9 de setembre
(S'ha redirigit des de: 9 setembre)
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 113 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1932 - Madrid, Espanya: El parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.[1]
- 1979 - Barcelona: Jaume Vallcorba hi funda l'editorial Quaderns Crema.
- 1997 - Girona: Es constitueix el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge.
- 2004 - Barcelona: La Generalitat de Catalunya concedeix el Premi Nacional de Cultura de periodisme al diari electrònic VilaWeb.
- Resta del món
- 1000 - Batalla de Svolder.
- 1839 - John Herschel pren la seva primera fotografia en un plat de vidre.
- 1850 - Califòrnia s'integra als Estats Units.
- 1892 - Califòrnia, Estats Units: Edward Emerson Barnard fa l'últim descobriment d'una lluna visualment a través del telescopi. Es tracta del satèl·lit de Júpiter Amaltea.
- 1930 - Rosario (Argentina): és assassinat per la dictadura argentina l'anarquista català Joaquim Penina.
- 1942 - Segona Guerra Mundial: un hidroavió japonès llença una bomba incendiària a Oregon.
- 1980 - Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa.
- 2014 - Apple: Keynote, presentació iPhone 6.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1863 - Badalona, Província de Barcelona: Enric Borràs i Oriol, actor de teatre català.
- 1872 - La Granja de Rocamora, Alacantː María Dolores Martínez Rodríguez, primera valenciana llicenciada en Farmàcia.[2]
- 1902 - Reus, Baix Camp: Josep Iglésies i Fort, geògraf, historiador i escriptor català
- 1903 - València: Amparo Martí, actriu teatral valenciana (m. 1973).[3]
- 1911 - València (l'Horta: Manuel Sanchis i Guarner, filòleg, historiador i escriptor valencià (m. 1981).
- 1916 - Barcelonaː Montserrat Martí i Bas, bibliotecària i escriptora catalana (m. 2005).[4]
- 1931 - el Pont d'Armentera, Alt Campː Pilar Malla, mestra i política, fou diputada i primera Síndica de Greuges de Barcelona.[5]
- 1933 - Cullera (la Ribera Baixa: Rafael Talens Pelló, compositor i pedagog musical valencià.
- 1944 - Barcelona: Àngels Moll i Esquerra, actriu catalana de teatre i televisió.[6]
- 1945 - Santanyí, Mallorca: Antoni Vidal Ferrando, poeta, historiador i narrador.
- 1958 - Perafita, Lluçanès: Ramon Besa i Camprubí, periodista català.
- 1972 - Sabadell: Mònica Bosch i Forrellad, esquiadora d'esquí alpí i dirigent esportiva catalana.[7]
- Resta del món
- 1585 - París: Armand Jean du Plessis de Richelieu, el cardenal Richelieu, cardenal, noble i home d'estat francès
- 1737 - Bolonya: Luigi Galvani, fisiòleg famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals (m. 1798).[8]
- 1828 - Iàsnaia Poliana, Rússia: Lev Tolstoi, escriptor (m. 1910).[9]
- 1843 - Madrid (Espanya): Alejandro Ferrant i Fischermans, pintor espanyol.
- 1850 - Cottingham: Jane Ellen Harrison, acadèmica britànica pionera dels moderns estudis de la mitologia grega (m. 1928).[10]
- 1852 - Parsonage, Monton, Manchester, Lancashire, Regne Unit: John Henry Poynting, físic anglès (m. 1914).[11]
- 1872 - Jorasanko, Calcutaː Sarala Devi Chaudhurani, pedagoga, feminista i activista índia.[12]
- 1874 - Brodi: Rosa Schapire, historiadora de l'art i col·leccionista alemanya (m. 1954).[13]
- 1901 - Mazir, Imperi Rus: Berta Singerman, cantant i actriu argentina (m. 1998).[14]
- 1914 - Londres, Regne Unit: Leonard Feather, pianista de jazz, compositor, periodista i escriptor anglès i nacionalitzat estatunidenc (m. 1994).[15]
- 1922 - Görlitz, Alemanya: Hans Georg Dehmelt, físic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989.
