Mike Di Meglio

Mike Di Meglio

(2013)
Biografia
Naixement	(en) Mickaël Teddy Di Meglio 17 gener 1988 (36 anys) Tolosa (França)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, pilot de resistència
Esport	resistència (motociclisme) (2017–) motociclisme de velocitat
Núm. esportiu	63
Participà en
9 octubre 2021	6 Hores de Most 2021 (24è)
juny 2021	Sessió qualificatòria 24 Hores motos 2021 (17è)
30 agost 2020	24 Hores Moto del 2020 (1r)
juliol 2020	Sessió qualificatòria 12H d'Estoril 2021 (8è)
14 desembre 2019	8 Hores de Sepang 2019 (13è)
desembre 2019	Qualificació 8 Hores de Sepang 2019 (8è)
21 setembre 2019	Bol d'Or de 2019 (0è)
28 juliol 2019	8 Hores de Suzuka del 2019 (4t)
9 juny 2019	8 Hores d'Oschersleben del 2019 (1r)
11 maig 2019	8 Hores de Slovakia del 2019 (3r)
20 abril 2019	24 Hores Moto del 2019 (35è)
2019	Sessió de qualifiació per al Bol d'Or de 2019 (27è)
15 setembre 2018	Bol d'Or de 2018 (1r)
29 juliol 2018	8 Hores de Suzuka del 2018 (6è)
30 juliol 2017	8 Hores de Suzuka del 2017 (11è)
	Sessió qualificatòria Bol d'Or 2021 (8è)
Premis
(15 maig 2009)  Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit

Mickaël Teddy Di Meglio, conegut com a Mike Di Meglio (Tolosa, 17 de gener de 1988), és un pilot de motociclisme occità d'origen italià que va guanyar el Campionat del Món de 125cc del 2008 amb una Derbi. Més tard, el 2022, va guanyar també el Campionat del Món de Resistència amb un equip francès d'Honda.

Carrera esportiva

Darrere de Marco Simoncelli a la cursa de 125cc de Donington Park del 2005

A la cursa de 250cc de Donington Park el 2009

A la cursa de MotoGP de Le Mans el 2014

Carrera esportiva
Nacionalitat	França
Temporades	2003 –
Palmarès en velocitat
C. Món 125cc	1 (2008)
C. Món Resis.	1 (2022)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 215 6 17 4 5 826
Bol d'Or	2 (2017-2018)

125cc (2003-2008)

D'ascendència siciliana (el seu avi patern era nascut a Lentini, a la província de Siracusa), Di Meglio va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el 2003. Després de començar la temporada amb una Aprilia RS 125 R de l'equip Freesoul Racing, a partir del Gran Premi del Brasil va fitxar per l'equip Metasystem Racing Service i va continuar amb una Honda RS 125 R. El 2004 va passar a l'equip Globet.com Racing i va acabar la temporada al lloc divuitè. Aquell any, a més, va córrer una cursa del Campionat d'Itàlia (CIV) de 125cc al Misano World Circuit Marco Simoncelli com a comodí sense punts i hi obtingué la pole position i la segona volta ràpida en cursa.

El 2005 va passar a l'equip Kopron Racing World com a company de Fabrizio Lai; aquell any obtingué la seva primera victòria en Gran Premi al GP de Turquia i un segon lloc i acabà la temporada en onzè lloc. El 2006 va passar a l'equip FFM Honda Grand Prix 125 i el 2007 al Kopron Team Scot, ambdues temporades aconseguint resultats discrets.

El 2008 va passar a l'equip Ajo Motorsport com a company d'equip de Dominique Aegerter. Fou aquell any que va guanyar el campionat mundial per davant de Simone Corsi i Gábor Talmácsi després d'aconseguir quatre victòries, quatre segons llocs i un de tercer.

250cc (2009-2013)

El 2009 va passar a la categoria dels 250cc amb l'equip Aprilia Mapfre Aspar, aconseguint un segon lloc i un de tercer i acabant la temporada en vuitè lloc. El 2010 va continuar al mateix equip, ara a la nova categoria de Moto2 que substituïa els 250cc, com a company de Julián Simón. Va començar la temporada amb una RSV i després va passar a pilotar una Suter MMX. Va acabar la temporada al vintè lloc.

El 2011 va passar a l'equip Tech 3 Racing, amb Bradley Smith de company. El 2012 va començar la temporada a l'equip S/Master Speed Up, però al Gran Premi d'Itàlia i durant els dos Grans Premis següents va substituir el lesionat Alexander Lundh a l'equip Cresto Guide MZ Racing i a partir del Gran Premi de San Marino va córrer amb la Kalex de l'equip Kiefer Racing com a substitut del lesionat Max Neukirchner. El 2013 va passar a l'equip JiR Moto2 amb una TSR 6 etiquetada amb la marca MotoBi a efectes del campionat de constructors. Va acabar la temporada abans d'hora a causa d'una fractura de sacre patida al Gran Premi de la República Txeca.

MotoGP (2014-2016)

El 2014 va pujar a MotoGP amb una moto desenvolupada per l'equip Avintia Racing amb Héctor Barberá de company. El 2015 va romandre a l'equip però va canviar de moto, ara amb una Ducati Desmosedici GP14. El 2016 va ser contractat com a pilot de proves per Aprilia per a desenvolupar la RS-GP.

