Vés al contingut

Mohrita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMohrita

Mohrita de color groc Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(NH₄)₂Fe(SO₄)₂·6H₂O
EpònimKarl Friedrich Mohr Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusTravale, Montieri, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CC.60
Nickel-Strunz 9a ed.7.CC.60 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana29.3.7.1
Heys25.11.16
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 6,24(1) Å; b = 12,65(2) Å; c = 9,32(2) Å; β = 106,79°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorverd clar a incolor
Exfoliacióperfecta
Duresa (Mohs)2 a 2,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent
Densitat1,800 a 1,862 g/cm³ (mesurada); 1,838(32) g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,480 a 1,486 nγ = 1,486 a 1,497
Birefringènciaδ = 0,006 a 0,011
Angle 2Vmesurat: 65° a 75°
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1964-023
Any d'aprovació1964
SímbolMhr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La mohrita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita. Rep el seu nom de Karl Friedrich Mohr (1806-1879), de qui va ser anomenat originalment el compost sintètic un cop descobert.

Característiques

[modifica]

La mohrita és un sulfat de fórmula química (NH₄)₂Fe(SO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la boussingaultita, en la que el ferro es va substituint per magnesi.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mohrita pertany a «07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, voltaïta, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Travale, al municipi de Montieri, situat a la província de Grosseto (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita en altres indrets europeus, així com al Canadà i a Nova Zelanda.

Referències

[modifica]
  1. «Mohrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juliol 2017].
  2. «Boussingaultite-Mohrite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 juliol 2017].