Leonita
 Leonita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂Mg(SO₄)₂·4H₂O |
| Epònim | Leo Strippelmann (en)  |
| Localitat tipus | Westeregeln, Egeln, Dipòsit de potassa de Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CC.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CC.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.12 |
| Dana | 29.3.3.3 |
| Heys | 25.3.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,78Å; b = 9,53Å; c = 9,88Å; β = 95,4° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, groc clar; incolor en llum transmesa |
| Macles | en {100} - cristalls artificials |
| Fractura | concoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, cerosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,201 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,479 nβ = 1,482 nγ = 1,487 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1896 |
| Símbol | Leo |
| Referències | [1] |
La leonita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la leonita. Rep el seu nom de Leo Strippelmann, director de les salines de Westeregeln, Alemanya.
Característiques
[modifica]La leonita és un sulfat de fórmula química K₂Mg(SO₄)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. És l'anàleg amb magnesi de la mereiterita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la leonita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot produir com a producte de la deshidratació de la picromerita. Va ser descoberta a finals del segle xix a la localitat alemanya de Westeregeln, a Egeln, al dipòsit de potassa de Stassfurt, a la regió de Saxònia-Anhalt. També ha estat descrita en altres punts d'Europa i Àsia, així com als Estats Units i a Austràlia.
Referències
[modifica]