Vés al contingut

Arquebisbat de Tàrent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxidiòcesi de Tàrent)
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Tàrent
Archidioecesis Tarentina
Imatge
La Catedral de Tàrent
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 25′ N, 17° 14′ E / 40.42°N,17.24°E / 40.42; 17.24
Itàlia Itàlia
Pulla
Parròquies89
Conté la subdivisió
Població humana
Població400.122 (2017) Modifica el valor a Wikidata (378,9 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.056 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Castellaneta, oest
arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, nord-est
bisbat de Conversano-Monopoli, nord-oest
bisbat d'Oria, est Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle v
PatrociniGran Mare de Déu
CatedralSan Cataldo
Organització política
• Arquebisbe metropolitàFilippo Santoro
Lloc webwebdiocesi.chiesacattolica.it/webdiocesi2/taranto/index.html


L'arquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina ) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 405.542 batejats d'un total de 408.481 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Filippo Santoro.

Territori

[modifica]

L'arquebisbat comprèn 18 municipis de la província de Tàrent: Carosino, Crispiano, Faggiano, Fragagnano, Grottaglie, Leporano, Lizzano, Martina Franca, Monteiasi, Montemesola, Monteparano, Pulsano, Roccaforzata, San Giorgio Ionico, San Marzano di San Giuseppe, Statte, Tàrent i Torricella.

La seu arquebisbal és la ciutat de Tàrent, on es troba la catedral de Sant Cataldo i la Cocatedral de la Gran Mare de Déu.

El territori s'estén sobre una superfície de 1.056 km², i està dividit en 89 parròquies, agrupats en 11 arxiprestats i una unitat pastoral.

Història

[modifica]

Segons la tradició local, san Pere hauria fundat la primera comunitat cristiana a Tàrent, i consagraria Sant Amasià com el primer bisbe. Un altre bisbe atribuït per la tradició a Tàrant va ser San Cataldo, qui hauria viscut a la segona meitat del segle v. Lanzoni mostra com aquests dos sants no podrien haver estat bisbes de Tàrent.

El primer bisbe històricament documentat va ser Pere (o Innocenzo, segons Ughelli, Cappelletti i Gams), esmentat en una carta del papa Gelasi I (492 - 496).

Sota el pontificat del Papa Gregori el Gran, la seu episcopal va ser ocupada per tres bisbes: Andrea (590), Giovanni (601)[1] i Honori (603). Joan III al 978 va ser el primer a rebre el títol d'arquebisbe. És ben sabut que Tàranto, encara que els governessin els romans d'Orient, mai van incorporar el ritu bizantí.

Drogone el 1071 va erigir la Catedral, després de l'anterior fos destruïda pels sarraïns.

L'arquebisbe Angelo, que ocupà la seu de Tàrent entre els segles xi i xii, va ser enviat en diverses ambaixades a prop d'Innocenci III.

El cardenal Marcantonio Colonna (1560) va introduir la reforma tridentina i va establir el seminari arxidiocesà el 1561 o el 1563.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 405.542 batejats sobre una població de 408.481 persones, equivalent al 99,3% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 345.000 345.800 99,2 197 141 56 1.751 75 242 43
1970 358.400 358.999 99,8 196 116 80 1.828 95 500 67
1980 401.313 403.208 99,5 212 116 96 1.892 107 534 73
1990 413.085 417.168 99,0 215 117 98 1.921 1 104 463 80
1999 405.563 408.218 99,3 219 132 87 1.851 12 96 358 83
2000 408.212 411.655 99,2 218 132 86 1.872 15 95 376 83
2001 391.941 395.178 99,2 227 139 88 1.726 15 94 369 86
2002 406.703 410.203 99,1 222 138 84 1.831 17 93 325 86
2003 406.954 410.502 99,1 227 142 85 1.792 17 95 350 87
2004 405.870 409.350 99,1 223 143 80 1.820 15 90 366 82
2010 405.542 408.481 99,3 236 167 69 1.718 16 70 314 89

Notes

[modifica]
  1. ↑ Menzionato tuttavia in un falso diploma di Gregorio Magno; cfr. Lanzoni, op. cit., p. 317.
  2. ↑ Segons alguns autors va ser bisbe entre 1007 i 1028
  3. ↑ Segons una tradició historiogràfica, recollida per Eubel, Cappelletti i Gams, el successor hauria de ser Giacomo da Viterbo, O.P., arquebisbe de Tàrent entre 1270 i 1273; però en realitat va ser bisbe de Ferentino entre 1276 i 1298 (cfr. Kamp, Kirche und Monarchie, I,2, p. 705)
  4. ↑ Assassinat a Grottaglie; cfr. Crassullo, Chronaca de Rebus Tarentinis
  5. ↑ Nomenat arquebisbe titular de Madito i administrador apostòlic de Teramo.

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Tàrent
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Tàrent&oldid=32969165»