Vés al contingut

Bonattita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBonattita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCuSO₄·3H₂O
EpònimStefano Bonatti Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Macei stope, Cape Calamita, Capoliveri, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.CB.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.CB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/C.01 Modifica el valor a Wikidata
Heys25.2.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 5,59Å; b = 13,03Å; c = 7,34Å; β = 97,1°
Colorblau clar
Propietats òptiquesbiaxial
Índex de refracciónα = 1,554 nβ = 1,577 nγ = 1,618
Birefringènciaδ = 0,064
Dispersió òpticano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1957
SímbolBon Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bonattita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Stefano A. Bonatti (1902–1968), petròleg italià de la Universitat de Pisa, Itàlia.

Característiques

[modifica]

La bonattita és un sulfat de fórmula química CuSO₄·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bonattita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Pot formar-se com a producte de la deshidratació de la calcantita. Va ser descoberta a finals dels anys 50 a la mina Macei stope, a la localitat de Capoliveri, a l'illa d'Elba, a la Toscana (Itàlia). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta (Priorat).[2]

Referències

[modifica]
  1. «Bonattite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juliol 2017].
  2. «Bonattite from Alum mines, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 13 gener 2024].