fabián Ruiz 3 d'abril de 1996 (1996-04-03) (28 anys) 20 1 França Paris Saint-Germain
9 MIG Gavi 5 d'agost de 2004 (2004-08-05) (20 anys) 25 5 Catalunya FC Barcelona
16 MIG Rodri 22 de juny de 1996 (1996-06-22) (28 anys) 47 1 Anglaterra Manchester City
18 MIG Martín Zubimendi 2 de febrer de 1999 (1999-02-02) (25 anys) 2 0 País Basc Reial Societat
7 DAV Álvaro Morata 23 d'octubre de 1992 (1992-10-23) (32 anys) 68 34 Espanya Atlético Madrid (Capità)
10 DAV Bryan Zaragoza 9 de setembre de 2001 (2001-09-09) (23 anys) 1 0 Espanya Granada
11 DAV Ferran Torres 29 de febrer de 2000 (2000-02-29) (24 anys) 38 17 Catalunya FC Barcelona
12 DAV Joselu 27 de març de 1990 (1990-03-27) (34 anys) 8 4 Espanya Real Madrid
17 DAV Ansu Fati 31 d'octubre de 2002 (2002-10-31) (22 anys) 10 2 Anglaterra Brighton & Hove Albion
21 DAV Mikel Oyarzabal 21 d'abril de 1997 (1997-04-21) (27 anys) 25 6 País Basc Reial Societat


Recents convocatòries

[modifica]

Els jugadors següents també han estat convocats per l'equip en els dotze últims mesos.

Dorsal Posició Jugador Data de naixement/edat Partits Gols Club
POR Kepa Arrizabalaga 3 d'octubre de 1994 (1994-10-03) (30 anys) 11 0 Anglaterra Chelsea
POR David Soria 4 d'abril de 1993 (1993-04-04) (31 anys) 0 0 Espanya Getafe
POR Arnau Tenas 30 de maig de 2001 (2001-05-30) (23 anys) 0 0 Catalunya Barcelona Atlètic
DEF José Gayá 25 de maig de 1995 (1995-05-25) (29 anys) 18 3 País Valencià València C.F.
DEF Sergio Ramos 30 de març de 1986 (1986-03-30) (38 anys) 180 23 França Paris Saint-Germain
DEF Iñigo Martínez 17 de maig de 1991 (1991-05-17) (33 anys) 19 1 País Basc Athletic Bilbao
DEF Diego Llorente 16 d'agost de 1993 (1993-08-16) (31 anys) 10 0 Anglaterra Leeds United
DEF Marcos Alonso 28 de desembre de 1990 (1990-12-28) (33 anys) 9 0 Catalunya FC Barcelona
DEF Arnau Martínez 25 d'abril de 2003 (2003-04-25) (21 anys) 0 0 Catalunya Girona FC
MIG Thiago 11 d'abril de 1991 (1991-04-11) (33 anys) 46 2 Anglaterra Liverpool
MIG Sergi Roberto 7 de febrer de 1992 (1992-02-07) (32 anys) 11 1 Catalunya FC Barcelona
MIG Mikel Merino 22 de juny de 1996 (1996-06-22) (28 anys) 11 0 País Basc Reial Societat
MIG Sergio Canales 16 de gener de 1991 (1991-01-16) (33 anys) 10 1 Espanya Real Betis
MIG Brais Méndez 7 de gener de 1997 (1997-01-07) (27 anys) 4 1 País Basc Reial Societat
MIG Oihan Sancet 25 d'abril de 2000 (2000-04-25) (24 anys) 0 0 País Basc Athletic Bilbao
DAV Rodrigo 6 de març de 1991 (1991-03-06) (33 anys) 27 8 Anglaterra Leeds United
DAV Mikel Oyarzabal 21 d'abril de 1997 (1997-04-21) (27 anys) 21 6 País Basc Reial Societat
DAV Iago Aspas 1 d'agost de 1987 (1987-08-01) (37 anys) 18 6 Galícia Celta Vigo
DAV Gerard Moreno 7 de febrer de 1992 (1992-02-07) (32 anys) 17 5 País Valencià Vila-real CF
DAV Borja Iglesias 17 de gener de 1993 (1993-01-17) (31 anys) 1 0 Espanya Real Betis
DAV Raúl de Tomás 17 d'octubre de 1994 (1994-10-17) (30 anys) 4 0 Espanya Rayo Vallecano


Plantilles anteriors

[modifica]

Copa del Món

[modifica]

Eurocopa

[modifica]

Copa Confederacions

[modifica]

