Vocal quasitancada semiposterior arrodonida

Vocal quasitancada quasiposterior no arrodonida
ɯ̽
ʊ̜
So
	noicon font · ajuda

Vocal quasitancada quasiposterior
ʊ
Número AFI	321
Codificació
Entitat (decimal)	ʊ
Unicode (hex)	U+028A
X-SAMPA	U
Kirshenbaum	U
Braille
Imatge
So
	noicon font · ajuda

La vocal quasi tancada semiposterior arrodonida (en anglès:near-close near-back vowel onear-high near-back vowel) és un tipus de so vocàlic que es fa servir en aluns idiomes parlats. El seu símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional és ʊ. Informalment s'anomenava ferradura de cavall. Abans de l'any 1989, hi havia un símbol alternatiu ɷ, anomeat omega tancada; en el cas de l'Americanist phonetic notation, es fa servir el símbol ᴜ

Característiques

L'expressió de vocal arrodonida significa que, per articular aquesta vocal, els llavis s'arrodoneixen en mennor o major grau.

Presentació

En les transcripcions següents, una vocal arrodonida es representa pel diacrític [ʊ̜], i una vocal posterior arrodonida es representa pel diacrític retret[ʊ̠]:

Idioma		Paraula	IPA	Significat	Notes
àrab		escrit كتب	[ˈkʊtʊb]	'llibres'	Vegeu la fonologia de l'àrab
Cabécar		Köpö´	[kʊpʊː]	'dormir'
xinès	Cantonès	紅 hung4	[hʊŋ˨˩]	'roig'	Pot ser pronunciat com [o̞].
	Mandarí	紅hóng	[xʊŋ˧˥]	'roig'
	Shanghainès	花 hau	[hʊ]	'flor'
neerlandès	Alguns parlants	escrit door	[dʊ̠ːr]	'a través'	Retret. Per a alguns parlants pot ser [oː~oə̯.
Baix saxó neerlandès	Alguns parlants	doar	[dʊ̠ːr]	'a través'	Retret. Per a alguns parlants pot ser [oː~oə̯.
Baix saxó neerlandès	Tweants	bloom	[blʊ̠ːm]	'flor'	Retreta. Pronunciada [oː~oʊ̯] en altres dialectes
anglès	La majoria dels dialectes	escrit hook	[hʊk]	'ganxo'	Vegeu la fonologia anglesa
	anglès australià^[1]	escrit pool	[pʰʊːɫ]	'piscina'	el símbol/ʉː/ abans del /l/ es feia servir en algunes regions
	anglès del sud d'Irlanda	plus	[plʊs]	'plus'
	Northern English	plus	[plʊs]	'plus'
Hindostaní		गुलाब/گلاب	[gʊˈläːb]	'rosa'
Feroès		hvalur	[kvɛalʊɹ]	'balena'
Francès	Quebec	escrit fole	[fʊl]	'multitud'	/u/ en síl·lbes tancades
Alemany	Standard^[2]	escrit Schutz	[ʃʊt͡s]	'protecció'
Coreà^[3]		어른 eoreun	[ɘːɾɯ̽n]	'seniors'	escrit ɯ
Luxemburguès^[4]		Sprooch	[ʃpʀʊ̠ːχ]	'idioma'
Mongol^[5]		ус	[ʊs]	'aigua'
Noruec	Standard Eastern^[6]	escrit ond	[ʊn̪]	'dolent'
Portuguès	Portuguès europeu^[7]	escrit pegar	[pɯ̽ˈɣäɾ]	'sostenir'	sovin transcrit com/ɨ/
Portuguès	Portuguès del Brasil^[8]	escrit bonito	[bʊˈn̠ʲit̪ʊ]	'bell' (m.)	correspon a [u ~ o̞] al Brasil i a/u/ en altres variants
Panjabi		ਪੁਦੀਨਾ	[pʊˈd̪iːnäː]	'menta'
Rus^[9]		escrit сухой	[s̪ʊˈxo̞j] (?·pàg.)	'sec'
castellà	Andalús^[10]	escrit tus	[t̪ʊ̠ː]	'el vostre' (pl.)	Correspon a "u" en altres dialectes
castellà	Murcià^[10]	escrit tus	[t̪ʊ̠ː]	'el vostre' (pl.)	Correspon a "u" en altres dialectes
Suec	Central Standard^[11]	escrit ort	[ʊ̠ᵝʈː] (?·pàg.)	'localitat'

Bibliografia

Barbosa, Plínio A.; Albano, Eleonora C. «Brazilian Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 34, 2, 2004, p. 227–232. DOI: 10.1017/S0025100304001756.
Cruz-Ferreira, Madalena «European Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 25, 2, 1995, p. 90–94. DOI: 10.1017/S0025100300005223.
Durie, M.; Hajek, J. «A revised standard phonemic orthography for Australian English vowels». Australian Journal of Linguistics, 14, 1994, p. 93–107. DOI: 10.1080/07268609408599503.
Engstrand, Olle. «Swedish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 140. ISBN 0-521-63751-1.
Gilles, Peter; Trouvain, Jürgen «Luxembourgish». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 67–74. DOI: 10.1017/S0025100312000278.
Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
Jones, Daniel; Ward, Dennis. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969.
Kohler, Klaus J. «German». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 86-89. ISBN 0-521-65236-7.
Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1.
Mangold, Max. Das Aussprachewörterbuch. Duden, 2005, p. 37. ISBN 9783411040667.
Zamora Vicente, Alonso. Dialectología española. 2a edició. Biblioteca Romanica Hispanica, Editorial Gredos, 1967.
Vanvik, Arne. Norsk fonetikk. Universitetet i Oslo, 1979. ISBN 82-990584-0-6.

[1] Durie i Hajek (1994:?)

[2] Kohler (1999:87), Mangold (2005:37)

[3] Lee (1999:?)

[4] Gilles i Trouvain (2013:70)

[5] Iivonen i Harnud (2005:62, 66–67)

[6] Vanvik (1979:13)

[7] Cruz-Ferreira (1995:91)

[brpt-8] Barbosa i Albano (2004:229)

[9] Jones i Ward (1969:69)

[zamoravicente-10] 10,0 ^10,1 Zamora Vicente (1967:?)

[11] Engstrand (1999:140)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]