Vés al contingut

Congrés de la Nació Argentina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Congreso de la Nación Argentina)
Congrés de la Nació Argentina
Congreso de la Nación Argentina
Tipus
TipusBicameral
CambresSenat
Cambra de Diputats
Líders
Presidenta del SenatVictoria Villarruel, LLA
des del dia 10 de desembre de 2023
President de la Ca. de DiputatsMartín Menem, LLA
des del dia 10 de desembre de 2023
Estructura
Membres329

(72 senadors/es)

(257 diputats/des)
Grups polítics Senat
Llista
Govern (13)

Independents (26)

  •      UCR (13)
  •      Canvi Federal (4)
  •      Unitat Federal (3)
  •      SER (2)
  •      Innovació Federal (2)
  •      JSRN (1)
  •      PJS (1)

Oposició (33)

Grups polítics Cambra de Diputats
Llista
Govern (75)
  •      LLA (38)
  •      PRO (37)

Suport (3)

  •      MID (3)

Independents (75)

  •      UCR (34)
  •      HCF (16)
  •      IF (8)
  •      CC-ARI (6)
  •      Indep. (3)
  •      PSC (2)
  •      PiT (2)
  •      BALL (2)
  •      CREO (1)
  •      MPN (1)

Oposició (104)

  •      UP (99)
  •      FET-U (5)
Lloc de reunió

Modifica el valor a Wikidata
Palau del Congrés de la Nació Argentina
Buenos Aires, Argentina
Lloc web
https://www.congreso.gob.ar/ Modifica el valor a Wikidata
Palau del Congrés, a Buenos Aires

El Congrés de la Nació Argentina (Congreso de la Nación Argentina, en castellà) és el poder legislatiu del govern de l'Argentina. El Congrés de la Nació és una assemblea bicameral, conformada per la Cambra de Diputats, i el Senat. Els 257 diputats s'elegeixen segons el mètode de representació proporcional en cadascun dels 24 districtes en què està dividit el país, i en què cada província argentina i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires tenen assignat un nombre específic de diputats segons llur població. El Senat està integrat per 72 senadors; dos s'assignen al partit que hagi aconseguit la majoria dels vots per província i dos per la ciutat autònoma de Buenos Aires, i un d'altre s'assigna a la primera minoria (és a dir, al partit que hagi aconseguit la segona posició en nombre de vots) per província i per la ciutat autònoma de Buenos Aires.

El període ordinari de sessions del Congrés de la Nació és de l'1 de març al 30 de novembre de cada any. Tot i així, el president de l'Argentina té la facultat de convocar sessions extraordinàries o de prorrogar les sessions. La seu del Parlament és el Palau del Congrés, i està ubicat a la ciutat autònoma de Buenos Aires a la Plaza Dos Congresos, sobre l'Avinguda de Mayo, que connecta el Congrés amb la Plaza de Mayo, on hi ha la Casa Rosada, seu del poder executiu argentí.

Atribucions de les Cambres

[modifica]

Cadascuna de les cambres del Congrés té atribucions pròpies o particulars.

La Cambra de Diputats té la iniciativa dels projectes de llei que tractin sobre contribucions i reclutament de tropes, rep els projectes llei sorgits per iniciativa popular (incorporada per la reforma de 1994), acusar davant el Senat el President, Vicepresident, Cap de Gabinet, ministres del Poder Executiu i membres de la Cort Suprema en judici polític i sotmetre a consulta popular un projecte de llei.

El Senat és cambra d'origen a la llei conveni sobre el règim de coparticipació federal d'impostos i en projectes de llei que promoguin el poblament i el creixement harmònic de la nació, autoritza el president perquè declari l' estat de setge en cas d'atac exterior , jutja en judici públic els acusats per la Cambra de Diputats i presta acord al president per designar els membres de la Cort Suprema i els altres jutges federals, ministres plenipotenciaris, encarregats de negocis i d'oficials superiors de les Forces Armades argentines.

Representació federal

[modifica]

El bicameralisme argentí respon a una tradició històrica relacionada amb la formació de l'estat i l'assumpció de la forma federal d'estat. És un sistema bicameral: La cambra alta està conformada per un nombre fix de 72 senadors (tres per província), sempre que no s'estableixin noves províncies, mentre que a la cambra baixa la componen diputats la quantitat dels quals es regula per cens nacional cada 10 anys, havent-hi un diputat cada 161,000 argentins (257 actualment). El fonament rau, d'una banda, respecte de la Cambra de Diputats en què representa el poble de la nació en conjunt, i de l'altra, s'ubica el Senat que representa les províncies com a estaments part de l'estat federal argentí, funcionant aquesta com a representació de les 24 jurisdiccions de primer ordre (les 23 províncies i la ciutat autònoma) en aquest caràcter que atorga garantia d'igualtat a les 24 jurisdiccions al govern federal.

