Vés al contingut

Sandro Cortese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSandro Cortese
Imatge
Al podi del GP d'Austràlia (2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Alessandro Cortese Modifica el valor a Wikidata
6 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Ochsenhausen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu11 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websandro-cortese.de Modifica el valor a Wikidata

X: Sandrissimo11 Instagram: sandrocortese MotoGP: -/d438cb8e-15a1-4c18-b589-bd5e5be0af1b Modifica el valor a Wikidata

Alessandro Cortese, conegut com a Sandro Cortese (Ochsenhausen, 6 de gener de 1990), és un antic pilot de motociclisme alemany d'origen italià que va guanyar el primer Campionat del Món de Moto3 disputat, el de 2012. A banda, el 2018 va guanyar el Campionat del Món de Supersport.

Carrera esportiva

[modifica]

Al mundial de motociclisme

[modifica]
Celebrant la victòria a Brno el 2011
Carrera esportiva
NacionalitatAlemanya Alemanya
Temporades20052022
MarquesHonda, Derbi, Aprilia, KTM, Kalex, Yamaha, Kawasaki
Palmarès en velocitat
C. Món Moto31 (2012)
C. Món SSP1 (2018)

GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
221 7 29 10 11 1.362

Fill de pares italians -originaris de Cirò, a la província calabresa de Crotona- emigrats a Alemanya,[1] Cortese va competir al Campionat d'Europa de motociclisme el 2004 i el 2005 va debutar al mundial de 125cc amb una Honda RS 125 R de l'equip Kiefer-Bos-Castrol Honda, acabant la temporada a la vint-i-sisena posició final. El 2006 va passar a l'equip Elit - Caffe Latte, on tenia de company a Thomas Lüthi. El seu millor resultat va ser un desè lloc al Gran Premi de Portugal i va acabar la temporada en dissetè lloc. El 2007 va passar a pilotar una Aprilia RS 125 R dins el mateix equip i va acabar la temporada en la catorzena posició. El 2008, amb el mateix equip, va acabar la temporada en vuitè lloc.

El 2009 va passar a pilotar la Derbi RSA 125 d'Ajo Interwetten com a company d'equip de Dominique Aegerter. Va obtenir dos tercers llocs i va acabar la temporada en sisena posició. Continuà al mateix equip el 2010 i va acabar el mundial en setè lloc. El 2011 va canviar a l'equip Intact-Racing Team Germany. Aquell any va aconseguir les seves primeres victòries (Gran Premi de la República Txeca i Gran Premi d'Austràlia), a més de tres segons llocs i un de tercer i va acabar la temporada en quarta posició.

El 2012 va competir a la classe de Moto3, acabada d'instaurar aquell any com a substituta dels 125cc, amb la KTM M32 de l'equip Red Bull KTM Ajo, amb Arthur Sissis i Danny Kent de companys. Va obtenir cinc victòries, cinc segons llocs i cinc de tercers, de manera que el 21 d'octubre es va proclamar campió del món en guanyar el Gran Premi de Malàisia, dues curses abans que s'acabés el campionat.[2]

Amb la Kalex a Sachsenring el 2016

El 2013 va passar a competir en Moto2 contractat per l'equip Dynavolt Intact GP, que li va confiar una Kalex. Va acabar la temporada en dinovena posició. El 2014, amb el mateix equip, va acabar la temporada en novena posició. El 2015 fou onzè, quinzè el 2016. El 2017, encara al mateix equip però aquesta vegada amb una Suter, va acabar la temporada en divuitena posició.

Al mundial de Supersport

[modifica]

El 2018 va passar a disputar el Campionat del Món de Supersport amb una de les dues Yamaha YZF-R6 de l'equip Kallio Racing (l'altra la pilotava Loris Cresson). Va debutar en aquesta categoria amb un podi a Austràlia.[3] Després d'un quart lloc a Tailàndia va obtenir la seva primera victòria al campionat al Motorland Aragón.[4] Després de guanyar a Gran Bretanya i obtenir cinc podis més durant la temporada, va guanyar el títol mundial de Supersport. Esdevingué així el tercer pilot de la història, després de John Kocinski i Max Biaggi, a guanyar un títol mundial tant amb motos derivades de la sèrie com amb els prototips del campionat del món.

El 2019 va córrer al campionat del món de Superbike amb una Yamaha YZF-R1 de l'equip GRT, on coincidí amb Marco Melandri.[5] Va tancar la temporada en dotzè lloc final.[6] El 2020 canvià d'equip per anar a l'Outdo Kawasaki - TPR, on va córrer amb una ZX-10RR. Aquesta temporada va patir una greu lesió a Portimão que l'obligà a perdre's la resta del campionat.[7] El 3 d'abril de 2022, vint mesos després de l'accident a Portimão, Cortese va anunciar la seva retirada definitiva de les competicions de motociclisme.[8] Va agrair els esforços mèdics d'emergència locals per a salvar-lo de la paraplegia però va assenyalar que el seu cos mai no s'havia recuperat completament de l'accident.[9]

