Estroncioortojoaquinita
 Estroncioortojoaquinita | |
|---|---|
 Cristalls ataronjats d'estroncioortojoaquinita  | |
| Fórmula química | (Na,Fe)₂Sr₂Ba₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O |
| Epònim | joaquinita-(Ce), estronci i sistema ortoròmbic |
| Localitat tipus | Ohmi, Itoigawa, Prefectura de Niigata, Chubu, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.25 |
| Dana | 60.1.1b.2 |
| Heys | 14.9.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup espacial | space group Pmc2₁ (en)  |
| Color | groc |
| Duresa (Mohs) | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Angle 2V | mesurat: 35° to 45°, calculat: 42° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-081a |
| Símbol | Sojq |
| Referències | [1] |
L'estroncioortojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenada així en al·lusió al seu contingut en estronci, la seva estructura cristal·lina ortoròmbica i la seva relació amb la joaquinita. És un dimorf de la estronciojoaquinita i isoestructural amb la bario-ortojoaquinita.
Característiques
[modifica]L'estroncioortojoaquinita és un silicat de fórmula química (Na,Fe)₂Sr₂Ba₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncioortojoaquinita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, baotita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Formació i jaciments
[modifica]S'ha descrit en dics d'amfibolita amb quars i albita que tallen serpentinites. S'ha trobat associada a benitoïta i leucosfenita. Només s'ha descrit a la seva localitat tipus: Ohmi, Prefectura de Niigata, Japó.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Strontio-orthojoaquinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Strontio-orthojoaquinita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 26 desembre 2015].