Jocs Olímpics

[modifica]

Rècords individuals

[modifica]

A continuació, la llista dels deu jugadors amb més partits amb Espanya, a data de 27 de novembre de 2022.[9]

Jugadors amb més partits

[modifica]
Rànq. Jugador Partits Gols Període
1 Sergio Ramos 180 23 2005–2021
2 Iker Casillas 167 0 2000–2016
3 Sergio Busquets 141 2 2009–present
4 Xavi 133 13 2000–2014
5 Andrés Iniesta 131 13 2006–2018
6 Andoni Zubizarreta 126 0 1985–1998
7 David Silva 125 35 2006–2018
8 Xabi Alonso 114 16 2003–2014
9 Cesc Fàbregas 110 15 2006–2016
Fernando Torres 110 38 2003–2014

Juagor més jove

Jugador més gran

David Villa és elmàxim golejador de la selecció espanyola amb 59 gols.

Màxims golejadors

[modifica]

A continuació, la llista dels deu màxims golejadors d'Espanya, el 27 de novembre de 2022.[12][13]

Rànq. Jugador Gols Partits Mitjana Període
1 David Villa 59 98 0.6 2005–2017
2 Raúl 44 102 0.43 1996–2006
3 Fernando Torres 38 110 0.35 2003–2014
4 David Silva 35 125 0.28 2006–2018
5 Fernando Hierro 29 89 0.33 1989–2002
Álvaro Morata 29 59 0.49 2014–present
7 Fernando Morientes 27 47 0.57 1998–2007
8 Emilio Butragueño 26 69 0.38 1984–1992
9 Alfredo Di Stéfano 23 31 0.74 1957–1961
Sergio Ramos 23 180 0.13 2005–2021

Juagor més jove en marcar

Juagor més gran en marcar

Seleccionadors

[modifica]
Seleccionador Període Partits G E P Gols a favor Gols en contra % Partits guanyats
Francesc Bru 1920 5 4 0 1 9 5 80,00%
Julián Ruete 1921-1922 4 4 0 0 11 2 100,00%
José Ángel Berraondo 1921-1928 6 2 3 1 14 12 33,33%
Manuel Castro González 1921-1927 10 9 0 1 21 7 90,00%
José María Mateos 1922-1933 23 16 3 4 64 24 69,56%
Salvador Díaz Iraola 1922 1 1 0 0 4 0 100,00%
Luis Argüello Brage 1923 2 1 0 1 3 1 50,00%
Pedro Parages 1923-1924 3 1 1 1 3 1 33,33%
José García Cernuda 1923-1924 2 1 1 0 3 0 50,00%
Luis Colina Álvarez 1924 1 1 0 0 2 1 50,00%
José Rosich Rubiera 1924 1 1 0 0 2 1 50,00%
Julián Olave Videa 1924 1 1 0 0 2 1 50,00%
Fernando Gutiérrez Alzaga 1925 3 3 0 0 6 0 100,00%
Ricard Cabot i Montalt 1925 2 2 0 0 2 0 100,00%
Ezequiel Montero Román 1926-1927 4 3 0 1 9 5 75,00%
Fred Pentland 1929 1 1 0 0 ? ? 100,00%
Amadeo García Salazar 1934-1936 12 6 2 4 30 15 50,00%
Eduardo Teus López 1941-1942 6 3 2 1 15 10 50,00%
Jacinto Quincoces 1945 2 1 1 0 6 4 50,00%
Luis Casas Pasarín 1946 1 0 0 1 0 1 0,00%
Pablo Hernández Coronado 1947-1962 6 2 0 4 9 10 33,33%
Guillermo Eizaguirre 1948-1956 19 8 6 5 40 33 42,10%
Félix Quesada 1951 3 1 2 0 9 6 33,33%
Luis Iceta 1951 3 1 2 0 9 6 33,33%
Paulino Alcántara 1951 3 1 2 0 9 6 33,33%
Ricardo Zamora 1952 2 1 1 0 6 0 50,00%
Pedro Escartín 1952-1961 12 7 3 2 18 10 58,33%
Luis Iribarren Cavanilles 1953-1954 4 1 2 1 8 6 25,00%
Ramón Melcón Bartolomé 1955 2 0 1 1 2 3 0,00%
José Luis del Valle 1955 1 1 0 0 3 0 100,00%
Emilio Jiménez Millas 1955 1 1 0 0 3 0 100,00%
Juan Touzón Jurjo 1955 1 1 0 0 3 0 100,00%
Manuel Meana 1957-1959 12 7 3 2 35 16 58,33%
José Luis Costa 1959-1960 12 8 0 4 35 21 66,66%
José L. Lasplazas 1959-1960 12 8 0 4 35 21 66,66%
Ramón Gabilondo 1959-1960 12 8 0 4 35 21 66,66%
José Villalonga 1962-1966 22 9 5 8 35 28 40,90%
Domènec Balmanya 1966-1968 11 4 3 4 11 9 36,36%
Eduardo Toba 1968-1969 4 1 2 1 5 4 25,00%
Luis Molowny 1969 4 2 1 1 3 3 50,00%
Salvador Artigas 1969 4 2 1 1 3 3 50,00%
Ladislao Kubala 1969-1980 68 30 22 16 - - 44,11%
José Santamaría 1980-1982 24 10 8 6 - - 41,66%
Miguel Muñoz 1982-1988 63 32 16 15 104 60 50,79%
Luis Suárez 1988-1991 27 15 4 8 - - 55,55%
Vicente Miera 1991-1992 8 4 2 2 - - 50,00%
Javier Clemente 1992-1998 62 36 20 6 - - 58,06%
José Antonio Camacho 1998-2002 44 28 9 7 - - 63,63%
Iñaki Sáez 2002-2004 23 15 6 2 - - 65,21%
Luis Aragonés 2004-2008 54 38 12 4 - - 70,37%
Vicente del Bosque[16][17] 2008-2016 113 86 10 17 253 79 76,10%
Julen Lopetegui[18][19] 2016-2018 20 14 6 0 61 13 70%
Fernando Hierro (interí)[20] 2018 4 1 3 0 7 6 25%
Luis Enrique Martínez[21][22] 2018-2019 10 8 0 2 28 9 80%
Robert Moreno[23] 2019 7 5 2 0 20 3 71,4%
Luis Enrique Martínez 2019-avui 3 1 2 0 5 1 33,33%