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Pos Pts
2005 125cc Honda ESP
20
POR
25
CHN
Ret
FRA
15
ITA
Ret
CAT
23
NED
24
GBR
15
GER
14
CZE
14
JPN
Ret
MAL
21
QAT
17
AUS
19
TUR
14
VAL
Ret
26è 8
2006 125cc Honda ESP
16
QAT
Ret
TUR
16
CHN
17
FRA
15
ITA
Ret
CAT
19
NED
14
GBR
14
GER
13
CZE
11
MAL
17
AUS
14
JPN
14
POR
10
VAL
18
17è 23
2007 125cc Aprilia QAT
17
ESP
7
TUR
Ret
CHN
18
FRA
7
ITA
7
CAT
11
GBR
12
NED
8
GER
7
CZE
10
SM
15
POR
Ret
JPN
Ret
AUS
10
MAL
Ret
VAL
Ret
14è 66
2008 125cc Aprilia QAT
11
ESP
10
POR
10
CHN
16
FRA
11
ITA
8
CAT
8
GBR
9
NED
4
GER
6
CZE
7
SM
7
INP
5
JPN
6
AUS
6
MAL
4
VAL
5
141
2009 125cc Derbi QAT
3
JPN
6
ESP
6
FRA
12
ITA
10
CAT
9
NED
Ret
GER
6
GBR
Ret
CZE
6
INP
18
SM
5
POR
2
AUS
3
MAL
6
VAL
8
130
2010 125cc Derbi QAT
5
ESP
11
FRA
6
ITA
Ret
GBR
6
NED
5
CAT
4
GER
3
CZE
16
INP
2
SM
5
ARA
5
JPN
12
MAL
6
AUS
Ret
POR
Ret
VAL
5
143
2011 125cc Aprilia QAT
2
ESP
6
POR
2
FRA
7
CAT
4
GBR
7
NED
4
ITA
12
GER
8
CZE
1
INP
3
SM
4
ARA
7
JPN
5
AUS
1
MAL
2
VAL
Ret
4t 225
2012 Moto3 KTM QAT
3
ESP
3
POR
1
FRA
6
CAT
2
GBR
3
NED
2
GER
1
ITA
3
INP
2
CZE
3
SM
1
ARA
2
JPN
6
MAL
1
AUS
1
VAL
2
1r 325
2013 Moto2 Kalex QAT
17
AME
25
ESP
18
FRA
12
ITA
14
CAT
Ret
NED
14
GER
14
INP
16
CZE
Ret
GBR
20
SM
Ret
ARA
10
MAL
Ret
AUS
11
JPN
15
VAL
16
19è 22
2014 Moto2 Kalex QAT
7
AME
14
ARG
9
ESP
9
FRA
12
ITA
13
CAT
Ret
NED
Ret
GER
Ret
INP
6
CZE
3
GBR
18
SM
12
ARA
12
JPN
Ret
AUS
6
MAL
7
VAL
Ret
85
2015 Moto2 Kalex QAT
7
AME
14
ARG
7
ESP
Ret
FRA
14
ITA
8
CAT
Ret
NED
17
GER
11
INP
Ret
CZE
8
GBR
8
SM
8
ARA
13
JPN
3
AUS
Ret
MAL
7
VAL
13
11è 90
2016 Moto2 Kalex QAT
15
ARG
Ret
AME
12
ESP
Ret
FRA
DNS
ITA
11
CAT
Ret
NED
12
GER
15
AUT
11
CZE
23
GBR
12
SM
9
ARA
13
JPN
5
AUS
3
MAL
17
VAL
Ret
15è 61
2017 Moto2 Suter QAT
22
ARG
8
AME
23
ESP
Ret
FRA
14
ITA
19
CAT
Ret
NED
Ret
GER
8
CZE
Ret
AUT
Ret
GBR
Ret
SM
5
ARA
9
JPN
Ret
AUS
9
MAL
Ret
VAL
Ret
18è 43

Referències

[modifica]
  1. de Fine, Giuseppe. «Sandro Cortese a Cirò» (en italià). ilcirotano.it. Secom, 01-08-2007.
  2. «Sandro Cortese Campione del Mondo Moto3 2012» (en italià). CdM Editore, 21-10-2012.
  3. «Sandro Cortese passa in Supersport: nel 2018 correrà con Kallio Racing» (en italià). Motorsport Network, 13-02-2018.
  4. «SSP 2018 - Championship Standings» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 27-10-2018.
  5. Costantino, Alyoska. «GRT sale in Superbike, scegliendo Cortese e Melandri» (en italià). 66communication S.r.l.s., 10-11-2018.
  6. «SBK 2019 - Championship Standings» (PDF) (en anglès). Dorna Sports S.L., 26-10-2019.
  7. «SBK, sandro Cortese? scatta l'operazione recupero per Magny-Cours» (en italià). Buffer Overflow S.r.l., 24-08-2019.
  8. Pezzoni, Marco. «Sandro Cortese si ritira: “il mio corpo non è più lo stesso dall'incidente”» (en italià). Conti Editore S.r.l, 03-04-2022.
  9. «Rücktritt Sandro Cortese nach 20 Monaten Verletzung / Superbike-WM - SPEEDWEEK.COM» (en alemany). speedweek.com. [Consulta: 3 abril 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • Sandro Cortese - Lloc web oficial (alemany) (anglès)