Lomonossovita

Lomonossovita
Fórmula química	Na₅Ti₂(Si₂O₇)(PO₄)O₂
Epònim	Mikhaïl Lomonóssov
Localitat tipus	Pegmatite núm. 65, Vall del riu Chinglusuai, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.32
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.32
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.11
Dana	56.4.1.1
Heys	17.6.7
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,49 Å; b = 7,11 Å; c = 14,5 Å; α = 101°; β = 96°; γ = 90°
Grup espacial	grup espacial 1
Color	marró canyella fosc a negre, també rosa-violeta
Macles	sí
Exfoliació	perfecta
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	adamantina, vítria, grassa
Color de la ratlla	rosa-canyella clar
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,670 nβ = 1,750 nγ = 1,778
Birefringència	δ = 0,108
Angle 2V	mesurat: 56°, calculat: 58°
Dispersió òptica	r>v o r<v
Impureses comunes	Zr, Fe, Nb, Ta, Mn, Mg, Ca, Cl, H
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Lom
Referències

La lomonossovita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la murmanita. Rep el nom en honor de Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov (Михаил Васильевич Ломоносов) (19 de novembre de 1711 - 15 d'abril de 1765), erudit que va fer contribucions a les àrees de ciències naturals, química, física, mineralogia, història, art, filologia i llenguatge. Va escriure diversos llibres sobre geologia/mineralogia i va descobrir la llei de la constància dels angles interfacials, relacionant-ho amb l'estructura interior dels cristalls.

Característiques

La lomonossovita és un silicat de fórmula química Na₅Ti₂(Si₂O₇)(PO₄)O₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1950. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lomonossovita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pegmatita núm. 65 de la vall del riu Chinglusuai, al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat trobada a nombrosos altres indrets de la província russa de Múrmansk, així com al dipòsit d'urani de Kvanefjeld, al complex d'Ilímaussaq (Groenlàndia).