Szomolnokita

Szomolnokita
Halotriquita (Hal); szomolnokita (Szo) i voltaïta (Vol)
Fórmula química	FeSO₄·H₂O
Localitat tipus	Smolník, Comtat de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.01
Dana	29.6.2.2
Heys	25.10.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,62Å; b = 7,47Å; c = 7,12Å; β = 115,85°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar o marró vermellós, també pot ser de color blau clar, blanc verdós molt pàl·lid a blanc, rarament rosat a causa del cobalt
Macles	comunes
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	resinosa, grassa, mat
Color de la ratlla	no reportada
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,03 a 3,07 g/cm³ (mesurada); 3,10 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,591 nβ = 1,623 nγ = 1,663
Birefringència	δ = 0,072
Angle 2V	mesurat: 80°, calculat: 86°
Dispersió òptica	r > v forta
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1877
Símbol	Szo
Referències

La szomolnokita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la kieserita. Rep el seu nom de la localitat de Szomolnok, Hongria (actualment a Eslovàquia), on va ser descoberta.

Característiques

La szomolnokita és un sulfat de fórmula química FeSO₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szomolnokita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

És un producte comú d el'alteració dels sulfurs de ferro com la pirita, la marcassita o la pirrotita. Va ser descoberta a la localitat de Smolník, situada al comtat de Gelnica, a la regió de Košice, Eslovàquia, on sol trobar-se associada a la romboclasa.