Tsepinita-Ca

Tsepinita-Ca
Fórmula química	Ca(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)(OH,O)₂·3H₂O
Epònim	tsepinite (en) i calci
Localitat tipus	Mina Lovtxorrite, Vall Hackman, Mont Iukspor, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.30b
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.30b
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 14,484 Å; b = 14,191 Å; c = 7,907 Å; β = 117,26°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blanc, incolor, marronós clar
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,73(1) g/cm³ (mesurada); 2,72 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,666 nβ = 1,676 nγ = 1,780
Birefringència	δ = 0,114
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 30°, calculat: 36°
Dispersió òptica	molt feble: r < n
Impureses comunes	K, Na
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2002-020
Any d'aprovació	2002
Símbol	Tsp-Ca
Referències

La tsepinita-Ca és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vuoriyarvita

Característiques

La tsepinita-Ca és un silicat de fórmula química Ca(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)(OH,O)₂·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Lovtxorrite, situada a la vall Hackman del mont Iukspor, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita en un altre indret del proper massís de Khibini, el mont Eveslogtxorr. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.