25 de març
(S'ha redirigit des de: 25 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 281 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1329 - Barcelona: comença la construcció de l'església de Santa Maria del Mar.[1]
- 1892 - Manresa: s'hi comencen a debatre les Bases de Manresa, origen incipient de la doctrina catalanista.
- 1927 - Barcelona: La Selecció catalana de bàsquet juga el primer partit de la seva història.[2]
- 1992 - Barcelona: Creació de la Fundació Mercè Rodoreda, constituït per l'Institut d'Estudis Catalans.[3]
- Resta del món
- 1192 - Japó: Minamoto no Yoritomo es converteix en Seii Tai Shōgun.
- 1436 - Florència: Es consagra la cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore, obra de Filippo Brunelleschi. Un cor cantà "Nuper rosarum flores", motet compost per a celebrar la cúpula de majors dimensions, encara avui.
- 1700 - Londres, Regne d'Anglaterra: se signa el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició.
- 1736 - Tupelo, Mississipi, EUA: els chickasaws repel·leixen l'atac de l'exèrcit francès a la Campanya chickasaw de 1736 que forma part de la guerra Chickasaw.
- 1806 - Ocumare, Veneçuela: Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat.
- 1807: El Parlament del Regne Unit prohibeix el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic a través de l'Acta del Comerç d'Esclaus de 1807,[4] amb l'aprovació de l'Slave Trade Act promoguda pel diputat William Wilberforce. No abolia, però, l'esclavitud en si mateixa, que duraria fins al 1833.
- 1814 - San Mateo, Aragua, Veneçuela: Els patriotes de Simón Bolívar derroten els reialistes en la batalla de San Mateo batalla que pren el nom d'aquesta població.[5]
- 1821 - declaració d'independència de Grècia.
- 1824 - Rio de Janeiro, Brasil: l'emperador Pere I del Brasil jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat, la primera des de la declaració d'independència el 1822.[6]
- 1911 - Estats Units: Incendi de la fàbrica Triangle de Nova York, on van morir 146 persones.
- 1920: Adrienne Bolland esdevé la primera dona que creua el Canal de la Mànega en avió.
- 1923 - Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional en què se signa el Tractat de Gondra, per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans.[7]
- 1924 - Grècia: S'hi proclama la República.[8]
- 1942 - Poprad (Eslovàquia): en surt el primer tren cap al camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz amb 997 presoneres jueves.
- 1957 - Europa: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg signen els Tractats de Roma, a través dels quals es funda la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom considerant-se uns dels tractats originals de la Unió Europea.
- 1968 - França: Hi comença la revolta estudiantil que es coneixerà com el "Maig francès".
- 1984 - Nicaragua: S'hi aprova la llei electoral.[9]
- 1987 - la Ciutat del Vaticà: Joan Pau II publica "Redemptoris Mater", la seva sisena encíclica, que versa sobre la Mare de Déu.
- 1994 - Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
- 1995 - Internet: es posa en marxa WikiWikiWeb, el primer lloc web que permet de ser modificat per qualsevol usuari.[10]
- 1996 - Unió Europea: El Comitè Veterinari prohibeix les exportacions de vaca britànica, així com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina).[11]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1864 - Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (m. 1926).
- 1884 - Barcelona: Ignasi Barraquer i Barraquer, oftalmòleg català (m. 1965).
- 1889 - Almenar, Lleida: Clemència Berdiell i Martínez, mestra i directora de l'Escola d'Almenar des de 1927 fins a l'any 1959 (m.1966).[12]
- 1897 - Lleó, Castella i Lleóː Mey Rahola de Falgàs, fotògrafa catalana (m. 1959).[13]
- 1917 - Igualada: Maria del Rio i Montfort, professora de música, directora de coral i compositora igualadina (m. 2006).[14]
- 1935 - Vilafranca del Penedès: Josep Soler i Sardà, compositor i assagista català (m. 2022).
