Mereiterita

Mereiterita
Fórmula química	K₂Fe(SO₄)₂·4H₂O
Localitat tipus	mina Hilarion (Hilarion adit; Hilarion Mine No. 50), mines de Kamariza Mines, Agios Konstantinos [St Constantine] (Kamariza), Lavrion District Mines, Lavrion District (Laurion; Laurium), Prefectura d'Attikí, Grècia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CC.55
Dana	28.4.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 11,84Å; b = 9,55Å; c = 9,94Å; β = 94,87°
Color	groc clar
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,497 nβ = 1,501 nγ = 1,509
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 73°, calculat: 72°
Dispersió òptica	molt feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-045
Any d'aprovació	1995
Símbol	Mtr
Referències

La mereiterita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la leonita. Rep el seu nom del Dr. Kurt Mereiter, de Universitat Tècnica de Viena, per les seves contribucions a la química cristal·lina de diversos sulfats de ferro.

Característiques

La mereiterita és un sulfat de fórmula química K₂Fe(SO₄)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. És l'anàleg de ferro de la leonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mereiterita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

Pot aparèixer com un producte de deshidratació de la hexahidratada picromerita, inestable a temperatura ambient. Va ser descoberta a la mina Hilarion, a la localitat d'Agios Konstantinos, al districte miner de Làurion, a la prefectura d'Àtica, Grècia. També ha estat descrita al volcà Cerro Negro, al departament de León, a Nicaragua. Són els dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.