Districte Senadors Diputats
Ciutat Autònoma de Buenos Aires 3 25
Provincia de Buenos Aires 3 70
Provincia de Catamarca 3 5
Provincia del Chaco 3 7
Provincia del Chubut 3 5
Provincia de Córdoba 3 18
Provincia de Corrientes 3 7
Provincia de Entre Ríos 3 9
Provincia de Formosa 3 5
Provincia de Jujuy 3 6
Provincia de La Pampa 3 5
Provincia de La Rioja 3 5
Provincia de Mendoza 3 10
Provincia de Misiones 3 7
Provincia del Neuquén 3 5
Provincia de Río Negro 3 5
Provincia de Salta 3 7
Provincia de San Juan 3 6
Provincia de San Luis 3 5
Provincia de Santa Cruz 3 5
Provincia de Santa Fe 3 19
Provincia de Santiago del Estero 3 7
Provincia de Tierra del Fuego 3 5
Provincia de Tucumán 3 9
Total Argentina 72 257

Assemblea legislativa

[modifica]

És la reunió conjunta de les dues càmeres celebrada des de 1862 per a:

  • Inauguració del Període de Sessions Ordinàries
  • Admetre o rebutjar la dimissió del president i vicepresident
  • Prendre el jurament al president que assumeixi
  • Designar el funcionari públic que completarà el mandat que va quedar vacant
  • Proclamar els electes President i Vicepresident
  • Homenatjar els herois de la Pàtria o remenar Presidents estrangers.
Periode Any President de la Nació President del Senat(Vicepresident de la Nació) President de la Cambra de Diputats
1862 Bartolomé Mitre Marcos Paz Pastor Obligado y Nicanor Albarellos
1863 José Evaristo Uriburu
1864 Arístides Villanueva
1865 José Evaristo Uriburu
1866
1867 José Evaristo Uriburu i Mariano Acosta
1868 Valentín AlsinaProvisional Mariano Acosta
1869 Domingo Faustino Sarmiento Adolfo Alsina Manuel Quintana
1870 Mariano Acosta
10° 1871
11° 1872 Octavio Garrigós
12° 1873
13° 1874 Luis Sáenz Peña
14° 1875 Nicolás Avellaneda Mariano Acosta Bernardo de Irigoyen i José Benjamín de la Vega
15° 1876 Félix Frías
16° 1877
17° 1878
18° 1879 Manuel Quintana
19° 1880 Manuel Quintana i Vicente P. Peralta
20° 1881 Julio Argentino Roca Francisco Bernabé Madero Vicente P. Peralta i Miguel Goyena
21° 1882 Tristán Achával Rodríguez
22° 1883 Miguel Navarro Viola i Isaac Chavarría
23° 1884 Rafael Ruiz de los Llanos
24° 1885
25° 1886 Juan Eugenio Serú
26° 1887 Miguel Juárez Celman Carlos Pellegrini Estanislao Zeballos
27° 1888 Carlos Tagle
28° 1889 Tristán A. Malbrán
29° 1890 Benjamín Zorrilla i Lucio V. Mansilla
30° 1891 Carlos Pellegrini Miguel M. NouguésProvisional Benjamín Zorrilla
31° 1892 Benjamín Zorrilla i Torcuato Gilbert
32° 1893 Luis Saenz Peña José Evaristo Uriburu Francisco Lucio García i Francisco Alcobendas
33° 1894 Francisco Alcobendas
34° 1895 José Evaristo Uriburu Julio Argentino RocaProvisional
35° 1896 Marco Aurelio Avellaneda
36° 1897
37° 1898
38° 1899 Julio Argentino Roca Norberto Quirno Costa
39° 1900
40° 1901 Marco Aurelio Avellaneda i Benito Villanueva
41° 1902 Benito Villanueva
42° 1903
43° 1904 Benjamín Victorica
44° 1905 Manuel Quintana José Figueroa Alcorta Ángel Sastre
45° 1906 José Figueroa Alcorta Benito VillanuevaProvisional Alejandro Carbó
46° 1907 Juan Manuel Ortiz de Rosas
