Vés al contingut

Eugenio Lazzarini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEugenio Lazzarini
Imatge
Lazzarini pels volts de 1982 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Urbino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, director d'equip Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsIvan Lazzarini, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: eugenio.lazzarini MotoGP: -/4b712875-7ccc-41d3-8bac-dbb863d19aa4 Modifica el valor a Wikidata

Eugenio Lazzarini (Urbino, 26 de març de 1945) és un ex-pilot de motociclisme italià, dues vegades Campió del Món en la desapareguda categoria de 50cc i una en la de 125cc. Lazzarini debutà en competició internacional durant la temporada de 1969 dins la categoria dels 250cc, amb una Benelli. Guanyà el seu primer Gran Premi amb una Maico, concretament el Gran Premi dels Països Baixos de 1973. La seva carrera al mundial s'allargà 15 temporades.[1]

L'any 2003, el president Ciampi el va nomenar Comendador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana al costat d'uns altres quatre campions del món italians: Giacomo Agostini, Pier Paolo Bianchi, Bruno Ruffo i Carlo Ubbiali.

Trajectòria esportiva

[modifica]
Lazzarini amb la Piovaticci en una trobada de motos clàssiques el 2010
Carrera esportiva
NacionalitatItàlia Itàlia
Temporades1969 - 1984
EquipsKreidler, Morbidelli, Garelli
Palmarès en velocitat
C. Món 50cc2 (1979, 1980)
C. Món 125cc1 (1978)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
132 27 81 14 15 1.224

CIV4 (1973-1978)

Lazzarini fou campió d'Itàlia júnior de 125cc el 1967[2] i l'any següent va passar a la categoria sènior, on acabà quart al campionat d'Itàlia amb una Bultaco.[3] El 1969, amb una Aermacchi, fou segon al mateix campionat darrere de Silvano Bertarelli.[4] Aquell mateix any va debutar al campionat del en participar en dos Grans Premis amb una Morbidelli a la classe de 50cc i amb una Benelli a la de 250cc. Els primers anys va participar en uns quants Grans Premis i va guanyar-ne el primer a la temporada de 1973, concretament el Gran Premi dels Països Baixos de 125cc amb una Maico.

Després d'abandonar la cilindrada dels 50cc el 1970 (de 1971 a 1974 només va córrer a la dels 125cc), Lazzarini va estar competint regularment des de la temporada de 1975 en les dues categories (50 i 125cc), tret dels anys 1981 i 1984 en què es va centrar en la de 125cc. El 1975 va guanyar el seu primer Gran Premi a la classe 50cc, concretament el Gran Premi de Suècia, amb la Piovaticci. El 1978 va guanyar el campionat del món de 125cc amb la MBA després de guanyar quatre curses de les deu disputades. L'any següent, 1979, va guanyar el campionat de 50cc amb la Kreidler, amb cinc victòries de cinc curses,[5] i el 1980 va revalidar el títol amb dues victòries de sis curses. Aquest fou el seu darrer campionat del món i l'aconseguí amb una "IPREM", una moto construïda pel seu amic Guido Mancini, que havia estat acomiadat de Kreidler.

Eugenio Lazzarini continuà la seva carrera amb alts i baixos fins al 1984, en què es retirà de la competició i passà a ser director de l'equip oficial de Garelli, al qual va ajudar a guanyar tres campionats del món de 125cc: dos amb Fausto Gresini (1985 i 1987) i un amb Luca Cadalora (1986). Més tard, el seu nebot Ivan Lazzarini va competir al Campionat del Món de Supermoto.

