Esteve IV
|
Per a altres significats, vegeu «Esteve IV d'Hongria». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 770  Roma (Estats Pontificis) | ||
| Mort | 24 gener 817 (46/47 anys) Roma (Estats Pontificis) | ||
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà | ||
 97è Papa | |||
| 26 juny 816 – 24 gener 817 ← Papa Lleó III – Pasqual I → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Enaltiment | |||
.jpg)
Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.
Nascut en una família aristocràtica romana, era fill d'un noble anomenat Marinus. També pertanyien a aquesta nissaga els papes Sergi II i Adrià II.[1]
El seu breu pontificat (de tan sols set mesos de durada) es va iniciar ordenant al poble romà que prestés jurament de fidelitat al rei dels francs, Lluís el Pietós; va enviar emissaris a l'emperador per notificar-li l'elecció i per concertar una reunió entre tots dos, segons la comoditat de l'emperador.[2] Amb la invitació de Lluís, Esteve va sortir de Roma l'agost del 816, creuant els Alps acompanyat de Bernat d'Itàlia, rei dels llombards, qui tenia ordre d'acompanyar-lo fins a l'emperador.[3] Al principi d'octubre, el papa i l'emperador es van reunir a Reims, on Lluís es prosternà tres vegades davant d'Esteve.[4] A la missa del diumenge 5 d'octubre del 816, Esteve consagrà i ungí emperador Lluís, col·locant-li una corona que s'afirmava que va pertànyer a Constantí I el Gran.[5] Alhora també coronà la dona de Lluís, Ermengarda d'Hesbaye, tractant-la d'Augusta[6] Aquest fet s'interpreta com un intent per part del Papat d'establir-se un paper en la coronació d'un emperador, cosa que Lluís havia posat en dubte amb l'auto-coronació del 813.[7]
Mentre era amb Lluís, l'emperador va donar al papa Esteve una sèrie de regals, inclòs una finca de terra (molt probablement a Vendeuvre-sur-Barse), per a l'Església romana. També van renovar el pacte entre els papes i els reis dels francs i confirmar els privilegis de l'església de Roma i acceptar l'existència dels recentment creats Estats Pontificis.[8] Després de la coronació i una visita a Ravenna, va tornar a Roma, a la fi de novembre del 816,[9] on va morir el 24 de gener del 817.
En algun moment, Esteve fou canonitzat com a sant de l'Església Catòlica.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Mann, 1906, p. 111-112.
- ↑ Mann, 1906, p. 112-113.
- ↑ Mann, 1906, p. 113-114.
- ↑ Mann, 1906, p. 114.
- ↑ Duffy 1997: p. 77
- ↑ Mann, 1906, p. 115.
- ↑ Duffy, 1997, p. 78.
- ↑ Mann, 1906, p. 117-118.
- ↑ Mann, 1906, p. 119.
- ↑ Montor, 1867, p. 94.
Bibliografia
[modifica]- de Montor, Artaud. The lives and times of the Roman Pontiffs, from St. Peter to Pius IX. Volume 1 (en anglès), 1867.
- Duffy, Eamon. Saints and Sinners: A History of the Popes (en anglès). Yale University Press, 1997.
- Mann, Horace K. The Lives of the Popes in the Early Middle Ages, Vol. II: The Popes During the Carolingian Empire, 795–858 (en anglès), 1906.
- Mann, Horace K. «Pope Stephen (IV) V». A: The Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1912.