- 1942 - Alcarràs, Segrià: Teresa Ribes i Utgé, professora i política catalana.[15]
- 1946 - Barcelona: Mercè Capdevila i Gaya, pedagoga, pianista i compositora catalana de música instrumental i electroacústica.
- 1929 - Manresa, Bages: Manuel Riu i Riu, historiador català (m. 2011).
- 1959 - Figueres, Alt Empordà: Pati Núñez, dissenyadora gràfica catalana.[16]
- 1960 - Barcelona: Elisenda Albertí i Casas, editora, escriptora i política catalana, ha estat diputada.
- 1965 - Barcelona, Jordi Basté i Duran, periodista.[17]
- 1989 - Sabadell, Vallès Occidental: Gemma Abant i Condal, ciclista catalana d'elit, guanyadora de diversos campionats mundials.[18]
- 1993 - Mataró: Roser Tarragó i Aymerich, jugadora de waterpolo catalana.[19]
- Resta del món
- 1157 - Osca, Regne d'Aragóː Alfons el Trobador, rei d'Aragó, comte de Barcelona i Provença.
- 1347 - Siena: Caterina de Siena, monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec (m. 1380).[20]
- 1594 - Amsterdam: Maria Tesselschade Visscher, poeta i gravadora neerlandesa, de l'Edat d'Or neerlandesa (m. 1649).[21]
- 1716 - Hangzhou (Xina): Yuan Mei, poeta, magistrat, pintor i gastrònom xinès de la dinastia Qing (m. 1797).[22]
- 1767 - La Bastida de Murat, Ólt (França): Joachim Murat, noble i militar francès (m. 1815)[23]
- 1769 - Nàpols (Itàlia): Salvatore Viganò, compositor i coreògraf (m. 1821).[24]
- 1778 - Yves: Sophie Blanchard, pionera de l'aeronàutica francesa, coneguda per les ascensions en globus aerostàtic (m. 1819).[25]
- 1826 - Örebro (Suècia): Wilhelmina Lagerholm, pintora sueca i una de les primeres fotògrafes professionals del país (m. 1917).[26]
- 1839 - Baden bei Wien: Marianne Hainisch, fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (m. 1936).[27]
- 1867 - Parma (Itàlia): Arturo Toscanini, director d'orquestra italià (m. 1957).[28]
- 1881 - Nagyszentmiklós, Hongria (actualment Romania): Béla Bartók, compositor hongarès.(m. 1945)[29]
- 1897 - Nova Orleansː Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (m. 1983).[30]
- 1900 - Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (m. 1990).
- 1908 - Croydon (Anglaterra): Sir David Lean, director de cinema, guionista i muntador anglès, considerat com un dels directors més influents de tots els temps (m. 1991).[31]
- 1910 - Saluzzo: Magda Olivero, soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista (m. 2014).[32]
- 1914 - Cresco (EUA): Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (m. 2009).[33]
- 1921 -
- Wiesbaden, Alemanya: Simone Signoret, actriu francesa (m. 1985).[34]
- Sanremo: Mary Douglas, antropòloga britànica, coneguda pels seus treballs en cultura humana i simbolisme. (m. 2007).[35]
- 1922 - Gènova: Rosetta Noli, soprano italiana (m. 2018).[36]
- 1925 - Savannah: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana (m. 1964).[37]
- 1934 - Toledo (Ohio): Gloria Steinem, periodista i escriptora estatunidenca, activista pels drets de la dona.[38]
- 1935, Florència (Itàlia): Simone Forti, artista i coreògrafa italo-nord-americana.[39]
- 1939 - Nova York (EUA): Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.[40]
- 1940 - Busto Arsizio, Llombardia: Mina, cantant italiana.[41]
- 1942 -
- 1947 -
- Pinner, Middlesex, Anglaterra: Elton John, cantant i compositor anglès.[44]
- Bratislava: Gabriela Beňačková, soprano lírica eslovaca.[45]
- 1952 - Yibin, Sichuan: Jung Chang, escriptora britànica d'origen xinès.
