Vés al contingut

Amarillita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralAmarillita
Fórmula químicaNaFe(SO₄)₂·6H₂O
EpònimTierra Amarilla Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTierra Amarilla, Província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.75
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.75 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.5.3.2
Heys25.11.5
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,419(61) Å; b = 10,8409(40) Å; c = 12,4717(50) Å; β = 95,495°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorgroc clar amb tint verdós
Exfoliaciódiferent/bona en {110} difícil de desenvolupar
Fracturaconcoidal
Duresa (Mohs)2,5 a 3
Lluïssoradamantina, vítria
Diafanitattransparent
Densitat2,19 a 2,2 g/cm³ (mesurada); 2,22 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,532(2) nβ = 1,555(3) nγ = 1,591(2)
Birefringènciaδ = 0,059
Dispersió òpticamitjana
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1933
SímbolAmr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La amarillita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del lloc on va ser descoberta, a Tierra Amarilla, Xile.

Característiques

[modifica]

La amarillita és un sulfat de fórmula química NaFe(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en cristalls equants facetats complexament, tabulars i gruixos, poques vegades prismàtics paral·lels a [001], amb les formes comunes {001}, {100}, {110}, {101} i {111}. Es troba també com agrupacions individuals paral·leles, de fins a 2 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amarillita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

[modifica]

Es forma a les zones d'oxidació dels dipòsits de sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com la coquimbita i altres sulfats.[2] Va ser descoberta l'any 1933 a Tierra Amarilla, a la província de Copiapó, a la regió d'Atacama (Xile). També ha estat descrita a una altra localitat xilena, a Cerros Pintados (Regió de Tarapacá), i a la Xina, a la mina Xitieshan (Qinghai).

Referències

[modifica]
  1. «Amarillite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Amarillite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 juliol 2016].