Vés al contingut

Emili Alzamora i Escardibul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Emili Alzamora)
Plantilla:Infotaula personaEmilio Alzamora
Imatge
Amb l'Aprilia al GP del Japó de 1998 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Emili Alzamora i Escardibul Modifica el valor a Wikidata
22 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director esportiu, mànager Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivamotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Lloc webacmanagement.es Modifica el valor a Wikidata
X: acmanagement_ Instagram: fanclubemilioalzamora LinkedIn: emilio-alzamora-escardibul-074881110 MotoGP: -/e416cbfe-5b46-4779-aa1c-b47015bb1fab Modifica el valor a Wikidata

Emili Alzamora i Escardibul (Lleida, 22 de maig de 1973), conegut com a Emilio Alzamora, és un antic pilot de motociclisme català que va ser campió del món de 125cc el 1999. És, juntament amb Champi Herreros (campió del món de 80cc el 1989), l'únic campió del món a haver obtingut el títol sense haver guanyat cap Gran Premi durant la temporada.[1][2][3]

Des de fa anys, Alzamora dirigeix l'equip Monlau de competició, pel qual han passat nombrosos campions com ara Marc Márquez, de qui Alzamora fou mànager fins al 2022.[4][5]

Carrera esportiva

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Alzamora va heretar la passió per les motocicletes del seu pare, antic participant en les 24 Hores de Montjuïc.[3] La seva primera moto fou una Italjet de 50 cc i disputà la seva primera cursa amb una Honda MBX, a 14 anys i sense tenir encara carnet de conduir.[3]

El 1989, a setze anys, es proclamà campió de Catalunya de 80cc i el 1990 guanyà el Critèrium Solo Moto 80cc,[3] competició d'abast estatal per a pilots "júnior" patrocinada -entre d'altres- per l'empresa familiar, «Llanes Alzamora».[6] Arran d'una gran actuació al posterior Superprestigio Solo Moto del circuit de Calafat, a la tardor el va fitxar l'equip oficial de JJ Cobas per a disputar el campionat d'Europa de 125cc el 1991.[3] El 1992 va canviar a l'equip d'Aspar per tal de continuar competint al campionat d'Europa, on fou setè,[3] però el 1993 es quedà sense equip i en va muntar un d'anomenat TMR per a competir al campionat d'Espanya la temporada següent, 1994.

Mundial de 125 i 250cc

[modifica]
L'Honda 125 amb què guanyà el mundial el 1999
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1994 - 2003
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc1 (1999)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
144 4 30 1 5 1.040
C. Esp. 125cc1 (1995)

Després d'una actuació sorprenent a l'Open Ducados del circuit de Catalunya poc abans de començar la temporada del mundial de 1994, l'equip de l'antic campió del món Paolo Pileri el va fitxar per a competir al campionat de 125cc amb una Honda.[3] Alzamora va acabar la seva primera temporada al mundial en la vint-i-dosena posició final.

El 1995, ara amb l'equip Scot, aconseguí la seva primera victòria en Gran Premi (concretament, el GP de l'Argentina) i acabà el mundial en tercer lloc. Aquell any guanyà també el campionat d'Espanya de 125cc.[1]

Després d'acabar quart al mundial de 125cc de 1996,[3] aconseguí una Honda NSR 250 per al 1997 i pujà així a la categoria de 250cc, on es muntà un equip a mida. Fou un any accidentat: caigué al Gran Premi del Japó i es va trencar l'escafoide de la mà esquerra. La recuperació fou lenta i no va poder progressar en la nova cilindrada, acabant la temporada en dissetena posició. La temporada següent, 1998, va passar a l'equip creat per Ángel Nieto pilotant una Aprilia 125cc, sense aconseguir destacar.[3]

