13 de maig
(S'ha redirigit des de: 13 maig)
| << | Maig 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 232 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1582 - Deià, Mallorca: 200 pirates sarraïns desembarquen a Sa Foradada, on són vençuts per una cinquantena d'homes.
- 1810 - Hostalric (la Selva): l'exèrcit napoleònic ocupa la fortalesa al final del setge d'Hostalric de 1810 durant la guerra del Francès.
- 1922 - Barcelona: s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Tralla".
- Resta del món
- 535 - ?: Agapit I és escollit papa.
- 1779 - Ciesyn (Silèsia, Polònia): fi de la Guerra de Successió bavaresa amb la signatura del Tractat de Teschen amb el que l'Arxiducat d'Àustria retorna a Baviera els territoris que havia ocupat i ha d'accedir a la futura unió de Prússia amb Ansbach i Bayreuth.[1]
- 1830 - Veneçuela: el departament del Sud es declara estat independent amb el nom de República de l'Equador, amb Juan José Flores com el seu primer mandatari.[2]
- 1833 - Londres: Felix Mendelssohn estrena la seva Simfonia Italiana dirigint personalment l'orquestra.
- 1846 - EUA: el Congrés dels Estats Units declara la guerra a Mèxic.
- 1888 - Brasil: s'aprova la Llei Àuria, que aboleix definitivament l'esclavitud al país.[3]
- 1909 - Milà: Comença el primer Giro d'Itàlia, que acabarà guanyant Luigi Ganna.
- 1917 - Fátima (Portugal): tres nens pastors (Jacinta i Francisco Marto i Lúcia dos Santos) diuen que han vist la Mare de Déu i que els ha parlat.
- 1939 - Hamburg: el MS St. Louis surt en direcció Cuba i comença el viatge dels maleïts.
- 1940 - França: L'exèrcit alemany travessa el Mosa i envaeix França. Winston Churchill fa el discurs de la sang, esforç, suor i llàgrimes a la Cambra dels Comuns.
- 1963 - Londres: comença la publicació de la sèrie Modesty Blaise a Evening Standard.
- 1964 - Egipte: inauguració de la primera fase de construcció de la resclosa d'Assuan.
- 1976 - Cambodja: Pol Pot és nomenat primer ministre del país Kamputxea Democràtica.
- 1981 - Roma: Mehmet Alí Agca atempta contra la vida del papa Joan Pau II a la plaça de Sant Pere.
- 2005 - Uzbekistan: Massacre d'Andidjan, on tropes governamentals disparen a una multitud de manifestants provocant centenars de morts.[4]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1795, Sabadell: Antoni Casanovas i Bosch, empresari tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1916, Madrid: Albert Martorell, porter de futbol català (m. 2011).[5]
- 1943, Barcelona: Mercè Vilaret i Llop, realitzadora pionera de televisió a Catalunya (m. 1993).[6]
- 1947, Sant Quirze del Vallèsː Maria Badia i Cutchet, filòloga i política catalana, ha estat diputada al Parlament Europeu.[7]
- 1948, Cardona: Àngela Gassó i Closa, política catalana, que ha estat diputada al Parlament.[8]
- 1950, Prada de Conflent: Maria de la Pau Tortelier, pianista, fillola de Pau Casals, de qui porta el nom.[9]
- 1957, Sabadell, Vallès Occidentalː Teresa Vilardell, directora d'escena, dramaturga, guionista i professora catalana.[10]
- 1964, Barcelona: Jordi Sànchez i Zaragoza, actor, autor teatral i guionista català.[11]
- 1982, Rubí, Vallès Occidental: Albert Crusat, futbolista català.
- 1992, Barcelona: Georgina García Pérez, jugadora de tennis catalana del Club Tennis Sabadell.[12]
- Resta del món
- 1717, Viena, Sacre Imperi: Maria Teresa I d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria, duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi.[13]
- 1750,
- Bèrgam: Lorenzo Mascheroni, matemàtic (m. 1800).[14]
- Londres: Sophia Lee, novel·lista, dramaturga i educadora anglesa (m. 1824).[15]
- 1767, Lisboa, Regne de Portugal: Joan VI de Portugal, rei de Portugal i Brasil.
- 1792, Senigallia (Itàlia): Pius IX, nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti en ser escollit Papa. És venerat com a beat per l'Església catòlica (m. 1878).[16]
- 1857, Almora, Índia Britànica: Ronald Ross, metge britànic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 1902 (m. 1932).[17]
- 1875, Estepona, Espanya: María Espinosa de los Monteros, activista, feminista i política.
