15 de desembre
(S'ha redirigit des de: 15 desembre)
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs. Queden 16 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1412 - Casp: Ferran I és escollit rei d'Aragó.
- 1829 - Maó: És inaugurat el Teatre Principal de Maó, el teatre d'òpera més antic d'Espanya.[1]
- 1943 - Barcelona: Es reobre el Teatre Romea després de la guerra civil.
- Resta del món
- 533 - A prop de Cartago: Batalla de Tricamàrum, última batalla de la Guerra Vandàlica enfrontament entre les forces dels Vàndals, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient. Victòria romana d'Orient.
- 687 - Roma: és nomenat Papa de Roma Sergi I.
- 1462, Emirat de Gibraltar: Enric IV de Castella va incorporar l'Emirat de Gibraltar a la Corona de Castella.
- 1640 - Portugal: Joan IV de Portugal és coronat com a Rei de Portugal després d'iniciar una revolució l'1 de desembre de 1640 que va aconseguir expulsar els castellans.
- 1834 - Arquijas (Navarra): la batalla d'Arquijas de la primera guerra carlina va acabar amb la retirada dels dos bàndols.
- 1937 - Terol: comença la batalla de Terol que acabarà el 22 de febrer de 1938 amb victòria franquista.
- 1946 - Tailàndia esdevé membre de l'ONU.
- 1961 - Israel: Adolf Eichmann és condemnat a morir a la forca per crims contra la humanitat, sentència que es compleix l'1 de juny de 1962.
- 1976 - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Llei per a la Reforma Política.
- 1976 - Samoa esdevé membre de l'ONU.
- 1995 - El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees emet l'anomenada Llei Bosman.
- 1995 - Madrid: Els estats membres de la Unió Europea acorden la creació d'una moneda comuna europea, l'Euro.
- 1994 - Palau esdevé membre de l'ONU.
- 2000 - Txornòbil (Ucraïna): La central nuclear de Txornòbil tanca definitivament després del greu accident de l'any 1986.
- 2001 - Pisa (Itàlia): Es reobre el públic la Torre de Pisa, després d'una dècada d'obres per la reconstrucció i estabilització.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1846 - Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català
- 1894 - Santiago de Xile: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
- 1926 - Barcelona: Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català
- 1943 - Santpedor: Anna Balletbò i Puig, periodista i política catalana.[2]
- 1972 - Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme català.
- 1976 - Sabadell: Roger Garcia, futbolista català.
- 1979 - Solsona: Raül Garrigasait i Colomés, filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.
- 1982 -
- Grau de Castelló: Marina Albiol Guzmán, política valenciana que ha estat eurodiputada al Parlament Europeu.[3]
- Caracas, Veneçuela: Irene Bou Linares, artista hispano-veneçolana que viu a Mataró.[4]
- 1994 - Sabadell: Elisabet Casanovas, actriu catalana.
- Resta del món
- 37, Antium, Latium: Neró, emperador romà.
- 130, Roma: Luci Aureli Ver, ascut amb el nom de Luci Ceioni Còmmode, emperador romà.
- 1533, Llangadwaladr, illa d'Anglesey, Regne Unit: Owen Lewis, bisbe gal·lès.
- 1488, Àndria, Pulla: Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, aristòcrata napolità de sang reial què arribà a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix
- 1610, Anvers: David Teniers el Jove, pintor barroc flamenc,
- 1832, Dijon, França: Gustave Eiffel, enginyer civil francès.
- 1840, Berlín: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
- 1843, Madrid: Francisco Silvela, polític i escriptor espanyol. President del govern entre el 1899 i el 1902.
- 1852, París, França): Antoine Henri Becquerel, físic francès, Premi Nobel de Física
- 1859, Białystok, Polònia: Ludwik Lejzer Zamenhof, oftalmòleg polonès, creador de l'idioma esperanto.
- 1860, Tórshavn, illes Fèroe: Niels Ryberg Finsen, metge danès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1903 per les seves investigacions dels efectes terapèutics de la llum.
- 1870, Brtnice (Moràvia, Imperi Austrohongarès, avui República Txeca): Josef Hoffmann, arquitecte i dissenyador industrial (m. 1956).
- 1877, Almacaveː Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa (m. 1959).[5]
- 1907, Rio de Janeiro, Brasil): Óscar Niemeyer, arquitecte brasiler.
- 1912, Sacramento: Ray Eames, artista i dissenyadora estatunidenca esdevinguda clàssica del segle xx (m. 1988).[6]
- 1915, Amsterdam: Carel Kneulman, escultor, il·lustrador i artista gràfic neerlandès.
- 1916, Pongaroa, Nova Zelanda: Maurice Wilkins, biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.
- 1945, Tunis: Selma Baccar, cineasta, productora i política tunisenca, primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia.[7]
- 1959, Vicente Noble, Barahona, República Dominicana): Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima mortal de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (m. 1992).
- 1979: San Diego, Califòrnia, Estats Units: Adam Brody, actor estatunidenc
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1227: Alemany d'Aiguaviva, bisbe de Girona.
- 1478 - Barcelona: Miquel Delgado, 33è president de la Generalitat de Catalunya.
- 1909 - Barcelona: Francesc Tàrrega, compositor i guitarrista valencià.
- 1917 - Barcelona: Teresa Guasch i Toda, fundadora, juntament amb Teresa Toda i Juncosa, de la congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.
