Vés al contingut

Estronciojoaquinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEstronciojoaquinita
Fórmula químicaSr₂Ba₂(Na,Fe)₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O
Epònimjoaquinita-(Ce) i estronci Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Numero Uno, Àrea de Clear Creek, Pic Picacho, Districte de New Idria, Comtat de San Benito, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CE.25
Nickel-Strunz 9a ed.9.CE.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana60.1.1a.2
Heys14.9.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 10,51Å; b = 9,76Å; c = 11,87Å; β = 109,28°
Grup espacialgrup espacial PM, grup espacial 3 i grup espacial 10 Modifica el valor a Wikidata
Colorverd, groc-verd, groc-marró
Duresa (Mohs)5,5
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780
Birefringènciaδ = 0,070
Angle 2Vmesurat: 35° to 45°, calculat: 42°
Dispersió òpticar > v forta
Impureses comunesLi
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1979-080 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1982
SímbolSjq Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'estronciojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenat així per ser el membre ric en estroncidel grup de la joaquinita.

Característiques

[modifica]

L'estronciojoaquinita és un silicat de fórmula química Sr₂Ba₂(Na,Fe)₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciojoaquinita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), baotita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments

[modifica]

L'estronciojoaquinita es forma en lents de basalt metasomatitzat en serpentinites (Mina numero uno, Califòrnia) i en vetes tallant metagrauvaques (en una prospecció a Califòrnia). S'ha descrit associada a joaquinita-(Ce), neptunita, natrolita, albita, actinolita, crossita, benitoïta, analcima.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Strontiojoaquinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Strontiojoaquinita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2012. [Consulta: 26 desembre 2015].