Després de dues temporades grises, el 1999 aconseguí el seu títol mundial, amb un sol punt d'avantatge sobre Marco Melandri.[7][3] Guanyà el títol gràcies als 10 podis que assolí durant la temporada,[8] superant així Melandri i Masao Azuma, tots dos amb cinc victòries. L'èxit d'Alzamora va quedar una mica eclipsat pel d'Àlex Crivillé, qui aquell mateix any es proclamà campió del món de la "classe reina", els 500cc.[9] L'any següent, 2000, Alzamora provà de defensar el seu campionat amb l'Honda RS 125 oficial, però fou debades i acabà tercer.[3] Malgrat tot, aconseguí dues victòries: al circuit de Jerez davant Mirko Giansanti i al Gran Premi de Portugal, on va guanyar sense fer cas de les indicacions de l'equip, només mirant les pantalles de televisió.

Alzamora darrere de Youichi Ui a Donington Park el 2000

El 2001 tornà a passar a la categoria de 250cc, amb l'equip Telefónica Movistar Honda, pilotant una de les dues NSR 250 oficials (l'altra la pilotava Daijiro Kato, ferm candidat al títol mundial).[3] Alzamora comptava amb l'ajut d'Ángel Nieto i de Fausto Gresini, i finalment acabà la temporada en setena posició després d'obtenir dos podis. Aquest fou el mateix resultat que aconseguí el 2002 repetint amb el mateix equip.[3]

Retirada

[modifica]

De cara al 2003, acceptà l'oferta de Derbi per a pilotar una de les seves motos a la categoria de 125cc, però atesos els mals resultats obtinguts decidí retirar-se definitivament de la competició, cosa que anuncià en acabar la temporada, durant el Gran Premi de la Comunitat Valenciana.[3][10]

Promoció i joves promeses

[modifica]
Alzamora en la presentació del futur Motorland Aragón el 2006

Després de la seva retirada, Alzamora no va abandonar la competició, ja que va començar a dirigir la fórmula de promoció del RACC i l'escuderia Monlau, que han permès destacar nombrosos joves pilots, entre ells els germans Márquez, Jorge Lorenzo, Toni Elías, Àlex Rins, Aleix Espargaró, Fabio Quartararo o Pecco Bagnaia.[11][12]

Durant 17 anys (2005-2022), va dirigir la trajectòria i fou mentor dels germans Marc i Àlex Márquez. Va descobrir el germà gran quan tenia 12 anys i competia a la Copa RACC i el va guiar fins a la màxima categoria.[4][5]

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Font:[13]

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Pos. Pts
1994 125cc Honda AUS MAL
Ret 		JPN
16 		ESP
Ret 		AUT
22 		GER
22 		NED
11 		ITA
18 		FRA
Ret 		GBR
22 		CZE
Ret 		USA
21 		ARG
5 		EUR
Ret 		22è 16
1995 125cc Honda AUS
4 		MAL
23 		JPN
7 		ESP
7 		GER
3 		ITA
Ret 		NED
Ret 		FRA
7 		GBR
3 		CZE
10 		BRA
10 		ARG
1 		EUR
2 		3r 129
1996 125cc Honda MAL
5 		INA
Ret 		JPN
Ret 		ESP
2 		ITA
7 		FRA
3 		NED
1 		GER
4 		GBR
Ret 		AUT
Ret 		CZE
5 		IMO
2 		CAT
4 		BRA
2 		AUS
Ret 		4t 158
1997 250cc Honda MAL
7 		JPN
DNS 		ESP ITA
Ret 		AUT
DNS 		FRA NED
Ret 		IMO
10 		GER
10 		BRA
14 		GBR
Ret 		CZE
12 		CAT
12 		INA
Ret 		AUS
Ret 		17è 31
1998 125cc Aprilia JPN
21 		MAL
16 		ESP
Ret 		ITA
17 		FRA
Ret 		MAD
Ret 		NED
Ret 		GBR
14 		GER
5 		CZE
Ret 		IMO
13 		CAT
14 		AUS
21 		ARG
DNS 		21è 18
1999 125cc Honda MAL
2 		JPN
3 		ESP
3 		FRA
3 		ITA
6 		CAT
2 		NED
4 		GBR
3 		GER
2 		CZE
6 		IMO
4 		VAL
2 		AUS
15 		RSA
Ret 		BRA
3 		ARG
2 		1r 227
2000 125cc Honda RSA
3 		MAL
4 		JPN
5 		ESP
1 		FRA
3 		ITA
7 		CAT
Ret 		NED
Ret 		GBR
2 		GER
Ret 		CZE
3 		POR
1 		VAL
5 		BRA
8 		PAC
2 		AUS
4 		3r 203
2001 250cc Honda JPN
Ret 		RSA
19 		ESP
6 		FRA
4 		ITA
6 		CAT
7 		NED
2 		GBR
4 		GER
Ret 		CZE
7 		POR
Ret 		VAL
4 		PAC
2 		AUS
6 		MAL
Ret 		BRA
7 		7è 136
2002 250cc Honda JPN
4 		RSA
7 		ESP
3 		FRA
7 		ITA
11 		CAT
9 		NED
Ret 		GBR
12 		GER
Ret 		CZE POR
6 		BRA
7 		PAC
5 		MAL
8 		AUS
13 		VAL
3 		7è 120
2003 125cc Derbi JPN
Ret 		RSA
23 		ESP
18 		FRA
19 		ITA
Ret 		CAT
Ret 		NED
21 		GBR
Ret 		GER
Ret 		CZE
21 		POR
19 		BRA
Ret 		PAC
Ret 		MAL
23 		AUS
14 		VAL
24 		31è 2