Controvèrsies

[modifica]

Objecció de consciència

[modifica]
Oleguer Presas va protagonitzar un debat sobre si volia jugar amb la selecció espanyola o no,[24][25] encara que finalment hi va anar convocat.[26]

Tant a Catalunya[27][28] com al País Basc,[29][30] hi ha un cert sentiment per tal que els jugadors catalans i bascos tinguin la possibilitat de decidir si jugar amb la selecció espanyola o amb la pròpia en competicions oficials. Actualment amb aquesta última només poden jugar a la Copa de les Regions de la UEFA, a nivell amateur.[31] Segons la Llei 10/1990 de 15 d'octubre de l'Esport, al seu article 8, és competència del Consell Superior d'Esports l'autorització perquè les federacions autonòmiques s'inscriguin en les corresponents federacions de caràcter internacional, com la UEFA o la FIFA, i sota l'aprovació del Ministeri d'Afers Exteriors.[32] Segons el codi disciplinari de 2011,[33] a nivell individual, la federació espanyola té potestat sancionadora per a evitar la insubmissió de jugadors a la seva selecció, com ara la inhabilitació per a competir fins a un total de cinc anys,[34] malgrat que mai s'ha sancionat a ningú per aquest fet. No obstant això, els triomfs de la selecció espanyola són celebrats per milers de persones a Catalunya[35] com al País Basc.[36]

Pel que fa a Catalunya en concret, la competència és de la Generalitat de Catalunya que té competències plenes en matèria d'esport. El Parlament de Catalunya així va legislar el 31 de juliol de 2000, on en el seu article 19.1 diu textualment «les federacions esportives catalanes poden sol·licitar la integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbits supraautonòmics i en altres entitats als efectes de participar, desenvolupar i organitzar activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i llur aplicació»[37] Respecte a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, el seu article 25.2 diu que «la promoció de la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya»,[37] essent així, i com que les federacions internacionals es tracten d'entitats regulades pel dret privat, des de l'any 2000 més de vint seleccions esportives catalanes han estat admeses en les respectives federacions internacionals. El Consell Superior d'Esports[38][39] i la federació espanyola[40] permeten a les seleccions catalanes disputar partits de caràcter amistós.