- 1923 - Yonkers, Nova York, EUA: Daniel Carlton Gajdusek, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1976.
- 1925 - Praga, República Txeca: Soňa Červená, mezzosoprano operística txeca amb una carrera internacional.[16]
- 1928 - Hartford (Connecticut): Sol LeWitt, artista nord-americà (m. 2007).[17]
- 1929 - Leipzig, Alemanya: Dr. Ruth Katherina Martha Pfau, monja alemanya, membre de la Societat de Germanes del Cor de Maria que dedicà la seva vida als leprosos en Pakistan.
- 1932 - Quicena, Osca: Javier Tomeo, escriptor aragonès (m. 2013).[18]
- 1940 - Madrid, Espanya: Jaime Blanch, actor espanyol.
- 1941 - Dawson (Geòrgia): Otis Redding, músic nord-americà (m. 1967).[19]
- 1947 - Stanisław Waśkiewicz, corredor polonès
- 1950 - Istanbul: Seyla Benhabib, pensadora contemporània, una de les filòsofes més influents en el món actual.[20]
- 1960 - Londres, Anglaterra: Hugh Grant, actor i productor anglès.
- 1965 - Ferrol, Espanya: Jesús Vázquez Martínez, presentador de televisió i model gallec.
- 1966 - Brooklyn, Nova York, EUA: Adam Sandler, actor estatunidenc.
- 1978 - Antony, França: Céline Bara, actriu pornogràfica francesa.
- 1980 - Kalispell, Montana, Estats Units: Michelle Williams, actriu estatunidenca.
- 1987 -
- Spijkenisse, Països Baixos: Afrojack, punxa-discos i productor musical neerlandès
- San Diego: Nicole Aniston, actriu porno i model nord-americana.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1933 - Torredembarra, Tarragonès: Rafael Campalans i Puig, enginyer, polític i professor universitari català (n. 1887).
- 2004 - Sabadell: Josep Maria Plans i Molina, metge i polític català.
- 2011 - Barcelona: Josep Termes Ardèvol, historiador català (n. 1936).
- 2014 - Barcelona: Montserrat Abelló i Soler, poetessa i traductora catalana.[21]
- 2017 - Barcelona: Albert Mallofré i Milà, periodista i crític musical català.
- 2020 - Barcelona: Manel Pousa Engroñat, popularment pare Manel, sacerdot català conegut pel seu treball social, creador de la Fundació Pare Manel (n. 1945).[22]
- Resta del món
- 1000 - Svolder: Olaf I de Noruega rei de Noruega des del 995.[23]
- 1487 - Pequín (Xina): Zhu Jianshen, emperador Chenghua, vuitè emperador de la Dinastia Ming (n. 1447).[24]
- 1513 - Flodden, Anglaterra: Jaume IV d'Escòcia, rei d'Escòcia (n. 1473).[25]
- 1569 - Brussel·les (Flandes): Pieter Brueghel el Vell, pintor flamenc (n. 1525).[26]
- 1891 - Mont-sous-Vaudrey (França): Jules Grévy, advocat, President de la República Francesa de 1879 a 1887 (n. 1807).
- 1898 - Valvins, França: Stéphane Mallarmé, poeta francès.
- 1901 - Castell de Malromé, França: Henri de Toulouse-Lautrec, pintor francès (n. 1864).
- 1922 - Küssnacht, Suïssa: Johannes Messchaert, cantant holandès.
- 1926 - Hamburg, Alemanya: Bernhard Schädel, filòleg, fonetista i dialectòleg que influí molt en els filòlegs catalans contemporanis.
- 1934 - Pragaː Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (n. 1856).[27]
- 1941 - Friburg de Brisgòvia (Alemanya): Hans Spemann, metge i zoòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1935 (n. 1869).
- 1945 - París: Zinaïda Guíppius, escriptora i poeta russa de l'edat de plata, figura clau del simbolisme rus (n. 1869).[28]
- 1950 - Mèxicː Belén de Sárraga Hernández, activista social, fundadora de diverses revistes, feminista, lliurepensadora i republicana (n. 1872).[29]
- 1965 - West Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Dorothy Dandridge, actriu estatunidenca.