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Emili Alzamora». anuaris.cat, 1999. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
  2. ↑ Losada, Carlos. «Emilio Alzamora, el campeón inteligente» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 28-01-2022. [Consulta: 14 setembre 2024].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 Domínguez, Carlos. «Emilio Alzamora (1973) «El gran frenador»» (en castellà). formulamoto.es. Fórmula Moto, 13-10-2022. [Consulta: 14 setembre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Nadal, Albert. «Els germans Márquez trenquen amb el seu mànager de tota la vida». Ara.cat. Ara (diari), 21-08-2022. [Consulta: 22 maig 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 González, Elvira. «Los Márquez rompen con su mánager Emili Alzamora» (en castellà). mundodeportivo.com. Mundo Deportivo, 21-08-2022. [Consulta: 15 setembre 2024].
  6. ↑ Latorre, Francisco. «De despachar telas a número 1» (en castellà). elpais.com. El País, 01-11-1999. [Consulta: 14 setembre 2024].
  7. ↑ Cruz, Abel. «1999: ¡Emilio Alzamora, campeón del mundo!» (en castellà). redbull.com. Red Bull, 06-11-2019. [Consulta: 14 setembre 2024].
  8. ↑ Peiró, Patricia. «Ganar sin ser el primero» (en castellà). elpais.com. El País, 13-02-2024. [Consulta: 14 setembre 2024].
  9. ↑ «Crivillé i Alzamora, campions del món catalans». anuaris.cat, 1999. Arxivat de l'original el 2016-03-09.
  10. ↑ «Alzamora echa el freno en Cheste» (en castellà). abc.es. ABC (diari), 01-01-2003. [Consulta: 14 setembre 2024].
  11. ↑ Perca, Alberto. «Jorge Lorenzo: un martillo que golpeó con fuerza en el Mundial» (en castellà). vavel.com, 10-07-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].
  12. ↑ Romero, M. «Monlau, la escuela pionera de campeones como Marc Márquez logra su 150ª victoria» (en castellà). diariodejerez.es, 24-06-2022. [Consulta: 13 setembre 2024].
  13. ↑ «Emilio Alzamora» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2013. [Consulta: 26 juny 2011].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emili Alzamora i Escardibul
  • Perfil a MotoGP.com (anglès)
  • Web oficial de l'equip Monlau Competició (anglès) (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Alzamora_i_Escardibul&oldid=33941237»