Komarovita
 Komarovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ca,Sr,Na)6-x(Nb,Ti)₆(Si₄O₁₂)(O,OH,F)16·nH₂O |
| Epònim | Vladimir Komarov |
| Localitat tipus | estoc de natrolita (Pegmatita No. 61), Mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.45 |
| Dana | 56.2.4.12 |
| Heys | 17.8.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 21,3Å; b = 14Å; c = 17,19Å; |
| Color | rosa clar, blanc |
| Fractura | no ha estat observada |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3 g/cm³ (mesurada); 2,96 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,750 nβ = 1,766 nγ = 1,850 |
| Birefringència | δ = 0,100 |
| Angle 2V | mesurat: 48° |
| Dispersió òptica | r < v, marcada |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mn, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-011 |
| Any d'aprovació | 1971 |
| Símbol | Kmv |
| Referències | [1] |
La komarovita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Vladímir Mikhàilovitx Komarov (1927-1967), cosmonauta soviètic.[1]
Característiques
[modifica]La komarovita és un ciclosilicat de fórmula química (Ca,Sr,Na)6-x(Nb,Ti)₆(Si₄O₁₂)(O,OH,F)16·nH₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la komarovita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca i natrokomarovita.
Formació i jaciments
[modifica]La komarovita va ser descoberta amb albita redipositada en natrolida de gra fi en roques alcalines al nont Karnasurt, al massís de Lovozero (Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia).[2] També ha estat descrita en un altre indret de l'óblast de Múrmansk i, dubtosament, a Dinamarca.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Komarovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Komarovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 30 juny 2019].