Evasió d'impostos

[modifica]

Amb motiu de l'Eurocopa 2012, sortí a la llum un conveni de doble imposició signat entre Espanya i Polònia, que permetria no haver de declarar en territori espanyol els 300.000 euros de prima que s'enduria cada jugador si guanyés el campionat. A priori, aquest fet podria donar lloc a l'evasió del tipus impositiu espanyol del 52% per a meritar els guanys en el polonès, que se situa al 20%. Tot i així, els governs de Polònia i Ucraïna ja van anunciar que durant el campionat hi hauria exempció fiscal total per als jugadors, les federacions i l'organització de la UEFA.[41]

Un fet semblant va succeir a l'Eurocopa 2008, en la qual la selecció no va tributar cap impost a la Hisenda espanyola per l'existència d'un conveni de doble imposició amb Àustria. En canvi, però, va tributar el 20% dels guanys a l'agència tributària austríaca, que aleshores no va dictar cap amnistia fiscal pels participants al campionat.[41][42]

Ara bé, el cas més polèmic ocorregut fins al moment va ser a la Copa del Món de 2010 a Sud-àfrica, en la que es van declarar els 600.000 euros que va percebre cada jugador en guanyar el campionat a la Hisenda sud-africana, fruit d'un conveni de doble imposició signat el febrer de 2008. D'aquesta forma únicament tributaren un gravamen del 21%, en comptes del 43% que estarien obligats a pagar a l'Estat espanyol.[43][42] La preocupació va arribar fins i tot al Congrés dels Diputats, on el diputat Gaspar Llamazares (IU) va interpelar al Govern si «era una pràctica normal o només es donava en casos puntuals entre els integrants de qualsevol selecció nacional que representi a Espanya en les diferents competicions internacionals estudiar fórmules per a tributar fiscalment fora del nostre país a tipus més baixos que els que la nostra legislació estipula per al conjunt dels treballadors en funció del seu nivell d'ingressos?».[44][45]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La prensa cubana dice que la "Furia Roja" fue el "mejor equipo" de la Eurocopa» (en castellà), 30-06-2008. [Consulta: 15 gener 2010].
  2. ↑ «Classificació Mundial de la FIFA» (en castellà). FIFA.com. Arxivat de l'original el 2018-05-07. [Consulta: 21 setembre 2011].
  3. ↑ «La 'Leyenda Roja', en Telecinco» (en castellà). Informativos Telecinco, 14-06-2009. Arxivat de l'original el 2009-08-23. [Consulta: 15 gener 2010].
  4. ↑ «Neix la fúria Roja» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2010].
  5. ↑ Rivas, Jon. «El inspirador de la "furia española" fue un vasco» (en castellà). Diari El Mundo, 15-06-2009. [Consulta: 15 gener 2010].
  6. ↑ «Classificació Mundial de la FIFA» (en castellà). FIFA.com. Arxivat de l'original el 2018-05-07. [Consulta: 15 gener 2010].
  7. ↑ «Espanya guanya el seu primer mundial contra una Holanda que perd els papers». El Punt. [Consulta: 12 juliol 2010].
  8. ↑ «OFICIAL | Lista de convocados para los partidos contra Georgia y Chipre | www.rfef.es» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2023].
  9. ↑ «Rankings (individuals)». BDFUTBOL. Arxivat de l'original el 20 juny 2018. [Consulta: 6 setembre 2018].
  10. ↑ «Italy 1 Spain 2», 06-10-2021. [Consulta: 7 octubre 2021].
  11. ↑ «Los jugadores más longevos de la Selección Española de Fútbol» (en spanish), 03-08-2018. [Consulta: 3 setembre 2022].
  12. ↑ «Spain national football team goal scorers». European football database. Arxivat de l'original el 9 febrer 2016. [Consulta: 9 gener 2016].
  13. ↑ «Ranking – Goals». BDFUTBOL. Arxivat de l'original el 7 gener 2016. [Consulta: 28 desembre 2015].
  14. ↑ «Gavi becomes youngest ever goalscorer for Spanish national side». FC Barcelona, 06-06-2022. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 juny 2022].
  15. ↑ «Aduriz becomes Spain's oldest scorer in Macedonia rout». Marca, 12-11-2016 [Consulta: 13 novembre 2016].
  16. ↑ Cadena SER. «Vicente del Bosque, nuevo seleccionador español de fútbol». [Consulta: 9 juliol 2018].
  17. ↑ RFEF. «OFICIAL: Vicente del Bosque no seguirá al frente de la Selección». [Consulta: 9 juliol 2018].
  18. ↑ RFEF. «OFICIAL. Julen Lopetegui, nuevo seleccionador absoluto español». [Consulta: 9 juliol 2018].