Clausura 1908 - 1909
47° 1910 Antonio del PinoProvisional Eliseo Cantón
48° 1911 Roque Sáenz Peña Victorino de la Plaza
49° 1912 Rosendo Fraga (h)
50° 1913
51° 1914 Marco Aurelio Avellaneda
52° 1915 Victorino de La Plaza Benito VillanuevaProvisional Alejandro Carbó
53° 1916 Mariano Demaría
54° 1917 Hipólito Yrigoyen Pelagio Luna
55° 1918 Fernando Saguier
56° 1919 Benito VillanuevaProvisional Arturo Goyeneche
57° 1920
58° 1921
59° 1922 Ricardo Pereyra Rozas
60° 1923 Marcelo Torcuato de Alvear Elpidio González
61° 1924 Mario M. Guido
62° 1925
63° 1926 Miguel Sussini (pare)
64° 1927
65° 1928 Andrés Ferreyra
66° 1929 Hipólito Yrigoyen Enrique Martínez
67° 1930
Clausura 1930 - 1931 José Félix Uriburu
68° 1932 Agustín Pedro Justo Julio Argentino Roca (fill) Juan Félix Cafferata
69° 1933
70° 1934 Manuel Fresco
71° 1935
72° 1936 Carlos Noel
73° 1937
74° 1938 Roberto Marcelino Ortiz Ramon Castillo Juan Gaudencio Kaiser
75° 1939
76° 1940 Carlos Noel
77° 1941 José Luis Cantilo
78° 1942
79° 1943 Ramón Castillo Robustiano PatrónProvisional
Clausura 1943 - 1946 Revolució del 43
80° 1946 Juan Domingo Perón Hortensio Quijano Ricardo Guardo
81° 1947
82° 1948 Héctor José Cámpora
83° 1949
84° 1950
85° 1951
86° 1952 Alberto Tessaire
87° 1953 Antonio J. Benítez
88° 1954
89° 1955 Alberto Rocamora
Clausura 1955 - 1957 Revolució Alliberadora
90° 1958 Arturo Frondizi Alejandro Gomez Federico Fernández de Monjardín
91° 1959 José María GuidoProvisional
92° 1960
93° 1961
Clausura 1962 José María Guido
94° 1963 Arturo Illia Carlos Humberto Perette Arturo Mor Roig
95° 1964
96° 1965
97° 1966
Clausura 1966 - 1972 Dictadura "Revolució Argentina"
98° 1973 Héctor José Cámpora Vicente Solano Lima Raúl Alberto Lastiri
99° 1974 Juan Domingo Perón Maria Estela Martínez de Peron
100° 1975 María Estela Martínez de Perón Ítalo LuderProvisional Nicasio Sánchez Toranzo
Clausura 1976 - 1982 Procés de Reorganització Nacional
101° 1983 Raúl Alfonsín Victor H. Martínez Juan Carlos Pugliese (pare)
102° 1984
103° 1985
104° 1986
105° 1987
106° 1988
107° 1989 Juan Carlos Pugliese (pare) i Leopoldo Moreau
108° 1990 Carlos Menem Eduardo Duhalde Alberto Pierri
109° 1991
110° 1992 Eduardo MenemProvisional
111° 1993
112° 1994
113° 1995 Carlos Ruckauf
114° 1996
115° 1997
116° 1998
117° 1999
118° 2000 Fernando de la Rúa Carlos Álvarez Rafael Pascual
119° 2001 Ramon PuertaProvisional
120° 2002 Eduardo Duhalde Juan Carlos MaquedaProvisional Eduardo Camaño
121° 2003 José Luis GiojaProvisional
122° 2004 Néstor Kirchner Daniel Scioli
123° 2005
124° 2006 Alberto Balestrini
125° 2007
126° 2008 Cristina Fernández de Kirchner Julio Cobos Eduardo Fellner
127° 2009
128° 2010
129° 2011
130° 2012 Amado Boudou Julián Domínguez
131° 2013
132° 2014
133° 2015
134° 2016 Mauricio Macri Gabriela Michetti Emilio Monzó
135° 2017
136° 2018
137° 2019
138° 2020 Alberto Fernández Cristina Fernández de Kirchner Sergio Massa
139° 2021
140° 2022 Sergio Massa i Cecilia Moreau
141° 2023 Cecilia Moreau

Enllaços externs

[modifica]