- 1976 - Pequín, República Popular de la Xina: Mao Zedong, polític xinès, president del país (n. 1893).
- 1984 - Budapest, Hongria: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès (n. 1947).
- 1985 - Big Sur, Califòrnia (EUA): Paul John Flory, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1974 (n. 1910).
- 2001 - Khvajeh Ba Odin, Afganistan, Ahmad Shah Massud, líder polític i guerriller d'ètnia tadjic.
- 2010 - Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès (n. 1935).[30]
- 2017 - Roma, Itàlia: Velasio de Paolis, cardenal italià de l'Església Catòlica.
- 2019 - Inverness, Nova Escòcia: Robert Frank, fotògraf americà i càmera de cinema documental (n. 1924).[31]
- 2020 -
- Tottenham: Shere Hite, sexòloga alemanya, coneguda per l'Informe Hite sobre sexualitat femenina (n. 1942).[32]
- Milà: Cini Boeri, arquitecta i dissenyadora italiana (n. 1924).[33]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral: sant Pere Claver, prevere; Jacint de Roma, màrtir; beata Maria Toríbia, esposa de sant Isidre el Llaurador; servent de Déu Miquel Maura i Montaner, prevere, fundador de les Zeladores del Culte Eucarístic (1915).
- Finalitzen les festes de Moros i Cristians de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), iniciades el 4 de setembre.
Referències
[modifica]- ↑ «Estatut de Catalunya del 1932 | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ Flecha, Consuelo. Las primeras universitarias en España, 1872-1910. Madrid: Narcea, 1996. ISBN 84-277-1159-X.
- ↑ «Amparo Martí» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2022. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Montserrat Martí i Bas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «VI legislatura (05/11/1999 - 23/09/2003). Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Els diputats i els grups» p. 175-176. Parlament de Catalunya. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ «Àngels Moll». IMDb. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Mònica Bosch Forrellad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «GALVANI, Luigi in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Leo Tolstoy | Russian writer» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Jane Ellen Harrison» (en alemany). Dr. Helga Kaschl: "Ein Zimmer für sich allein".. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «John Henry Poynting | British physicist» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ Shinwari, Nazo. «Founder Of India's First Women's Organisation - Sarala Devi Chaudhurani | #IndianWomenInHistory» (en anglès). Feminism In India, 06-11-2017. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Dogramaci, Burcu. «Rosa Schapire» (en anglès). METROMOD. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Berta Singerman (1901-1998)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Leonard Feather | American jazz journalist, producer, and songwriter» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Soňa Červená» (en txec). Encyklopedie Prahy, 10-02-2019. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Sol LeWitt | American artist» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Mor a Barcelona l'escriptor i dramaturg aragonès Javier Tomeo». CCMA. 324cat, 23-06-2013. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Otis Redding | Biography, Songs, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Seyla Benhabib». Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Facultat de Lletres. Universitat de Girona. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Montserrat Abelló i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Manel Pousa, el pare Manel, treballador incansable a favor dels més vulnerables», 09-09-2020. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ «Olaf Tryggvason | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 9782340011991.
- ↑ «James IV | king of Scotland» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Pieter Bruegel, the Elder | Flemish artist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Emingerova, Katerina» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí (Diccionari musical txec de persones i institucions). Centre de lexicografia musical. Departament de Musicologia, Facultat de Lletres, Universitat de Masaryk. Arxivat de l'original el 2021-05-12. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «La decadente Madonna. Zinaida Hippius». Jurescort. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Sárraga, Belén de (1872-1950)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «(Jørgen) Bent Larsen | Danish chess grandmaster» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Robert Frank | Biography, Photography, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Seelye, Katharine Q. «Shere Hite, Who Challenged Myths of Female Sexuality, Dies at 77» (en anglès). The New York Times, 11-09-2020. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Adiós a Cini Boeri arquitecta de la alegría | Floornature» (en italià). [Consulta: 20 març 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de setembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de setembre