25 de setembre
(S'ha redirigit des de: 25 setembre)
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 97 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1411 - Vinaròs (el Baix Maestrat): els adversaris dels Trastàmara hi celebren corts.
- 1812 - San Miguel de Tucumán (Argentina): tot i que les tropes realistes doblen als independentistes argentins, aquests últims vencen en la batalla de Tucumán durant la Segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina.
- 1882 - Barcelona: s'inaugura el Museu Martorell d'Arqueologia i Història Natural, amb les col·leccions llegades de Francesc Martorell, primer museu de la ciutat en un edifici expressament construït amb aquest objectiu, obra d'Antoni Rovira i Trias.
- 1904 - Castellar del Riu (el Berguedà): s'hi celebra per primera vegada l'aplec del Pi de les Tres Branques.
- 1924 - Barcelona: Es funda l'Editorial Barcino, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.[1]
- 1955 - Bagà: S'inaugura el Refugi de Rebost, un refugi de muntanya de la UEC, als vessants meridionals de la Tosa.[2]
- 1962 - Un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.[3]
- 1973 - Barcelona: Detenció de Salvador Puig i Antich.
- 2004 - Sueca (Ribera Baixa): Toni de l'Hostal (net) és elegit president al 4t Congrés de Figures Mundials.
- 2011 - Barcelona: té lloc a La Monumental la darrera cursa de braus de Catalunya.
- Resta del món
- 1066 - Stamford Bridge, Regne d'Anglaterra: té lloc la batalla de Stamford Bridge, que marca la fi de l'era vikinga a la Gran Bretanya.
- 1890 - Califòrnia: S'estableix el Parc Nacional Sequoia.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1821 - Setcases, Ripollès: Joan Isern Batlló i Carrera, botànic català.
- 1896
- 1899 - Barcelona: Ricard Lamote de Grignon i Ribas, compositor i director d'orquestra català (m. 1962)
- 1908 - Aurenja, Valclusaː Jacqueline Audry, directora de cinema francesa (m. 1977).[4]
- 1948 - Barcelona: Isabel Rodà de Llanza, epigrafista i arqueòloga catalana.[5]
- 1952 - Sabadell: Montserrat Casals i Couturier, periodista i historiadora de la literatura catalana.[6]
- 1964 - Barcelona: Carlos Ruiz Zafón, escriptor català en castellà (m. 2020).
- 1970 - Barcelona: Elisabeth Maragall i Vergé, jugadora d'hoquei sobre herba, medalla d'or en els Jocs de Barcelona 1992.[7]
- 1977 - la Granada del Penedèsː Sílvia Montané Bonilla, atleta catalana de curses de fons i camp a través.[8]
- 1980
- Palafrugell: Esther Ribot i Moliné, soprano catalana.[9]
- Eivissa, Illes Balears: Olivia Tirmarche Molina, actriu eivissenca.
- 1993 - Sant Esteve Sesrovires, Rosalía, cantautora i actriu catalana.[10]
- Resta del món
- 1647 - París: Anne-Thérèse de Marguenat de Courcelles, dona de lletres i salonnière francesa molt influent (m. 1733).[11]
- 1697 - castell de Chamrond, Borgonya: Marie-Anne de Vichy-Chamrond, marquesa du Deffand, escriptora i tertuliana francesa.[12]
- 1710 - Fullerö, Suècia: Augustin Ehrensvärd, arquitecte militar suec.
- 1788 - Königsberg, Prússia: Johann Theodor Mosewius, cantant d'òpera, director del cor i director musical prussià.
- 1794 - Juillac: Jeanne Villepreux-Power, biòloga marina pionera i autodidacta francesa.[13]
- 1865 - Champigné, Maine-et-Loire, França, Henri Lebasque, pintor post-impressionista francès.
- 1866 - Lexington, Kentucky, EUA: Thomas Hunt Morgan, biòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1933
- 1886 - Vitòria, Euskadi: Jesús Guridi Bidaola, compositor basc (m. 1961).
- 1893 - Estocolm, Suècia: Harald Cramér, matemàtic suec especialitzat en estadística matemàtica i teoria probabilística dels nombres.