  19. ↑ RFEF. «COMUNICADO OFICIAL. La RFEF destituye a Julen Lopetegui». Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 9 juliol 2018].
  20. ↑ RFEF. «OFICIAL. Fernando Hierro asumirá el cargo de seleccionador nacional durante el Campeonato del Mundo de Rusia». Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 9 juliol 2018].
  21. ↑ RFEF. «OFICIAL. Luis Enrique, nuevo Seleccionador nacional». [Consulta: 9 juliol 2018].
  22. ↑ Díaz, José Félix. «Luis Enrique no seguirá como seleccionador», 19-06-2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  23. ↑ «Robert Moreno, seleccionador español número 56 de la historia». Sport, 19-06-2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  24. ↑ «Oleguer Presas no jugarà amb la 'Selección Española'». Racó Català, 19-03-2005. [Consulta: 6 juny 2012].
  25. ↑ «Oleguer Presas: "Al no deixar-nos tenir seleccions ens estan negant la identitat"». Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes. [Consulta: 6 juny 2012].
  26. ↑ «Oleguer acude a la llamada de la Selección» (en castellà). El País, 12-12-2005. [Consulta: 18 desembre 2009].
  27. ↑ «Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes». [Consulta: 13 desembre 2009].
  28. ↑ «Llei de l'esport a Catalunya» (pdf). Gencat.cat. Arxivat de l'original el 2010-02-15. [Consulta: 6 juny 2012].
  29. ↑ «Esait afirma que 'seguirá luchando' por la oficialidad de la selección vasca» (en castellà). El Mundo, 26-07-2009. [Consulta: 13 desembre 2009].
  30. ↑ Tió, Jordi. «Los jugadores de la selección vasca reclaman la oficialidad» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 08-10-2006. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 13 desembre 2009].
  31. ↑ «UEFA Regions' Cup» (en anglès). UEFA.com. [Consulta: 18 febrer 2021].
  32. ↑ «Títol II de la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'Esport» (en castellà). NoticiasJuridicas.com. [Consulta: 13 desembre 2009].
  33. ↑ RFEF. «Código Disciplinario 2011» (pdf) (en castellà), 01-07-2011. Arxivat de l'original el 27 gener 2021. [Consulta: 18 febrer 2022].
  34. ↑ «Desertar de la selecció espanyola de futbol té un càstig de cinc anys sense competir». Ara.cat, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  35. ↑ «Miles de barceloneses celebran el triumfo de España sobre Holanda» (en castellà). La Vanguardia, 11-07-2010. Arxivat de l'original el 2010-07-15. [Consulta: 12 juliol 2010].
  36. ↑ «Millones de españoles celebran en las calles que somos campeones del mundo» (en castellà). Marca.com, 11-07-2010. [Consulta: 12 juliol 2010].
  37. ↑ 37,0 37,1 «Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport» (pdf). Gencat.cat, 31-07-2000. Arxivat de l'original el 2012-01-12. [Consulta: 18 febrer 2022].
  38. ↑ Cortada, Jordi. «Amb aires de venjança». Avui.cat, 13-11-2008. Arxivat de l'original el 2012-03-05. [Consulta: 17 desembre 2009].
  39. ↑ Cortada, Jordi. «Espanya s'amaga». Avui.cat, 15-11-2009. Arxivat de l'original el 2012-02-01. [Consulta: 18 febrer 2022].
  40. ↑ Cortada, Jordi «Sense Catalunya-EUA» (pdf). Avui, 18-09-2007, pàg. 48 [Consulta: 18 febrer 2022].
  41. ↑ 41,0 41,1 Casulleras, Josep. «La selecció espanyola pot evitar els impostos per les primes de l'Eurocopa». Vilaweb, 05-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  42. ↑ 42,0 42,1 Díaz, Jose Félix. «La Selección tributará en Sudáfrica las primas del Mundial para ahorrarse impuestos» (en castellà). El Confidencial, 05-11-2010. Arxivat de l'original el 2014-07-01. [Consulta: 6 juny 2012].
  43. ↑ «La Selección regatea al fisco: tributará en Sudáfrica las primas del Mundial para ahorrar impuestos» (en castellà). El Economista, 05-11-2010. [Consulta: 6 juny 2012].
  44. ↑ «Els futbolistes de la selecció espanyola podrien tributar a Sud-àfrica les primes del mundial». El Punt Avui, 11-11-2010. [Consulta: 6 juny 2012].
  45. ↑ «IU pregunta si la selección tributará la prima del Mundial en Sudáfrica» (en castellà). El Mundo, 12-11-2010. [Consulta: 6 juny 2012].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selecció de futbol d'Espanya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Selecció_de_futbol_d%27Espanya&oldid=34241384»