Vés al contingut

Vuonnemita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralVuonnemita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa11Ti4+Nb₂(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₃(F,OH)
EpònimVuonnemyok (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVall del riu Vuonnemiok, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.35
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.35 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.4.3.1
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 5,5Å; b = 7,16Å; c = 14,44Å; α = 92,63°; β = 95,33°; γ = 90,51°
Grup espacialgrup espacial 1 Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc clar a groc-llimona, groc verdós, rosa clar
Tenacitatmolt fràgil
Duresa2 a 3
Lluïssorvítria, grassa
Diafanitattransparent, translúcida
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,636 a 1,639 nβ = 1,651 a 1,656 nγ = 1,680 a 1,683
Birefringènciaδ = 0,044
Dispersió òpticarelativament feble
Impureses comunesAl, Nb, Fe, Mn, Mg, Ca, K
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1973-015
Any d'aprovació1973
SímbolVn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La vuonnemita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom de la seva localitat tipus, el riu Vuonnemiok, situat al massís de Khibini, a Rússia.

Característiques

[modifica]

La vuonnemita és un silicat de fórmula química Na11Ti4+Nb₂(Si₂O₇)₂(PO₄)₂O₃(F,OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vuonnemita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la vall del riu Vuonnemiok, al massís de Khibini, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Dins d'aquest massís també ha estat descrita als monts Koaixva i Rasvumtxorr. Encara al mateix país, se n'ha trobat vuonnemita en diferents punts del massís de Lovozero. A fora de Rússia també ha estat descrita a Dinamarca i al Canadà. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Vuonnemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 novembre 2018].