Papa Joan VII
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 650  Rossano (Imperi Romà d'Orient) | ||
| Mort | 22 octubre 707 (56/57 anys) Roma | ||
| Sepultura | Grutes vaticanes | ||
 86è Papa | |||
| 5 març 705 – 18 octubre 707 (Gregorià) ← Papa Joan VI – Sisini → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor | ||
| Família | |||
| Pare | Platon | ||
Joan VII (?, ? - Roma, 18 d'octubre del 707) va ser Papa des del 705 fins al 707.
Nascut en una família distingida de tradició grega en una data desconeguda, va ser fill de Plató i Blatta. El seu pare havia dut a terme obres diverses de restauració del palau imperial al mont Palatí, a Roma. Abans de la seva elecció com a papa, era administrador del patrimoni papal a la via Àpia. El 687, mentre exercia aquest càrrec, va erigir un monument commemoratiu als seus pares.[1]
Va ser elegit l'1 de març del 705.[2] Malgrat ser un home eloqüent i amb coneixements, la seva capacitat polític va ser limitada.[1] No va aprovar cap dels decrets del Concili de Trullo (692), presentats per l'emperador Justinià II, que incloïen la desaprovació de costums com el celibat del clergat i les normes de dejuni.[2] L'únic que va fer en rebre els decrets va ser retornar-los tal com havien arribat, considerant que no hi havia res a condemnar en ells. Altrament, va recuperar el patrimoni papal als Alps Cotians de mà d'Aripert II, que els llombards havien confiscat.[1]
Va destacar per la seva devoció a la Verge Maria i per l'impuls de la restauració de les esglésies romanes.[2] Entre elles destaca Santa Maria Antiga, que va decorar amb frescs i un nou ambó, i on el 1900 es van descobrir mosaics representant figures, una amb una aureola quadrada que es creu que representa al papa. També va fer erigir una capella dedicada a la verge a la basílica de Sant Pere.[1]
També se li atribueix haver prevalgut sobre el clergat anglosaxó present a Roma perquè renunciés al seu estil de vestit secular i escriure a Anglaterra per demanar que seguissin el seu exemple.[1]
Va morir a Roma el 18 d'octubre del 707, al palau que va fer construir al Palatí. Va ser enterrat a l'oratori que va fer construir a la basílica de Sant Pere del Vaticà.[1]
Referències
[modifica]
