10 de setembre
(S'ha redirigit des de: 10 setembre)
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 112 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1229 - Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Ponça.
- 1713- Victòria catalana al convent de Santa Madrona en el marc del Setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans.
- 1721 - Uusikaupunki (Finlàndia): Suècia i Rússia van signar el Tractat de Nystad en el que el primer estat va cedir al segon parts de Vyborg, Kexholm, Íngria, Estònia i Livonià a Rússia en el context de la Gran Guerra del Nord.
- 1836 - Prats de Lluçanès (el Lluçanès, Osona): els liberals van guanyar la batalla de Prats de Lluçanès en el context de la Primera Guerra Carlina.
- 1893 - Sitges: Celebració de la Segona Festa Modernista, al Casino Prado, dedicada al teatre i a la música simbolistes.[1]
- 1970 - Trofeu Taronja - Merchina Peris marca el primer gol d'equip de futbol femení al Camp de Mestalla.
- 1983 - Primera emissió de TV3.
- 2008 - Televisió de Catalunya duu a terme la "Nit blanca de TV3" per commemorar el 25è aniversari de la televisió.
- Resta del món
- 1952 - Alemanya acorda amb Israel un rescabalament de 3.000 milions de marcs com a reparació pel nazisme.[2]
- 1974 - Guinea Bissau assoleix la independència de Portugal.
- 2005 - Dia de la llibertat del programari per primer cop a Catalunya.
- 2015 - Es descriu l'Homo naledi, homínid de 2,5 milions d'anys descobert a la cova Dinaledi (Sud-àfrica) en 2013.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1877 - Sueca, Ribera Baixa: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (m. 1971).
- 1852 - Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català.
- 1889 - Maó, Menorca: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música (m. 1970).[3]
- 1891 - Súria (Bages): Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
- 1894 - Dénia, Marina Altaː Maria Hervás Moncho, metgessa valenciana pionera (m. 1963).[4]
- 1920 - Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.[5]
- 1934 - Sabadell: Feliu Formosa i Torres, escriptor i director escènic català.[6]
- 1940 -
- Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari català, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
- Alacantː Cecilia Bartolomé, directora de cinema, guionista i productora valenciana.[7]
- 1946 - Girona: Josep Casadevall, advocat andorrà president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans.
- 1957 - Girona: Sílvia Manzana i Martínez, escriptora catalana.[8]
- 1966 - Rellinars, Vallès Occidental: Jordi Tarrés i Sánchez, ex-pilot català de trial
- 1979 - Barcelona: Laia Palau Altés, jugadora catalana de bàsquet.[9]
- Resta del món
- 1447 - Reggio de l'Emília: Paolo de San Leocadio, pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica (m. ca 1520).[10]
- 1565 - Caltagirone (Regne de Sicília): Nicolò Longobardo, jesuíta italià, missioner a la Xina (m. 1655).[11]
- 1751 - Cento, Emília-Romanya: Bartolomeo Campagnoli, violinista i compositor italià (m. 1827).[12]
- 1753 - John Soane, arquitecte anglès que despuntà en l'estil neoclàssic (m. 1837).[13]
- 1835 - North Killingly, Connecticut, EUA: William Torrey Harris, filòsof que desenvolupà una classificació del coneixement que fou la base de la de Classificació Decimal de Dewey (m. 1909).
- 1890 - Roma: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (m. 1973).[14]
- 1892 - Wooster, Ohio (EUA):Arthur Holly Compton,físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1962).
- 1907 - Brisbaneː Dorothy Hill, geòloga i paleontòloga australiana, primera presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències (m. 1997).[15]
- 1914 - Winchester (Indiana), Estats Units: Robert Wise, director, productor, escenògraf i muntador estatunidenc.
- 1928 - Ginebra (Suïssa): Jean Vanier, fílosog i teòleg canadenc, creador de les Comunitats de l'Arca (m. 2019).
- 1935 - Maple Heights, Ohio: Mary Oliver, poeta estatunidenca (m. 2019).[16]
- 1946 - Villeneuve-le-Roi, Françaː Michèle Alliot-Marie, política francesa que fou ministra d'Afers Exteriors de França.[17]
- 1957 - Krasnoiarsk, Sibèria, URSS: Andreï Makine, escriptor francès d'origen rus. Premi Goncourt de l'any 1995 i membre de l'Acadèmia Francesa des de 2016.[18]
- 1960 -
- Lock Haven, Pennsilvània, Estats Units: Alison Bechdel, autora de còmics estatunidenca.[19]
- Grayshott, Hampshire, Anglaterra: Colin Firth, actor de cine i teatre anglès.
