Papa Urbà I
| |||
| Nom original | (la) Urbanus I  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Urbanus (llatí) Data desconeguda Roma | ||
| Mort | 19 maig 230 Roma | ||
| Causa de mort | valor desconegut | ||
| Sepultura | Catacumba de Sant Calixt | ||
 17è Papa | |||
| 222 (Gregorià) – 23 maig 230 (Gregorià) ← Calixt I – Poncià → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església primitiva | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| Sant Urbà, Papa, màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica | ||
| Festivitat | 25 de maig (catòlics); 25 de febrer (ortodoxos, correspon al 12 de febrer del calendari julià) | ||
| Iconografia | Com a papa, amb raïm | ||
| Patró de | Alemanya, ram dels vinaters | ||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230. Segons la tradició, mor com a màrtir i és venerat com sant en diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Orígens
[modifica]S'afirma que Urbà va néixer a Roma i era fill de Poncià.[1]
En termes generals, no se sap gran cosa de la seva vida i història, en alguns casos relats llegendaris. A Alemanya, el consideren el sant patró de la viticultura; durant l'edat mitjana hom l'invocava per trobar remei contra les tempestes, la gota i l'embriaguesa.
Pontificat
[modifica]Vers l'any 222 va ser elegit bisbe de Roma per succeir a Calixt I. El seu pontificat, de vuit anys de durada, va ser en un clima de pau relativa per a l'Església primitiva, durant el regnat de l'emperador Alexandre Sever, tolerant amb els cristians.[1]
En aquesta època, precisament, augmenten i creixen les catacumbes romanes i suggereix que la comunitat cristiana va tenir el suport de l'emperador; Alexandre va permetre la construcció d'una nova església en uns terrenys reivindicats pels taverners de Roma, considerant que aquell seria un lloc ideal per a la veneració del déu cristià.[1]
Tanmateix, el cisma d'Hipòlit de Roma, com a antipapa, va continuar, però suposadament no va haver-hi cap mena d'enfrontament directe entre aquest i Urbà.[1]
Mort
[modifica]Segons la tradició, fou martiritzat clavant-li un clau dinal enmig del cervell, per això se l'invoca contra els mals de cap, les migranyes i les febres.[2] Sobre la seva mort i lloc d'enterrament hi ha diverses visions. La més tradicional és que va morir martiritzat i després va ser enterrat a les catacumbes de Sant Calixt.[3] Una segona visió afirma que Urbà, probablement, va morir per causes naturals el 23 de maig de 240, per a després ser enterrat a la Catacumba de Pretextat, a la Via Àpia i considera que l'Urbà enterrat a la de Sant Calixt és un altre bisbe.[1] Tanmateix, també se l'ha confós amb un altre Urbà, que va ser enterrat a la Via Nomentana, prenent com a certes les Actes de santa Cecília i no el Liber Pontificalis.[3]
Actualment, la seva festivitat se celebra el 25 de maig, bé que fins a 1969 s'havia celebrat el 9 d'agost.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Guiley, 2001, p. 336.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952, p. 658-659.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Farmer, 2004, p. 516.
Bibliografia
[modifica]- Farmer, David Hugh. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-860949-3.
- Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. ISBN 0-8160-4133-4.