- 1897 - New Albany, Mississipi, EUA: William Faulkner, escriptor i guionista estatunidenc, Premi Nobel de Literatura de 1949.[14]
- 1901 - Bromon e la Mota, França: Robert Bresson, cineasta francès.
- 1903 - Dvinsk, Imperi Rus: Mark Rothko, pintor estatunidenc d'origen letó (m. 1970).[15]
- 1906 - (12 de setembre segons l'antic calendari), Sant Petersburg: Dmitri Xostakóvitx, compositor rus (m. 1975).[16]
- 1907 - Las Palmasː Josefina de la Torre, poeta i novel·lista de la Generació del 27, cantant lírica i actriu espanyola (m. 2002).[17]
- 1944 - New Brunswick, Nova Jersey, Estats Units: Michael Douglas, actor i productor estatunidenc.
- 1949 - Calzada de Calatrava, Ciudad Real, Espanya: Pedro Almodóvar Caballero, director de cinema i guionista espanyol.
- 1952 -
- Nova York, EUA: Christopher Reeve, actor estatunidenc, director, productor, guionista i autor. Representà el famós superheroi Superman.
- Hopkinsville, Kentucky: bell hooks, intel·lectual, feminista, i militant estatunidenca (m. 2021).[18]
- 1955 - Lisboa: Maria João Rodrigues, acadèmica i política portuguesa; ha estat ministra, assessora i eurodiputada.[19]
- 1958 - Atenes, Grècia: Robert Kagan, assagista polític estatunidenc.
- 1968 - Filadèlfia, Pennsilvània: Will Smith, actor, productor de cinema i cantant estatunidenc.
- 1969 - Swansea, Gal·les: Catherine Zeta Jones, actriu gal·lesa.
- 1970 - Salamanca: Susana Marcos, física espanyola especialitzada en òptica aplicada a la visió humana.[20]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1954 - Vilanova i la Geltrú, Garraf: Eugeni d'Ors, escriptor i polític català, promotor cultural i fundador de l'Escola de Bibliotecàries.
- 2009 - Barcelona: Alícia de Larrocha i de la Calle, pianista i professora de piano catalana.[21]
- 2019 - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya.[22]
- Resta del món
- 1412 - Monestir de Guadalupe, Regne de Castella i Lleó: Fernando Yáñez de Figueroa, sacerdot catòlic, cofundador de l'Orde de Sant Jeroni.
- 1506 - Bruges, Flandes: Felip I de Castella, “el Bell”, aristòcrata castellà, rei de Castella.
- 1617 - Lisboa, Regne de Portugal: Francisco Suárez, teòleg i filòsof espanyol (n. 1548)
- 1893 - les Andelys, França: Adolphe Sellenick, compositor i director d'orquestra francès.
- 1895 - Eduard Mertke, pianista i compositor letó.
- 1924 - Senomaty, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner.
- 1925 - Épernay (França): Léon Bourgeois, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1920 (n. 1896).
- 1940 - Nova York, Estat de Nova York: Marguerite Clark actriu de teatre i cinema mut estatunidenca (n. 1883).[23][24]
- 1944 - Buchschlag, Offenbachː Alma Siedhoff-Buscher, dissenyadora alemanya de la Bauhaus (n. 1899).[25]
- 1956 - Plano, Estats Units: Grace Ravlin, pintora nord-americana (n. 1873).[26]
- 1962 - Oakland, Califòrniaː María Rosa Lida de Malkiel, filòloga i hispanista estatunidenca, jueva d'origen argentí (m.1962).[27]
- 1966 - Aspen (Colorado), EUA: Mina Loy, artista, poeta, novel·lista, assagista, feminista i dissenyadora britànica.
- 1970 - Locarno, Suïssa: Erich Maria Remarque, escriptor alemany nacionalitzat nord-americà que es feu famós per la seva novel·la Res de nou al front de l'oest.[28]
- 1972 - Avellanedaː Alejandra Pizarnik, poeta i traductora argentina (n. 1936).[29]
- 1980 - Estocolmː Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (n. 1883).[30]
- 1986 - Moscou, Rússia: Nikolai Semiónov, físic i químic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (n. 1896).
