Gai (papa)

Per a altres significats, vegeu «Gai (desambiguació)».

Gai

Retrat imaginari de Gai a la basílica de Sant Pau Extramurs
Nom original	(la) Caius
Biografia
Naixement	Caius (llatí) Data desconeguda Dalmàcia (Antiga Roma)
Mort	22 abril 296 Roma
Sepultura	Catacumba de Sant Calixt, Roma
28è Papa
17 desembre 283 – 22 abril 296 ← Eutiquià – Marcel·lí →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	sacerdot catòlic
Període	Baix Imperi Romà
Sant Gai, Papa i màrtir
sant sant
Festivitat	22 d'abril
Família
Parents	Dioclecià

Gai (Salona, Dalmàcia, ? - Roma, 22 d'abril de 296) fou escollit papa el 4 de gener de 283.

Biografia

Pontificat

Successor d'Eutiquià en el bisbat de Roma, el Catàleg Liberià, a la Cronografia del 354, li atorga una pontificat de dotze anys, quatre mesos i set dies, entre el 17 de desembre del 283 i el 22 d'abril del 296. La data és més precisa que la d'Eusebi de Cesarea, que li assigna un pontificat de quinze anys a partir del 282, o que el Liber Pontificalis, que conserva les dates liberianes, però esmenta onze anys, quatre mesos i dotze dies.

A pesar de la durada del seu pontificat, les notícies sobre Gai són poc fiables. Va ordenar que els màrtirs fossin coberts amb la dalmàtica, tipus de túnica molt semblant a la túnica dels emperadors romans. Avui en dia constitueix la vestimenta dels diaques en les cerimònies més solemnes. Va instituir la benedicció de la recol·lecció dels camps.

Mort i veneració

Va ser enterrat a la catacumba de Sant Calixt, a la ciutat de Roma. S'apunta que la data de la seva mort va ser el 22 d'abril, aquesta és la que s'ha mantingut en la seva festivitat com a sant. És esmentat la Depositio Episcoporum del segle iv, però no com a màrtir, encara que és considerat com a tal, perquè va viure en un moment de pau abans de la darrera gran persecució.

Gai apareix en la Passio Susannae, com a germà del prevere Gabí, pare de Susanna, ambdós fills de Maximí, senador i cònsol, cosí de Dioclecià i Maximià, el darrer dels quals és considerat fill de Dioclecià, i a qui el pare vol casar amb la filla de Gabí. A la primera part, el bisbe realitza nombroses conversions de pagans, entre ells un senador, Claudi, així com la seva esposa Prepedigna i els seus fills Alexandre i Cuzia, així com el germà de Claudi, Màxim, els quals moriran tots màrtirs. En un primer moment, Susanna i el seu pare són arrestats, aquest des d'aquest moment, desapareix del relat, mentre que la seva filla és martiritzada a la casa paterna, que es troba al costat de la de Gai, el qual haurà d'encarregar-se dels serveis litúrgics de l'església de l'anomenat «titulus ad Duas domos». Aquest temple està documentat a final del segle v com a «titulus Caii», en un sínode romà el 499. El Martyrologium Hieronymianum recorda a Gai l'11 d'agost i cita l'església amb el primer nom, que és recordat a al segle vi com el lloc de veneració de Susanna o «susannae titulus».

Segons Louis Duchesne, aquesta passió data de l'any 500, i és una llegenda que tracta d'explicar la fundació de la basílica de Santa Susanna de Roma, i els diferents títols d'aquesta església, atribuint l'antiga denominació al primer propietari, és a dir a Gai. No obstant això, no se sap si originalment el relat feia referència al bisbe. D'altra banda, els altres noms de la passió haurien estat manllevats del Martyrologium Hieronymianum, mentre que el personatge de Gai és, especialment a la segona meitat del relat, algú que resta de fons, i no se l'esmenta com a màrtir.

Bibliografia

• Chapman, Henry Palmer. «Popes Sts. Caius and Soter». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Wikisource, 1913. 
• Scorza Barcellona, Francesco. «Santo Caio» (en italià). Enciclopedia dei Papi. Treccani: l'enciclopedia italiana, 2000.