Batalla d'Arquijas (1834)
| Primera Guerra Carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 15 de desembre de 1834 | ||
| Coordenades | 42° 38′ 46″ N, 2° 24′ 45″ O / 42.6461°N,2.4125°O | ||
| Escenari | Arquijas | ||
| Lloc | Arquijas (en)  | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Front | Front del nord | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Guerres Carlines | |
|---|---|
Primera Guerra Carlina (1833-1840) · Guerra dels Matiners (1846-1849) · Tercera Guerra Carlina (1872-1876) |
La batalla d'Arquijas fou un dels combats de la primera guerra carlina que succeí a Arquijas (Navarra) el 1834.
Antecedents
[modifica]La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent dom Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron. La revolta no va tenir el suport de l'exèrcit i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[1] sent capturat a la batalla de Los Arcos[2] i afusellat als pocs dies. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder.
La presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[3] i Tomás de Zumalacárregui va assumir la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i dels bascos tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí.[4] El 27 de gener de 1834 Zumalacárregui va capturar la Real Fábrica de Armas de Orbaiceta amb les armes preses va fer diversos atacs, provocant la substitució del general Valdés per Vicente Genaro de Quesada, qui va començar les represalies.[5]
L'exèrcit liberal de José Ramón Rodil va tractar de destruir l'exèrcit de Zumalacárregui i arrestar Carles Maria Isidre de Borbó però després d'una desastrosa campanya es va veure obligat a renunciar al comandament per Manuel Lorenzo. Les tropes isabelines de Navarra no van ser capaces de contenir l'exèrcit de Zumalacárregui, qui es va acostar a l'Ebre amb la intenció d'atacar Ezcaray, amb importants fàbriques roba de cotó, que serviria per crear uniformes d'hivern per les seves tropes, i els seus exploradors van saber que un comboi d'armes aniria de Burgos a Logronyo pel camí real.
Els isabelins perderen dos mil homes a l'acció de Dulantzi i l'acció d'Etxabarri,[6] dels quals molts acabarien en les files carlines.[7] Les comunicacions amb Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona quedaren tallades,[8] la moral dels carlins era molt alta, i Zumalacárregui va decidir lluitar contra els liberals en una batalla formal, concentrant les seves forces en la part inferior de la vall de la Berrueza, entre Mendaza i Asarta mentre les forces de Luis Fernández de Córdoba estaven estacionades fora d'aquesta vall a Los Arcos, amb la intenció de derrotar-les i marxar sobre Madrid,[9] però foren rebutjats el 14 de desembre i els carlins es van replegar al barranc de Santa Cruz, on van dirigir-se al seu encontre els liberals.[10]
Batalla
[modifica]Els carlins estaven situats entre el pont d'Arquijas, Zúñiga i Orbiso, amb la major part de la infanteria al centre, i els liberals van disposar l'atac en tres columnes, la primera comandada per Córdoba, que va atacar Arquijas, la segona, comandada per Oraá atacaria Zúñiga, i la tercera comandada per Rivero atacaria Arquijas desviant-se a continuació a Zúñiga, i finalment Gurrea impediria la retirada carlina entre Orbiso i Arana.[11] El retard d'Oraa en prendre posicions per les maniobres de Tomás de Zumalacárregui, que va enviar Iturralde al seu encontre,[12] va permetre la retirada carlina a Orbiso quan començaven a escassejar les municions, mentre els liberals es retiraven a Los Arcos.[12]
Conseqüències
[modifica]Sense poder destruir l'exèrcit liberal, la temptativa sobre Madrid quedà avortada[9] i Jerónimo Valdés es va decidir a atacar Tomás de Zumalacárregui al seu reducte de la vall d'Amescoas amb 21.000 homes, la major mobilització de tropes cristines des de l'inici del conflicte, sent derrotat en la batalla d'Artaza.[13]
Referències
[modifica]- ↑ anònim, 1846, p. 276.
- ↑ anònim, 1846, p. 277-279.
- ↑ anònim, 1846, p. 280.
- ↑ «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ «Primera Guerra Carlina» (en castellà). Gran Enciclopedia Navarra. [Consulta: 20 setembre 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ del Burgo, Jaime. Historia general de Navarra: Desde los orígenes hasta nuestros días (en castellà). vol.3. Rialp, 1992, p. 637.
- ↑ Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014, p. 59. ISBN 1137401753.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges (en castellà). vol. 2: F-O. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 654. ISBN Greenwood Publishing Group.
- ↑ 9,0 9,1 Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). vol.34. Espasa-Calpe, p. 573.
- ↑ de Burgos, Javier. Anales del reinado de Isabel II (en castellà). vol.2: obra póstuma. Tipografia Mellado, 1850, p. 49.
- ↑ Pirala, 1856, p. 266-267.
- ↑ 12,0 12,1 Pirala, 1856, p. 268.
- ↑ Lawrence, 2014, p. 78.
Bibliografia
[modifica]- Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014. ISBN 1137401753.
- Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 1. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1856.
- anònim. Historla de la Guerra Civil en el norte y Cataluña (en castellà). Sociedad tipográfica de Hortelano y Cía., 1846.