Resistència, Supersport i MotoE (2017-Actualitat)

El 2017, Di Meglio va fitxar per l'equip GMT94 Yamaha per a competir al Campionat del Món de Resistència amb la Yamaha YZF-R1 al costat de David Checa i Niccolò Canepa. En el seu debut en aquest campionat va contribuir a guanyar les 24 Hores de Le Mans, les 8 Hores d'Oschersleben, les 8 Hores de SlovakiaRing i el Bol d'Or. Va acabar el campionat en segona posició final. El 2018 va romandre a l'equip i va passar a córrer també al Campionat del Món de Supersport amb una Yamaha YZF-R6. Al mundial de resistència hi tornà a acabar segon i va tornar a guanyar el Bol d'Or.

El 2019 va acabar tercer al mundial de resistència i va tornar al mundial de velocitat en participar a la copa del món de MotoE amb l'equip EG 0,0 Marc VDS. Va obtenir una victòria (Gran Premi d'Àustria) i un tercer lloc i va acabar la temporada en cinquena posició final. El 2020 va romandre al mateix equip i va aconseguir dos segons llocs, tancant la temporada en quarta posició final.

El 2022 va guanyar el mundial de resistència amb l'equip F.C.C. Technical Sports Racing Honda France als comandaments d'una Honda CBR1000RR-R com a company de Joshua Hook, Gino Rea i Alan Techer.

Resultats al Mundial de motociclisme

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	Pos	Pts
2003	125cc	Aprilia	JPN 22	RSA 22	ESP 28	FRA 17	ITA Ret	CAT 13	NED 19	GBR 15	GER Ret	CZE 15	POR								28è	5
		Honda												RIO Ret	PAC Ret	MAL 22	AUS Ret	VAL Ret
2004	125cc	Aprilia	RSA 5	ESP Ret	FRA Ret	ITA Ret	CAT 8	NED 12	RIO 12	GER Ret	GBR 15	CZE 24	POR 11	JPN Ret	QAT	MAL 17	AUS 8	VAL			18è	41
2005	125cc	Honda	ESP 11	POR 11	CHN 20	FRA 4	ITA Ret	CAT 16	NED 14	GBR 2	GER Ret	CZE 7	JPN 11	MAL 11	QAT 4	AUS 14	TUR 1	VAL Ret			11è	104
2006	125cc	Honda	ESP 21	QAT Ret	TUR Ret	CHN 15	FRA 27	ITA Ret	CAT 18	NED 13	GBR 16	GER	CZE 13	MAL Ret	AUS 15	JPN Ret	POR Ret	VAL			25è	8
2007	125cc	Honda	QAT 14	ESP	TUR	CHN 14	FRA 9	ITA Ret	CAT 19	GBR 6	NED Ret	GER 15	CZE 20	SM 13	POR 16	JPN 4	AUS 14	MAL 14	VAL 23		17è	42
2008	125cc	Derbi	QAT 4	ESP 9	POR 7	CHN 2	FRA 1	ITA 4	CAT 1	GBR 2	NED 7	GER 1	CZE 2	SM Ret	INP 10	JPN 2	AUS 1	MAL 5	VAL 3		1r	264
2009	250cc	Aprilia	QAT 3	JPN Ret	ESP 11	FRA Ret	ITA 12	CAT 14	NED 11	GER Ret	GBR 5	CZE 9	INP 4	SM 5	POR 2	AUS 5	MAL Ret	VAL 14			8è	107
2010	Moto2	RSV	QAT 16	ESP 22																	20è	34
		Suter			FRA 20	ITA Ret	GBR 7	NED 8	CAT Ret	GER Ret	CZE 20	INP 12	SM Ret	ARA 13	JPN 18	MAL 26	AUS 6	POR DNQ	VAL 26
2011	Moto2	Tech 3	QAT 19	ESP 26	POR 9	FRA Ret	CAT Ret	GBR 17	NED Ret	ITA 24	GER 16	CZE 15	INP 27	SM 16	ARA 12	JPN 27	AUS 9	MAL 14	VAL 7		23è	30
2012	Moto2	Speed Up	QAT 7	ESP Ret	POR Ret	FRA Ret	CAT Ret	GBR 18	NED 15	GER											22è	17
		MZ-RE Honda									ITA 22	INP 24	CZE 16
		Kalex												SM 18	ARA 13	JPN 14	MAL Ret	AUS 14	VAL 28
2013	Moto2	Motobi	QAT 16	AME 10	ESP 19	FRA 7	ITA 18	CAT 12	NED Ret	GER 24	INP 20	CZE Ret	GBR	SM	ARA	MAL	AUS	JPN	VAL		20è	19
2014	MotoGP	Avintia	QAT 17	AME 18	ARG 19	ESP Ret	FRA 19	ITA 18	CAT Ret	NED 20	GER 22	INP 12	CZE 18	GBR 20	SM Ret	ARA 17	JPN 19	AUS 14	MAL 13	VAL 21	25è	9
2015	MotoGP	Ducati	QAT 19	AME Ret	ARG 18	ESP 22	FRA Ret	ITA 16	CAT 14	NED 18	GER Ret	INP 17	CZE 18	GBR 14	SM 13	ARA 20	JPN 15	AUS 20	MAL 18	VAL Ret	24è	8
2019	MotoE	Energica	GER 3	AUT 1	SM1 Ret	SM2 10	VAL1 10	VAL2 6													5è	63
2020	MotoE	Energica	ESP 10	ANC 7	SM 6	EMI1 Ret	EMI2 6	FRA1 2	FRA2 2												4t	75

Enllaços externs

• Article biogràfic a Motociclismo.es (castellà)