- 1987 - Nova York, EUA: Victoria Kent, advocada i política, pionera feminista espanyola (n. 1892).[31]
- 1991 - Niçaː Viviane Romance, actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa (n. 1912).[32]
- 2003 - Nova York, Estats Units: Edward Said assagista polític palestí.
- 2011 - Nairobi, Kenya: Wangari Maathai, activista política i ecologista, Premi Nobel de la Pau l'any 2004 (n. 1940).[33]
- 2016 - Amman, Jordània: Nahed Hattar, escriptor i activista polític ateu jordà.
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: santa Susanna, verge de l'Antic Testament; Clopas, deixeble del Senyor; Fermí d'Amiens, bisbe; Formeri de Cesarea, màrtir; Austind d'Aush, bisbe; Hilari de Javols, bisbe; Hilari del Gavaldà, bisbe llegendari; Sergi de Ràdonezh, monjo; Albert de Jerusalem, màrtir, cofundador de l'Orde dels Carmelites; Cristòfor de La Guardia, màrtir llegendari; beat Marcos Criado, màrtir.
- Festes de Misericòrdia, festa major petita de Reus (el Baix Camp).
Referències
[modifica]- ↑ Santanach, Joan. Clàssics i més. L'Editorial Barcino i Josep Maria Casacuberta. Barcino (Miscel·lània). ISBN 978-84-7226-718-3.
- ↑ «refugi de Rebost | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Canvi climàtic i riscos naturals a Catalunya» (en 2009). Universitat de Barcelona. M. Carme Llasat. Arxivat de l'original el 2010-10-06. [Consulta: 18 març 2011].
- ↑ «Jacqueline Audry - Cinémathèque française». [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Rodà i de Llanza, Isabel». Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2023-07-23. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ Carod-Rovira, Josep-Lluís. «L'altra Muriel». ReusDigital, 18-02-2016. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Elisabeth Maragall Vergé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Sílvia Montane Bonilla». l’Enciclopèdia | enciclopedia.cat. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Esther Ribot i Moliné: Spanish singer (1980-)». Peoplepill. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Rosalía | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Anne-Thérèse de Lambert» (en anglès). Orlando. Cambridge University Press. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Wilson, M. An Encyclopedia of Continental Women Writers. Volum 1 (en anglès). Taylor & Francis, 1991, p. 342. ISBN 978-0-8240-8547-6.
- ↑ «Jeanne Villepreux-Power» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «William Faulkner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Rothko, Mark, 1903-1970.. Écrits sur l'art, 1934-1969. Éd. revue et augmentée. París: Flammarion, impr. 2007. ISBN 978-2-08-120831-5.
- ↑ Fay, Laurel; Fanning, David. «Shostakovich, Dmitry (Dmitriyevich)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.52560 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Josefina de la Torre Millares». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 maig 2022].
- ↑ Risen, Clay «bell hooks, Pathbreaking Black Feminist, Dies at 69» (en anglès). The New York Times, 15-12-2021. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Maria João RODRIGUES» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Orden de 14 de septiembre de 2000 por la que se rectifican errores de la Orden de 17 de julio de 2000 por la que se nombran funcionarios de carrera de la Escala 5404, Científicos Titulares del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.» pàg. 33357 i 33358. BOE núm. 234, 29-09-2000. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Alícia de Larrocha i de la Calle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Elisabeth Vergés Costa | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «Clark, Marguerite» (en anglès). Encyclopedia.com. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Marguerite Clark» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 juliol 2024].
- ↑ «Alma Siedhoff-Buscher» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Grace Ravlin – Illinois Women Artists» (en anglès americà). [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Gómez-Bravo, Ana M. «María Rosa Lida de Malkiel (1910-1962) and Medieval Spanish Literary Historiography». A: Ed. by Jane Chance. Women Medievalists and the Academy (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 2005, p. 723. ISBN 978-0-299-20750-2.
- ↑ «Erich Maria Remarque». Britannica Online. [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ Cervantes. «Alejandra Pizarnik. Biografía literaria» (en castellà). CVC Centro Virtual. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Marie Under | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Victoria Kent Siano» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Viviane Romance» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ «Wangari Maathai. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de setembre
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de setembre.