6 de setembre
(S'ha redirigit des de: 6 setembre)
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs. Queden 116 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1339 - mar d'Alborán, davant Ceuta: un estol català manat per Gilabert de Cruïlles hi derrota una força naval marroquina.
- Resta del món
- 1522 - Sanlúcar de Barrameda (Cadis, Andalusia): Juan Sebastián Elcano i 17 supervivents de l'expedició de 265 hòmens empresa per Fernão de Magalhães hi arriben a bord del vaixell Victoria, després de ser els primers de circumnavegar la Terra.
- 1620 - Plymouth (Anglaterra): els anomenats pelegrins salpen a bord del vaixell Mayflower en direcció a Nord-amèrica.
- 1901 - Buffalo (estat de Nova York, EUA): a l'exposició Pan-Americana, l'anarquista Leon Czolgosz fereix el president William McKinley, el qual morirà al cap de 8 dies.
- 1930 - Argentina: El general José Félix Uriburu derroca el president Hipólito Yrigoyen. Comença la denominada Dècada infame, en què l'Argentina queda immersa en la corrupció generalitzada del seu govern i la persecució de l'oposició.
- 1968 - Swazilàndia assoleix la independència del Regne Unit.
- 1972 - Múnic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Múnic).
- 1991 - La Unió Soviètica reconeix la independència dels estats bàltics: Estònia, Lituània i Letònia.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1644 - Algemesí, Ribera Alta: Joan Baptista Cabanilles, organista i compositor de música barroca (m. 1712).
- 1881 - Mataró, Maresme: Josep Goday i Casals, arquitecte i historiador de l'art català (m. 1936).
- 1910 - Argelaguer, Garrotxa: Maria Oliveras i Collellmir, la primera metgessa anestesiòloga catalana (m. 2009).[1]
- 1921 - Barcelona: Carme Laforet i Díaz, escriptora catalana en castellà (m. 2004).[2]
- 1937 - Sant Mateu (Baix Maestrat): Sergio Aragonés Domenech, dibuixant de còmics valencià i mexicà.
- 1939 - Calella, el Maresme: Francesc Frutos i Gras, polític català que fou secretari general del Partit Comunista d'Espanya del 1998 fins al 2009.[3]
- 1941 - València: María Luisa Merlo Colomina, actriu teatral valenciana.[4]
- 1944 - Denver, Colorado: Donna Haraway, biòloga i filòsofa estatunidenca.[5]
- 1955 - Barcelona: Montserrat Casas Ametller, doctora en Ciències Físiques i rectora de la Universitat de les Illes Balears (m. 2013).[6]
- 1956 - Llinars del Vallès, Vallès OrientalːTeresa Pous, escriptora catalana.[7]
- 1973 - Oriola: Pepa Aniorte, actriu valenciana.[8]
- 1975 - Barcelona: Oriol Ripol i Fortuny, jugador de rugbi català.
- 1985 - El Vendrell, Baix Penedès: Dèborah Font i Jiménez, nedadora adaptada catalana.
- Resta del món
- 1620 - Novara, Piemont (actual Itàlia): Isabella Leonarda, compositora italiana del barroc (m. 1704).[9]
- 1766 - Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès (m. 1844).[10]
- 1806 - Madrid, Espanya: Juan Eugenio Hartzenbusch, escriptor, dramaturg, poeta, filòleg i crític espanyol (m. 1880).
- 1829 - Berlín: Marie Elisabeth Zakrzewska, metgessa prussiana, pionera als Estats Units (m. 1902).[11]
- 1850 - Viena: Mila Kupfer-Berger, soprano dramàtica austríaca.[12]
- 1860 - Cedarville, Illinois (EUA): Jane Addams, activista i reformadora social i sociòloga, Premi Nobel de la Pau de 1931 (m. 1935).[13]
- 1869 - Pest, Imperi Austrohongarès: Felix Salten, escriptor austríac, autor del llibre infantil Bambi, una vida al bosc i de la novel·la eròtica Josefine Mutzenbacher (m. 1945).[14]
- 1876 - Clunie, Escòcia: John James Rickard Macleod, metge escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 (m. 1935).[15]
- 1884 - Seraing, Bèlgica: Julien Lahaut, sindicalista, comunista i polític belga.
- 1892 - Bradford, West Yorkshire, Anglaterra: Edward Victor Appleton, físic britànic, Premi Nobel de Física de 1947 (m. 1965).[16]
- 1893 - Saint Joseph, Missouri, Estats Units: Irving Bacon, actor estatunidenc.
- 1906 - París, França: Luis Federico Leloir, metge i bioquímic argentí, Premi Nobel de Química de l'any 1970 (m. 1987).[17]
- 1925:
- Oviedo, Astúries: Ángel González Muñiz, poeta espanyol (m. 2008).
- Portu Empedocli, Sicília: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià, creador del comissari Salvo Montalbano (m. 2019).[18]
- 1930 - Saint-Joseph-de-Sorel, Quebec, Canadà:Normand L'Amour, cantautor canadenc.
- 1939 - Nagoya (Japó): Susumu Tonegawa, metge i biòleg japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1987.[19]
- 1943:
- Great Bookham, (Surrey, Anglaterra): Roger Waters, músic anglès, baixista, vocalista i compositor del grup Pink Floyd.[20]
- Derby, (Anglaterra): Richard John Roberts, bioquímic i biòleg molecular anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1993.
- 1948:
- Andoain, País Basc: Pedro María Artola Urrutia, porter de futbol basc que va jugar amb la Reial Societat i el FC Barcelona.
- Beasain, País Basc: Karlos Arguiñano Urkiola, cuiner i comunicador basc.
- 1960 - Londres, Anglaterra: Oliver Parker, director de cinema i guionista britànic.
