Formós
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Nom original | (la) Formosus PP.  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 816 Roma | ||
| Mort | 4 abril 896 (79/80 anys) Roma | ||
| Causa de mort | enverinament | ||
| Sepultura | basílica de Sant Pere del Vaticà | ||
 111è Papa | |||
| 10 octubre 891 – 4 abril 896 ← Esteve V – Bonifaci VI → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | diplomàtic, sacerdot catòlic, escriptor | ||
 | |||
Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.
Consagrat bisbe de Porto l'any 864 pel Papa Nicolau I, va actuar com a legat pontifici a Bulgària (866) i a França (869 i 872), on va ser l'encarregat de convèncer Carles el Calb que acceptés la corona imperial. L'any 877, en ajudar a coronar rei d'Itàlia a Arnulf, es va enfrontar al Papa Joan VIII, que era partidari de Carles el Calb, fet que li va valdre ser expulsat de la seva diòcesi i l'excomunió. Aquesta fou aixecada l'any 883, quan accedí al papat Marí I i Formós fou restaurat en la seva seu de Porto-Santa Rufina, dignitat que ocupava quan el van fer papa.
Durant el seu pontificat, el 30 d'abril del 892, pressionat per l'emperador Guiu III, es va veure forçat a coronar emperador i successor al fill d'aquest, Lambert. Quan va morir Guiu el 894, Lambert es convertí en el nou emperador alhora que Formós començà a aproximar-se al rei Arnulf de Caríntia, a qui convencé perquè avancés sobre Roma i alliberés el regne d'Itàlia de la família dels ducs de Spoleto. Arnulf travessà els Alps i assaltà Roma el febrer del 896, expulsà Lambert i fou nomenat nou emperador per Formós en l'atri de la Basílica de Sant Pere. Poc després, el 4 d'abril de 896, el papa Formós morí a Roma.
El sínode del cadàver
[modifica]
El mateix any de la mort de Formós, pujà al tron pontifici Esteve VI amb l'ajuda de Lambert II de Spoleto, qui tornà a prendre el control de Roma al caure malalt Arnulf i veure's obligat a abandonar Itàlia. Lambert, juntament amb la seva mare Agiltruda, impulsà la celebració d'un judici contra el papa que va donar suport a la família dels ducs de Spoleto en les seves reivindicacions polítiques durant el papat.
Esteve VI ordenà, nou mesos després de la mort de Formós, exhumar el seu cadàver i sotmetre'l a judici en un concili que es va reunir per a aquesta finalitat i que ha passat a la història com el «Concili Cadavèric», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver». En aquest concili, celebrat sota la presidència d'Esteve VI a la Basílica de Constantí, es va procedir a revestir el cadàver de Formós dels ornaments papals i se'l va seure en un tron perquè escoltés les acusacions, la principal de les quals va ser que essent bisbe de la diòcesi de Porto, l'havia abandonat per ocupar com a Papa la diòcesi de Roma. En el judici es va declarar culpable a Formós i es va decretar invàlida la seva elecció com a Papa i es van anul·lar tots els actes i les ordenances del seu papat.
