Chvaleticeïta

Chvaleticeïta
Fórmula química	MnSO₄·6H₂O
Epònim	Chvaletice i lloc de descobriment
Nom IUPAC	sulfat de manganès(II)—aigua (1/6)
Localitat tipus	Chvaletice (Chwaletitz; Chwalletitz), Regió de Pardubice, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.25
Dana	29.6.8.6
Heys	25.9.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,05Å; b = 7,24Å; c = 24,31Å; β = 98°
Duresa (Mohs)	1,5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,457 nγ = 1,506
Birefringència	δ = 0,049
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1984-059
Any d'aprovació	1986
Símbol	Cva
Referències

La chvaleticeïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'hexahidrita. Rep el seu nom de la localitat de Chvaletice, a la República Txeca, on va ser descoberta.

Característiques

La chvaleticeïta és un sulfat de fórmula química MnSO₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i acostuma a trobar-se en forma d'agregats de gra fi. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chvaleticeïta pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

Pot formar-se degut a la deshidratació de la mal·lardita amb contingut de magnesi. Va ser descoberta a la localitat de Chvaletice, a la Regió de Pardubice, República Txeca, a on sol trobar-se associada a altres minerals com la melanterita, la mal·lardita i l'epsomita. També ha estat descrita a la mina Pomorzany, a la localitat d'Olkusz, al Voivodat de Petita Polònia (Polònia). Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.