Congrés de la Nació Argentina
Tipus | |
---|---|
Tipus | Bicameral |
Cambres | Senat Cambra de Diputats |
Líders | |
Presidenta del Senat | Victoria Villarruel, LLA des del dia 10 de desembre de 2023 |
President de la Ca. de Diputats | Martín Menem, LLA des del dia 10 de desembre de 2023 |
Estructura | |
Membres | 329 (72 senadors/es) |
Grups polítics Senat | Llista Govern (13)
Independents (26)
Oposició (33)
|
Grups polítics Cambra de Diputats | |
Lloc de reunió | |
Palau del Congrés de la Nació Argentina Buenos Aires, Argentina | |
Lloc web | |
https://www.congreso.gob.ar/ |
El Congrés de la Nació Argentina (Congreso de la Nación Argentina, en castellà) és el poder legislatiu del govern de l'Argentina. El Congrés de la Nació és una assemblea bicameral, conformada per la Cambra de Diputats, i el Senat. Els 257 diputats s'elegeixen segons el mètode de representació proporcional en cadascun dels 24 districtes en què està dividit el país, i en què cada província argentina i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires tenen assignat un nombre específic de diputats segons llur població. El Senat està integrat per 72 senadors; dos s'assignen al partit que hagi aconseguit la majoria dels vots per província i dos per la ciutat autònoma de Buenos Aires, i un d'altre s'assigna a la primera minoria (és a dir, al partit que hagi aconseguit la segona posició en nombre de vots) per província i per la ciutat autònoma de Buenos Aires.
El període ordinari de sessions del Congrés de la Nació és de l'1 de març al 30 de novembre de cada any. Tot i així, el president de l'Argentina té la facultat de convocar sessions extraordinàries o de prorrogar les sessions. La seu del Parlament és el Palau del Congrés, i està ubicat a la ciutat autònoma de Buenos Aires a la Plaza Dos Congresos, sobre l'Avinguda de Mayo, que connecta el Congrés amb la Plaza de Mayo, on hi ha la Casa Rosada, seu del poder executiu argentí.
Atribucions de les Cambres
[modifica]Cadascuna de les cambres del Congrés té atribucions pròpies o particulars.
La Cambra de Diputats té la iniciativa dels projectes de llei que tractin sobre contribucions i reclutament de tropes, rep els projectes llei sorgits per iniciativa popular (incorporada per la reforma de 1994), acusar davant el Senat el President, Vicepresident, Cap de Gabinet, ministres del Poder Executiu i membres de la Cort Suprema en judici polític i sotmetre a consulta popular un projecte de llei.
El Senat és cambra d'origen a la llei conveni sobre el règim de coparticipació federal d'impostos i en projectes de llei que promoguin el poblament i el creixement harmònic de la nació, autoritza el president perquè declari l' estat de setge en cas d'atac exterior , jutja en judici públic els acusats per la Cambra de Diputats i presta acord al president per designar els membres de la Cort Suprema i els altres jutges federals, ministres plenipotenciaris, encarregats de negocis i d'oficials superiors de les Forces Armades argentines.
Representació federal
[modifica]El bicameralisme argentí respon a una tradició històrica relacionada amb la formació de l'estat i l'assumpció de la forma federal d'estat. És un sistema bicameral: La cambra alta està conformada per un nombre fix de 72 senadors (tres per província), sempre que no s'estableixin noves províncies, mentre que a la cambra baixa la componen diputats la quantitat dels quals es regula per cens nacional cada 10 anys, havent-hi un diputat cada 161,000 argentins (257 actualment). El fonament rau, d'una banda, respecte de la Cambra de Diputats en què representa el poble de la nació en conjunt, i de l'altra, s'ubica el Senat que representa les províncies com a estaments part de l'estat federal argentí, funcionant aquesta com a representació de les 24 jurisdiccions de primer ordre (les 23 províncies i la ciutat autònoma) en aquest caràcter que atorga garantia d'igualtat a les 24 jurisdiccions al govern federal.
Assemblea legislativa
[modifica]És la reunió conjunta de les dues càmeres celebrada des de 1862 per a:
- Inauguració del Període de Sessions Ordinàries
- Admetre o rebutjar la dimissió del president i vicepresident
- Prendre el jurament al president que assumeixi
- Designar el funcionari públic que completarà el mandat que va quedar vacant
- Proclamar els electes President i Vicepresident
- Homenatjar els herois de la Pàtria o remenar Presidents estrangers.