- 1956 - Hamburg: Dörte Gatermann, arquitecta alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com a LVR-Turm, de Colònia.[46]
- 1965, Nelsonville, Ohio (EUA): Sarah Jessica Parker, actriu coneguda per la seva interpretació a la sèrie Sex and the City.[47]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1969 - Barcelona: Anna Maria Llatas d'Agustí, educadora catalana, figura cabdal de l'assistència social a Espanya.[48]
- 1972 - València (País Valencià): Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
- 1983 - Lleidaː Antònia Mir i Argilaguet, pintora catalana.[49]
- 2008 - Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític català.[50]
- 2023 - Barcelona: Jesús Mestre i Godes, historiador (n. 1925).[51]
- Resta del món
- 1223 - Coïmbra, Regne de Portugal: Alfons II de Portugal, dit el Gras, rei de Portugal (1211-1223), net de Ramon Berenguer IV (n. 1185).[52]
- 1458 - Guadalajara, Espanya: Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares", fou un militar i poeta del prerenaixement.
- 1482 - Florència: Lucrècia Tornabuoni, poetessa i noble italiana que s'emparentà amb els Mèdici de Florència (n. 1425).[53]
- 1707 - Pequín (Xina): Jean-François Gerbillon, jesuïta francès missioner a la Xina (n. 1654).[54]
- 1732 - Montefiascone: Lucia Filippini, religiosa italiana fundadora d'una congregació per a l'ensenyament de les noies (n. 1672).[55]
- 1909 - Madrid (Espanya): Ruperto Chapí Lorente, compositor valencià de sarsuela (n. 1852).
- 1913 - Menton, Provença (França): Garnet Wolseley, militar britànic (n. 1833).[23]
- 1914 - Malhana (Occitània): Frederic Mistral, escriptor occità, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (n. 1830).
- 1917 - Atenes (Grècia): Spirídon Samaras, compositor grec (n. 1861).
- 1918 - París (França): Claude Debussy, compositor francès. (n. 1862)[29]
- 1931 - Chicagoː Ida B. Wells, periodista i sufragista estatunidenca, líder del moviment afroamericà pels drets civils (n. 1862).[56]
- 1956 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units, Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre.
- 1991 - París (França): Pierre Goursat, laic fundador de la Comunitat de l'Emmanuel.
- 2008 - Madrid: Pilar López Julvez, ballarina considerada una de les fundadores del ballet espanyol del segle xx (n. 1912).[57]
- 2010 - Allensbach, Alemanyaː Elisabeth Noelle-Neumann, politòloga alemanya, pionera en la investigació de l'opinió pública (n. 1916).[58]
- 2020 - Barcelona: María Araujo, dissenyadora de vestuari i caracteritzadora de personatges per teatre, cinema i televisió.[59]
- 2022 - Bogotá, Colòmbia: Taylor Hawkins, músic estatunidenc, bateria dels Foo Fighters (n. 1972).[60]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: Anunciació i Encarnació del Senyor; sants Dimes el Bon Lladre; Isaac, patriarca, fill d'Abraham; Humbert de Marolles, abat; Dula de Nicomèdia, màrtir; Madrona de Tessalònica, màrtir; Lucia Filippini, fundadora de l'Institut de Mestres Pies.
- Mare de Déu del Bonaire, del santuari de Bonaria, al cim del turó del mateix nom, sobre la ciutat de Càller, a Sardenya.
- Grècia: dia de la independència
Referències
[modifica]- ↑ Esculies, Joan (text); Adell, Joan-Albert (assessorament). «La història de la construcció de Santa Maria del Mar en 4 punts». Sapiens, 12 d’abril 2019. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Guiu i Torras, Joan; Gasulla, Albert. Selecció catalana - Hindú Club de Buenos Aires: 80 anys: primer partit internacional de Catalunya, 25 de març de 1927. Fundació del Bàsquet Català, 2007.
- ↑ «La Fundació - Presentació». Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Adderley, Rosanne Marion. New negroes from Africa, p.3. ISBN 0-253-21827-6.
- ↑ de Sucre, Antonio José. De mi propia mano (en castellà). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1981, p.439. ISBN 846600064X.