- 1878, Newcastle upon Tyne: Muriel Robb, tennista britànica, campiona de Wimbledon 1902.[18]
- 1882, Argenteuil, Val-d'Oise, (França): Georges Braque, pintor i escultor rellevant del segle xx francès que, juntament amb Pablo Picasso, desenvolupà el moviment artístic conegut com a cubisme (m. 1963).[19]
- 1888, Copenhaguen, Dinamarca: Inge Lehmann, sismòloga danesa (m. 1993).[20]
- 1891, Cracòviaː Zofia Stryjeńska, pintora art déco, grafista i escriptora polonesa (m. 1976).[21]
- 1907, Londres, Anglaterra: Daphne du Maurier, novel·lista britànica (m. 1989).[22]
- 1914:
- Lafayette, Alabama, EUA: Joseph Louis Barrow, conegut com a Joe Louis, boxador estatunidenc, campió del món.[23]
- Ourense: Antonia Ferrín Moreiras, matemàtica, professora i astrònoma gallega.[24]
- 1934, Caracas, Veneçuela: Pedro Cassiram, periodista veneçolà.
- 1935,
- Köniz: Linda Geiser, actriu suïssa de cinema i televisió.[25]
- Londres: Stella Rimington, agent de seguretat i escriptora britànica.[26]
- 1941, Pacoima, Califòrnia, EUA: Ritchie Valens, cantautor i guitarrista nord-americà (m. 1959).[27]
- 1945, Memphis: Kathleen Cleaver, professora de dret estatunidenca, membre de l'associació Panteres Negres.[28]
- 1949, Halmstad, Suèciaː Eva Eriksson, il·lustradora i escriptora sueca.[29]
- 1950, Saginaw, Michigan: Stevie Wonder, cantant, compositor, productor discogràfic, músic i activista social americà.[30]
- 1953, Madrid: Miguel García-Baró, filòsof espanyol.
- 1957, Le Creusotː Claudie Haigneré, metgessa, política i astronauta francesa del CNES i de l'Agència Espacial Europea.[31]
- 1981, Amurrioː Eli Pinedo, jugadora d'handbol basca, guanyadora d'una medalla olímpica.[32]
- 1983, Bouaké, Costa d'Ivori: Gnégnéri Yaya Touré, futbolista ivorià.
- 1986, Nova Yorkː Lena Dunham, guionista, directora i actriu estatunidenca, creadora i protagonista de la sèrie Girls.[33]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1879 - Cadis: Joaquim Gatell i Folch, geògraf i explorador català (n. 1826).[34]
- 1912 - Barcelona: Dolors Delhom, primera actriu catalana de finals del segle xix (n. 1867).[35]
- 1913 - Barcelona: Celestina Vigneaux i Cibils, mestra i pedagoga catalana, pionera de l'avantguarda educativa catalana (n. 1878).[36]
- 1939 - Sant Adrià de Besòsː Cristina Fernández Pereda, una de les dotze dones de la Presó de les Corts executades al Camp de la Bota pel règim franquista (n.1900).[37]
- 1965 - Barcelona: Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català (n. 1884).[38]
- 2010 - València, l'Horta de València: Rafael Sanus Abad, bisbe auxiliar emèrit de València i teòleg valencià (n. 1931).[39]
- 2018 - Torredembarra: Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera, filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre (n. 1918).[40]
- Resta del món
- 1399 - Nàpols: Otó IV de Brunswick, príncep alemany, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (n. 1320).[41]
- 1573 - Província de Mikawa (Japó): Takeda Shingen, dàimio i senyor de la guerra japonès (n. 1521).[42]
- 1819 - Sant Petersburg (Rússia): David XII, cap de la casa reial de Kartli i Kakhètia.
- 1855 - San Giorgio Canavese, Toríː Teresa Belloc-Giorgi, contralt italiana (n. 1784).[43]
- 1916 - New Hartford (Connecticut)ː Clara Louise Kellogg, soprano estatunidenca (n. 1842).[44]
- 1925 - Canterbury (Anglaterra): Alfred Milner, primer Vescomte Milner estadista i administrador colonialbritànic (n. 1854).[45]
- 1930 -
- Polhǿgda (Noruega): Fridtjof Nansen, explorador noruec, Premi Nobel de la Pau de 1922 (n. 1861).[46]
- Berlín: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (n. 1848).[47]
- 1947 - Dorchester, Anglaterraː Frances Hodgkins, pintora neozelandesa establerta a la Gran Bretanya (n. 1869).[48]
- 1950 - Garmisch, Baviera: Pauline de Ahna, soprano lírica alemanya, que es casà amb el compositor Richard Strauss.[49]
- 1961 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Gary Cooper, actor americà guanyador de tres premis Oscar (n. 1901).
- 1975 - Louveciennes: Marguerite Perey, física francesa que descobrí l'element anomenat franci i primera dona a ingressar en l'Acadèmia Francesa de les Ciències (n. 1909).[50]
- 1988 - Amsterdam, Països Baixos: Chet Baker, trompetista i cantant de jazz nord-americà (n. 1929).[51]
- 1992 - Kanchenjungaː Wanda Rutkiewicz, una de les alpinistes més grans de la història (n. 1943).[52][53]
- 1998 - Dhaulagiri, Nepal: Chantal Mauduit, destacada alpinista francesa (n. 1964).[54]
- 2019 - Carmel Valley Village, Califòrnia: Doris Day, estrella de Hollywood dels anys 50 i 60 (n. 1922).[55]
- 2024 - Alice Munro, escriptora, Premi Nobel de Literatura del 2013 (n. 1931).[56]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sants Pere Regalado, franciscà; Santa Agnès de Poitiers, abadessa; Muci de Constantinoble o Sant Muç, màrtir (a Rubí); Servaci de Tongeren, bisbe; Argèntea i Vulfura de Còrdova, màrtirs; Eutimi l'Il·luminador monjo; beata Juliana de Norwich; sant Albert d'Unha, segador llegendari.