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Punts Posició Victòries
1969 50cc Derbi ESP
-
GER
-
FRA
-
DTT
10
BEL
-
DDR
6
CSR
-
ULS
-
NAT
-
YUG
-
6 21è 0
250cc Benelli ESP
-
GER
-
FRA
7
IOM
-
DTT
-
BEL
-
DDR
-
CSR
-
FIN
-
ULS
-
NAT
-
YUG
-
4 33è 0
1970 50cc Morbidelli GER
5
FRA
8
YUG
-
DTT
-
BEL
-
DDR
-
CSR
-
ULS
-
NAT
-
ESP
-
9 12è 0
125cc Morbidelli GER
-
FRA
6
YUG
-
IOM
-
DTT
-
BEL
-
DDR
-
CSR
-
FIN
-
NAT
-
ESP
-
5 31è 0
1971 125cc Maico AUT
-
GER
-
IOM
-
DTT
-
BEL
9
DDR
-
CSR
-
SWE
-
FIN
-
NAT
10
ESP
-
3 32è 0
1972 125cc Maico GER
-
FRA
-
AUT
6
NAT
5
IOM
-
YUG
4
DTT
-
BEL
8
DDR
-
CSR
-
SWE
-
FIN
-
ESP
-
22 11è 0
1973 125cc Piovaticci FRA
4
NAT
3
IOM
-
YUG
4
ESP
4
59 1
Maico AUT
5
GER
-
DTT
1
BEL
-
CSR
7
SWE
8
FIN
-
1974 125cc Piovaticci FRA
-
GER
-
AUT
-
NAT
7
DTT
-
BEL
6
SWE
-
CSR
-
YUG
-
ESP
-
9 20è 0
1975 50cc Piovaticci ESP
4
GER
2
NAT
2
DTT
3
BEL
3
SWE
1
FIN
2
YUG
-
61 2n 1
125cc Piovaticci FRA
4
ESP
8
AUT
-
GER
10
NAT
8
DTT
-
BEL
5
SWE
3
CSR
3
YUG
3
47 0
1976 50cc Morbidelli FRA
8
NAT
2
YUG
-
DTT
4
BEL
4
SWE
3
FIN
3
GER
-
ESP
3
53 4t 0
125cc Morbidelli AUT
-
NAT
5
YUG
8
DTT
8
BEL
3
SWE
2
FIN
10
GER
-
ESP
8
26 0
1977 50cc Kreidler GER
2
NAT
1
ESP
2
YUG
-
DTT
4
BEL
1
SWE
3
72 2n 2
125cc Morbidelli VEN
-
AUT
1
GER
2
NAT
2
ESP
2
FRA
2
YUG
-
DTT
-
BEL
4
SWE
3
FIN
2
GBR
2
105 2n 1
1978 50cc Kreidler ESP
1
NAT
-
DTT
1
BEL
2
GER
3
CSR
-
YUG
2
64 2n 2
125cc MBA VEN
2
ESP
1
AUT
1
FRA
2
NAT
1
DTT
1
BEL
6
SWE
-
FIN
2
GBR
3
GER
8
YUG
-
114 1r 4
1979 50cc Kreidler GER
-
NAT
1
ESP
1
YUG
1
DTT
1
BEL
-
FRA
1
75 1r 5
125cc MBA VEN
-
AUT
5
GER
6
NAT
6
ESP
-
YUG
-
DTT
-
BEL
-
SWE
5
FIN
-
GBR
-
CSR
-
FRA
-
22 15è 0
1980 50cc Iprem NAT
1
ESP
1
YUG
3
DTT
3
BEL
2
GER
2
74 1r 2
125cc MBA NAT
-
ESP
-
FRA
9
YUG
-
DTT
-
BEL
-
FIN
-
GBR
5
CSR
-
GER
-
8 17è 0
1981 125cc Iprem ARG
-
AUT
4
GER
-
NAT
-
FRA
-
ESP
-
YUG
-
DTT
-
SM
-
GBR
-
FIN
-
SWE
-
CSR
-
8 18è 0
1982 50cc Garelli ESP
2
NAT
2
DTT
-
YUG
1
SM
1
GER
1
69 2n 3
125cc Garelli ARG
8
AUT
-
FRA
-
ESP
2
NAT
-
DTT
2
BEL
2
YUG
1
GBR
4
SWE
2
FIN
5
CSR
1
95 2n 2
1983 50cc Garelli FRA
2
NAT
1
GER
2
ESP
1
YUG
1
DTT
-
SM
-
69 2n 3
125cc Garelli FRA
NC
NAT
2
GER
2
ESP
2
AUT
2
YUG
-
DTT
7
BEL
1
GBR
-
SWE
-
SM
-
67 3r 1
1984 125cc Garelli NAT
3
ESP
2
GER
3
FRA
2
DTT
2
GBR
NC
SWE
3
SM
2
78 2n 0

Referències

[modifica]
  1. «Eugenio Lazzarini» (en castellà). MotoGP.com.
  2. (en italià) Motociclismo. (revista italiana), 1-1976, pàg. 74.
  3. «Albo Campionato italiano - Classe 125 1948-1968» (en italià). paolotordi.it. [Consulta: 17 desembre 2012].
  4. «Albo Campionato italiano - Classe 125 1969-1990» (en italià). paolotordi.it. [Consulta: 17 desembre 2012].
  5. Porcar, Joan «Velocidad. Campeonatos del Mundo. 50cc: El monotítulo, para Lazzarini» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 65-68.