- 1950 - Barcelona: Josep Maria Folch i Torres, escriptor català (n. 1880).[8]
- 1990 - Barcelona: Miquel Coll i Alentorn, polític català, president del Parlament de Catalunya entre 1984 i 1988.
- Resta del món
- 1673,
- Roma: Salvator Rosa, pintor, gravador i poeta del barroc italià (n. 1615).
- Nottinghamshire, Anglaterra: Margaret Cavendish, científica, filòsofa i escriptora anglesa (n. 1623).[9]
- 1675, Delft, Comtat d'Holanda: Johannes Vermeer, pintor holandès (n. 1632).[10]
- 1713, Roma: Carlo Maratta, pintor pontifici italià de l'alt barroc.
- 1785, Estocolm: Lars Lalin, poeta i compositor suec.
- 1885:
- Lisboa: Ferran II de Portugal, conegut com «el Rei-Artista», rei de Portugal (1837-1853) i regent del Regne (1853-1855).
- París, França: Jacques Charles François Sturm, matemàtic francès.
- 1889, San Francisco: Karl Formes, cantant d'òpera alemany
- 1890, Estats Units: Bou Assegut, cabdill sioux, vencedor de la batalla de Little Big Horn.
- 1917, Madrid: Gumersindo de Azcárate, jurista, pensador, historiador, catedràtic i polític lleonès (n. 1840).
- 1927, París, Elsa von Freytag-Loringhoven, primera artista dadaista (n. 1874).[11]
- 1943, Kansas City: Fats Waller, pianista i organista de jazz, cantant i director d'orquestra nord-americà (n. 1904).[12]
- 1951, Nova York: María Grever, compositora de música popular mexicana, autora de boleros molt coneguts (n. 1885).[13]
- 1958, Zúric, Suïssa: Wolfgang Pauli, un dels pares fundadors de la mecànica quàntica i autor del principi d'exclusió de Pauli, premi Nobel de Física l'any 1945 (n. 1900).
- 1962, Hollywood, Califòrnia, EUA: Charles Laughton, actor i director de cinema i teatre, nascut al Regne Unit.
- 1991, Kíev, RSS d'Ucraïna: Vasili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic.
- 1966, Chicago, EUA: Walt Disney, director, animador i productor de cinema estatunidenc.
- 1979, Newbury Park, Califòrnia: Ethel Lackie, nedadora nord-americana, guanyadora de dues medalles olímpiques (n. 1907).[14]
- 2008, Guayaquil, Equador: León Febres-Cordero, polític equatorià, President de l'Equador.
- 2010, Santa Monica, EUA: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
- 2012, Sanà: Jamala al-Baidhani, activista iemenita que donà suport als drets civils de les dones amb diversitat funcional.[15]
- 2013, Carmel-by-the-Sea, Califòrnia: Joan Fontaine, actriu estatunidenca (n. 1917).[16]
- 2021, Berea, Kentucky: bell hooks, intel·lectual, feminista, i militant estatunidenca (n. 1952).[17]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sant Urbici de Nocito, monjo; beata Maria Vittoria de Fornari Strata, fundadora de l'Orde de la Santíssima Anunciació; venerable Teresa Guasch i Toda, fundadora de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.
Referències
[modifica]- ↑ Perelló, Francesc. «Teatre Principal (Menorca)». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 21 octubre 2024].
- ↑ «Balletbó Puig, Ana María» (en castellà). Fundació Pablo Iglesias, 27-01-2012. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ «8ª legislatura | Marina ALBIOL GUZMÁN | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ VI7º Certamen de Cerámica, Pintura y Fotografía. Catálogo. AUTOR: Irene Bou Linares (en castellà). Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Gobierno de España, 2015, pàg. 76.
- ↑ Hernández, Hortensia. «Emília de Sousa Costa escritora y feminista portuguesa» (en castellà). Heroínas. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Hernández Gálvez, Alejandro. «Ray Kaiser Eames» (en castellà). Arquine, 22-08-2015. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ Hillauer, Rebecca. «BACCAR, SELMA (1945-)». A: Encyclopedia of Arab Women Filmmakers. American Univ in Cairo Press, 2005, p. 375 i ss.. ISBN 9789774249433.
- ↑ «Josep Maria Folch i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Los 'cuerpos de papel' de Margaret Cavendish» (en castellà). Mujeres con ciencia, 31-10-2016. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Vergara, Alexander, 1960-. Vermeer y el interior holandés: del 19 de febrero al 18 de mayo. Madrid: Museo Nacional del Prado, 2003. ISBN 84-8480-049-0.
- ↑ «La crítica Victòria Combalia ens parla de l'artista dadaista Elsa Von Freytag-Loringhoven». Art neutre? Fundació Antoni Tàpies, 17-09-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Fats Waller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Cruz Hernández, Graciela. «María Grever» (en castellà). Instituto de Investigaciones Históricas, Económicas, Políticas y Sociales, 28-03-2018. Arxivat de l'original el 2020-07-22. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Ethel Lackie». Sports Reference. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Jamal Saleh Al Baidani». Al Tahadi. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ «Joan Fontaine | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Risen, Clay «bell hooks, Pathbreaking Black Feminist, Dies at 69» (en anglès). The New York Times, 15-12-2021. ISSN: 0362-4331.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de desembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de desembre.