- ↑ de Holanda, Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986.
- ↑ Folly, Martin H.; Palmer, Niall A. Historical dictionary of US diplomacy from World War I through World War II (en anglès). Scarecrow Press, 2010, p.xvii. ISBN 0810856069.
- ↑ Thomopoulos, Elaine. The History of Greece (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.110. ISBN 0313375119.
- ↑ «Ley electoral, de 28 de Marzo de 1984» (en castellà). [Consulta: 11 març 2012].
- ↑ Choate, Mark (Mark S.). Professional wikis (en anglès). Indianapolis, IN: Wiley & Sons, 2008. ISBN 978-0-470-28199-4.
- ↑ «EU issues worldwide ban on British beef exports» (en anglès). CNN, 26-03-1996. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ Roma Garcia, Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia». Shikar, núm 4, 2017, pàg. 32-37.
- ↑ Bertran Xirau, Lluís; Martínez Garcia, Roser. «Mey Rahola, una mirada retrobada». Revista de Girona, [en línia], 2020, Núm. 320, p. 56, [Consulta: 6-10-2020].
- ↑ «Autors i intèrprets de 1938». PortalSardanista. Arxivat de l'original el 2020-03-25. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 157
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 562.
- ↑ «Jordi Basté i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Gemma Abant Condal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Roser Tarragó Aymerich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Caterina de Siena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Smits-Veldt, Mieke. «Visscher, Maria Tesselschade Roemersdr. (1594-1649)». Huygens.ing. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ 23,0 23,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Viganò, Salvatore» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ King, Gilbert. «Sophie Blanchard – The High Flying Frenchwoman Who Revealed the Thrill and Danger of Ballooning». Smithsonianmag.com, 18-10-2012. [Consulta: gener 2020].
- ↑ «Wilhelmina Lagerholm (1826-1917)» (en gallec). Fotógrafas Pioneiras. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger» (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Toscanini,Arturo» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ 29,0 29,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)...» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 170. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Cherubino. «Magda Olivero - Grandes voces de la ópera de todos los tiempos». Laopera.net, 11-01-2019. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Norman Borlaug. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Mary Douglas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Rosetta Noli» (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Gloria Steinem». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Simone Forti». IMDb. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Toni Cade Bambara». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Mina». Discogs. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Ritz, David. «Aretha Franklin». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Ana Blandiana». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Holden, Stephen. «Elton John». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Gabriela Beňačková». Music Centre Slovakia, 25-11-2019. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Joppien, Anett-Maud, et al.. Architektinnen: Profil, Werk, Leben (en alemany). Wuppertal, Alemanya: Müller + Busmann, 2014, p. 259. ISBN 9783941217096. Arxivat 2021-02-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Sarah Jessica Parker». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Necrològica». La Vanguardia, 27-03-1969.
- ↑ «XVI Premi de Pintura, homenatge a Antònia Mir» pàg. 63. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 15, 01-09-2000. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «25 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Manent, Jordi. «Mor Jesús Mestre i Godes, el gran divulgador de la història». ElPuntAvui.cat, 25-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Afonso II | king of Portugal». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ Tomas, Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence. Routledge, 2003 (Women and Gender in the Early Modern World). ISBN 0754607771.
- ↑ Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6.
- ↑ Leonardi, Claudio; Riccardi, Andrea; Zarri, Gabriella. Diccionario de los santos (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, p. 1497-1499. ISBN 978-84-285-2257-1.
- ↑ «Ida B. Wells-Barnett, American journalist and social reformer». Encyclopædia Britannica [Consulta: 1r juny 2018].
- ↑ Mora, Miguel «Pilar López, maestra del baile». El País, 26-03-2008.
- ↑ Childs, David. «Elisabeth Noelle Neumann: Pioneer of public-opinion polling and market» (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Luto escénico por la muerte de María Araujo» (en castellà). Canarias 7, 03-02-2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Foo Fighters Drummer Taylor Hawkins Dead at 50». Rolling Stone, 26-03-2022 [Consulta: 13 març 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de març.