Papagoïta
 Papagoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaCu[H₃AlSi₂O9] |
| Epònim | pàpago |
| Localitat tipus | mina New Cornelia (Ajo Mine), Ajo, Little Ajo Mts, Districte d'Ajo, Comtat de Pima, Arizona, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.04 |
| Dana | 60.1.4.1 |
| Heys | 16.5.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | criptocristal·lí en crostes d'agregats en matriu, a vegades incrustat en cristalls de quars |
| Estructura cristal·lina | a = 12,92Å; b = 11,49Å; c = 4,69Å; β = 100,81° |
| Color | blau |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Color de la ratlla | blau brillant |
| Densitat | 3,25 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,607 nβ = 1,641 nγ = 1,672 |
| Birefringència | δ = 0,065 |
| Angle 2V | mesurat: 78°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Mn, Mg, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Símbol | Pap |
| Referències | [1] |
La papagoïta és un mineral de la classe dels ciclosilicats. Va ser descoberta l'any 1960 en una mina prop d'Ajo al comtat de Pima, a l'estat d'Arizona (EUA), sent nomenada així per la tribu índia papago que habita la zona.[2]
Característiques químiques
[modifica]És un alumini-ciclosilicat de calci i coure, hidroxilat i anhidre. Estructura en anells de quatre tetràedres de sílice. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, ferro, manganès, magnesi i aigua.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la papagoïta pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a mineral secundari, incrustat en vetes de pòrfir de granodiorita; també incrustat dins de cristalls de quars.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: auricalcita, shattuckita, Ajoïta, baritina o quars.
Referències
[modifica]- Papagoïta, mindat.org.
- Papagoïta, webmineral.com.
- Manual de papagoïta, Mineral Data Publishing.