- 1962 - Chicago: Jennifer Egan, escriptora estatunidenca.[21]
- 1963 - Zumarraga, País Basc: Josu Jon Imaz San Miguel, polític basc.
- 1964 - Brooklyn, Nova York (EUA): Rosie Perez: actriu, directora de cinema, ballarina i coreògrafa estatunidenca, de pares porto-riquenys.
- 1965 - Winchester, Anglaterra: Georgia Byng, escriptora britànica de llibres juvenils i infantils.[22]
- 1971 - Ballybricken, Limerick (Irlanda): Dolores O'Riordan, cantant i guitarrista irlandesa, líder de The Cranberries (m. 2018).
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1683 - París, Regne de França: Jean-Baptiste Colbert, ministre de finances francès de 1665 a 1683, durant el regnat de Lluís XIV (n. 1619).
- 1885 - Sant Martí de Provençals (Barcelona): Narcís Monturiol i Estarriol, inventor, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió (n. 1819).[23]
- 1951 - Barcelona: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català (n. 1867).[24]
- 1997 - Benidorm, Marina Baixa: Salvador Artigas i Sahún, futbolista i entrenador de futbol català (n. 1913).
- 2024 - Barcelona: Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista, pioner de l'activisme pels drets de les persones homosexuals.
- Resta del món
- 1536 - Vilvoorde, Flandes: William Tyndale, capellà i científic, traductor de la Bíblia a l'anglès (n. 1484).[25]
- 1858 - Edo (Japó): Utagawa Hiroshige, dissenyador de xilografies japonès (n. 1797).[26]
- 1903 - Walpole (Nou Hampshire, EUA): Charles A. Cutter, bibliotecari estatunidenc, pioner de la catalogació moderna (m. 1837).
- 1907 - Châtenay-Malabry, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (n. 1839).
- 1922 - Chamonixː Georgette Agutte, pintora fauvista, escultora i col·leccionista d'art francesa (n. 1867).[27]
- 1952 - Nova York: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (n. 1898).[28]
- 1962 - Berlin Est (RDA): Hanns Eisler, compositor alemany (n. 1898).[29]
- 1966 - Sevilla, Espanya: Celso Lagar Arroyo, pintor espanyol expressionista de "l'escola de París" (n. 1891).
- 1971 - Nova Yorkː Elizabeth Hawes, dissenyadora de roba nord-americana.[30]
- 1985 - Winchester (Anglaterra): Rodney Robert Porter, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1972 (n. 1917).
- 1986 - Nova York (Estats Units): Blanche Sweet, actriu de cinema.[31]
- 1998 - Setagaya, Tòquio (Japó): Akira Kurosawa, director, productor i guionista de cinema japonès (n. 1910).
- 2005 - Saint-Pierre, Dominica: Eugenia Charles, advocada i política dominicana, Primera Ministra de Dominica.[32]
- 2007 -
- 2017 -
- Califòrnia, Estats Units: Lotfi Asker Zadeh, matemàtic i informàtic àzeri-estatunidenc.
- Paris, França: Kate Millett, feminista, escriptora, educadora i artista estatunidenca.[35]
- Bolonya, Itàlia: Carlo Caffarra, cardenal italià.
- 2018 – Jupiter (Florida), EUA: Burt Reynolds, actor Estatunidenc (n. 1936).
- 2019 - Singapur: Robert Mugabe, polític zimbabuès, que fou President de Zimbàbue entre els anys 1987 i 2017 (n. 1924).[36]
- 2021 - París (França)ː Jean-Paul Belmondo, actor francès (n. 1933).[37]
Festes
[modifica]- Santoral: sants Zacaries, profeta al temps de Darius; Onesífor, un dels Setanta deixebles; Eugeni de Capadòcia, bisbe; Donacià, Presidi, Mansuet, Germà i Fúscul d'Àfrica, màrtir; beat Bertran de Garrigues, prevere.
Referències
[modifica]- ↑ «Maria Oliveras i Collellmir | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Carme Laforet i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Francesc Frutos i Gras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «María Luisa Merlo». Enciclopedia del Cine Español, 28-08-2019. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Donna Haraway - De mens als cyborg» (en neerlandès). Filosofie Magazine. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ «Montserrat Casas i Ametller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Teresa Pous. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ «Pepa Aniorte - Biografía, mejores películas, series, imágenes y noticias» (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ Grilli, Giulia. «Leonardi, Isabella» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. Arxivat de l'original el 2020-10-19. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «John Dalton | Biography, Discoveries, Atomic Model, & Facts» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Marie Elizabeth Zakrzewska». Encyclopaedia Britannica, 23-01-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon, Volum 4. Walter de Gruyter, 2012, p. 2549. ISBN 9783598440885.
- ↑ «Jane Addams. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Felix Salten | Austrian novelist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1923» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1947» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1970» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1987» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Roger Waters | British musician» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Jennifer Egan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Georgia Byng». Goodreads. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Narcís Monturiol i Estarriol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Manuel Folguera i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «William Tyndale | English scholar» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Hiroshige | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ Chichereau, Carine. «Georgette Agutte: d’amour et d’art (Peintresses en France, 4)» (en francès). Diacritik. Le magazine qui met l'accent sur la culture, 05-07-2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
- ↑ «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Defining Designs» (en anglès). National Women's History Museum, 20-11-2016. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01. ISBN 978-0-8131-3745-2.
- ↑ «Eugenia Charles» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «PAVAROTTI, Luciano in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ Jones, Richard. «Obituary: Eva Crane» (en anglès). The Guardian, 04-10-2007. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Kate Millett» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Robert Mugabe | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Mor Jean-Paul Belmondo, la gran estrella del cinema francès». Ara, 06-09-2021. [Consulta: 7 setembre 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:6 de setembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 6 de setembre