Alum-(K)
 Alum-(K) | |
|---|---|
-180767.jpg) Cristalls d'alum-(K) d'Utah (Estats Units) | |
| Fórmula química | KAl(SO₄)₂·12H₂O |
| Epònim | alum  |
| Nom IUPAC | bis(sulfat) d'alumini i potassi—aigua (1/12) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.08 |
| Dana | 29.5.5.1 |
| Heys | 25.6.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploide |
| Color | incolor, blanc |
| Macles | en {111}, molt rares |
| Exfoliació | pobre en {111} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,757 g/cm³ (mesurada); 1,753 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2007 s.p. |
| Símbol | Aum-K |
| Referències | [1] |
La alum-(K) és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alum. El nom es deriva de "alum", ja que aquesta espècie és un membre del grup de l'alum; el sufix -(K) denota que és el membre dominant amb potassi del grup. Anteriorment era anomenada alum de potassi.
Característiques
[modifica]La alum-(K) és un sulfat de fórmula química KAl(SO₄)₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric. En rares ocasions es troba en forma de petits cristalls octàedrics; més normalment estalactítica, columnar, farinosa o granulada i eflorescències massives.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alum-(K) pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, nickelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, nickelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma a partir de roques argiloses o de carbó que conté pirita o marcassita oxidant; pot ser d'origen fumaròlic o de precipitat solfatàric. Sol trobar-se associada a altres minerals com: alunogen, pickeringita, epsomita, melanterita, guix o sofre.[2]
Referències
[modifica]