- 1961 - Ourense, Galícia, Espanya: Alberto Núñez Feijóo, polític gallec del Partit Popular, i president de la Xunta de Galícia.
- 1969 - Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa espanyol.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1961 - Olotː Concepció Carreras i Pau, poetessa, compositora i professora de música catalana (m. 1961).[20]
- 1973 - Barcelona: Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i poeta català.
- 2000 - Abadia de Montserrat: Maur Maria Boix i Selva, Monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- 2022 - Balaguer: Josep Maria Morell i Bitrià, xef i gastrònom català (n. 1944).
- Resta del món
- 1167 - Rouen: Matilde d'Anglaterra, hereva legítima i reclamant al tron anglès.[21]
- 1591 - Florència: Lorenza Strozzi, compositora, escriptora i religiosa dominica, italiana.[22]
- 1749 - Lunéville, Regne de França: Émilie du Châtelet, matemàtica, física i escriptora francesa (n. 1706).[23]
- 1797 - Londres: Mary Wollstonecraft, activista, filòsofa i escriptora, precursora de la filosofia feminista (n. 1759).[24]
- 1898 - Ginebra (Suïssa): Isabel de Wittelsbach o Elisabet de Baviera, coneguda com a Sissi, emperadriu d'Àustria-Hongria, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.[25]
- 1975 - Cambridge (Anglaterra): George Paget Thomson, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1937 (n. 1892).
- 1983 - Zúric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
- 1999 - Madrid: Alfredo Kraus, tenor espanyol (n. 1927).
- 2007 - Palm Springs (Califòrnia), Estats Units: Jane Wyman, actriu i directora estatunidenca.
- 2011 - Nova York (EUA): Cliff Robertson, actor, guionista, director i productor estatunidenc.
- 2012 - Santiago de Xileː Raquel Correa, periodista xilena (n. 1934).[26]
- 2014 - Santander: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
- 2015 - Bremgarten bei Bern (Suïssa): Adrian Frutiger, dissenyador tipogràfic suís (n. 1928).
- 2016 - Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (n. 1934).[27]
- 2017 -
- Kabul, Afganistan: Nancy Dupree, directora del Centre de l'Afganistan a la Universitat de Kabul a Afganistan.
- Atenes, Grècia: Grigórios Varfis, polític grec, ministre al seu país així com membre de la Comissió Delors I entre 1985 i 1989.
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Len Wein, guionista de còmics novaiorqués.
- 2023 - Hampton Lucy: Ian Wilmut, biòleg britànic (n. 1944).
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Nemesi d'Alexandria, màrtir; Pulquèria, emperadriu; Salvi d'Albi, bisbe; Teodard de Tongres, bisbe; Nicolau de Tolentino, frare; beats Lluís Eixarc i Bertran, Jacint Orfanell, Domènec Castellet, dominics màrtirs.
- Diada Nacional de Gibraltar, dia que commemora el primer referèndum sobre la sobirania de Gibraltar del 1967.
Referències
[modifica]- ↑ «Festes Modernistes de Sitges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «AGREEMENT 3 BETWEEN THE STATE OF ISRAEL AND THE FEDERAL REPUBLIC OF GERMANY. SIGNED AT LUXEMBOURG, ON 10 SEPTEMBER 1952». Organització de les Nacions Unides.
- ↑ Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
- ↑ Sánchez Durá, Dolores; Verdugo Martí, Vicenta. El acceso de las mujeres a la Universitat de València (1910‐1960) (tesi) (en castellà). Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, setembre 2011, p. 40.
- ↑ «Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Cecilia Bartolomé». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ Rabionet Ribas, Mercè «Coneguem els nostres escriptors. Sílvia Manzana». Tosquija, 33, 7-1995, pàg. 7-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Laia Palau Altés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «SAN LEOCADIO, Paolo di in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Dehergne, Joseph «Répertoiredes jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «CAMPAGNOLI, Bartolomeo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Sir John Soane | British architect» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Campbell, KSW; Jell, JS. «Dorothy Hill 1907-1997» (en anglès). Australian Academy of Science. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «8ª legislatura | Michèle ALLIOT-MARIE | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Auteurs français contemporains (M à N) - aLaLettre». [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Ray, Michael. «Alison Bechdel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
- ↑ «Matilda | daughter of Henry I» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ «Strozzi, Lorenza» (en anglès). The Cyclopedia of Biblical, Theological, and Ecclesiastical Literature. James Strong and John McClintock, 1880. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ «Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise du Châtelet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Mary Wollstonecraft» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Elisabet de Baviera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Raquel Correa Prats. Premio nacional de Periodismo - 1991» (en castellà). Pontificia Universidad Católica de Chile. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Former German chief justice Jutta Limbach dies | DW | 12.09.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 29 setembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de setembre.