- Finalitzen les festes de Moros i Cristians de Biar (l'Alcoià, País Valencià), que s'iniciaren el 9 de maig.
Referències
[modifica]- ↑ «Treaty of Teschen | European history» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Lei Áurea: Princesa Isabel sancionou a lei que pôs fim à escravidão» (en portuguès brasiler). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Border situation between Uzbekistan, Kyrgyzstan returns to normal» (en anglès). reliefweb, 26-05-2005. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Albert Martorell Otzet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Mercè Vilaret i Llop». Diccionari històric de periodistes catalans, DHPC - Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Maria Badia i Cutchet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 139
- ↑ París, Alain. Le Nouveau Dictionnaire des interprètes. Groupe Robert Laffont, 2015. ISBN 9782221187555.
- ↑ «Teresa Vilardell». IMDb. [Consulta: 26 novembre 2014].
- ↑ «Jordi Sánchez i Zaragoza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Georgina García Pérez» (en castellà). Real Federación Española de Tenis, RFET. [Consulta: 8 abril 2022].
- ↑ «Maria Teresa I d’Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «MASCHERONI, Lorenzo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Sophia Lee | Orlando». [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «PIO IX, beato in "Enciclopedia dei Papi"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1902» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «ROBB Muriel Evelyn (1878 – 1907)» (en anglès). Friends of Jesmond Old Cemetery. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Rafferty, John P. «Inge Lehmann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Discover watercolorist, illustrator, wall painter Zofia Stryjenska» (en anglès). RKD. Institut holandès d'història de l'art. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Daphne du Maurier». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Joe Louis» (en anglès). Encyclopædia Britannica, inc., 05-04-2018. [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Antonia Ferrín, la primera astrónoma gallega» (en castellà). La voz de Galicia, 20-06-2017. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Linda Geiser». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Stella Rimington». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ritchie Valens | American musician» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Alexander, Leslie M; Rucker, Walter C. Jr.. Encyclopedia of African American History [3 volumes]. ABC-CLIO, 2010, p. 707. ISBN 9781851097746.
- ↑ «Eva Eriksson» (en suec). sfi.se. [Consulta: 1r maig 2015].
- ↑ «Stevie Wonder | Biography, Albums, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Claudie Haigneré (formerly Claudie André-Deshays)» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ Villardón, Guzmán. «Eli Pinedo: La constructora de sueños» (en castellà). Diario Vasco, 08-03-2019. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Narbona Carrión, María Dolores. «“¿Quiénes hay detrás de las protagonistas de Girls?”» (en castellà). Grupo Rirca. Universitat de les Illes Balears, 17-04-2016. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Joaquim Gatell i Folch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «DONYA DOLORS DELHOM, eminent actriu...». El Teatre Català, núm. 12, 18-05-1912, pàg. 3.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 14-05-1964, pàg. 26.
- ↑ «La republicana Cristina Fernández dona nom a l’interior d’illa de l’antic cinema Urgell : Servei de Premsa». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Ignasi Barraquer i Barraquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Rafael Sanus i Abad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Mor als 99 anys Maria Rosa Wennberg, Filla Adoptiva de Torredembarra». Diari Tarragona 21, 13-05-2018.
- ↑ «BRUNSWICK, Ottone di in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2019-03-06. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Takeda Shingen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Forbes, Elizabeth. «Belloc-Giorgi [Bellochi; Giorgi-Belloc; née Trombetta, (Maria) Teresa]». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Clara Louise Kellogg» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1922» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Schroeder, Hiltrud Schroeder. «Helene Lange» (en alemany). Digital German Women's Archive. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ «Frances Mary Hodgkins Biography» (en anglès). Jonathan Grant Gallery. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ Forbes, Elizabeth. «De Ahna(-Strauss), Pauline». Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gillispie, Charles Coulston. Dictionary of Scientific Biography. Scribner, 1970. ISBN 978-0-684-10114-9.
- ↑ «Chet Baker | American musician and vocalist» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Bonington, Chris. Heroic Climbs: A Celebration of World Mountaineering (en anglès). Chris Bonington, 1996, p. 202. ISBN 0898864968.
- ↑ Salgàs, Marc «Wanda, la indomable». L'esportiu de Catalunya, 17-09-2018.
- ↑ «Chantal Mauduit (1964-1998) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ «Mor als 97 anys Doris Day, la nòvia de l'Amèrica innocent». Diari Ara, 13-05-2019. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Alice Munro, la mestra del relat curt que va guanyar el Nobel de Literatura», 14-05-2024. [Consulta: 14 maig 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 de maig.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de maig