Korobitsynita

Korobitsynita
Fórmula química	Na₂(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)(OH,O)₂·3-4H₂O
Epònim	Mikhail Fedorovich Korobitsyn (en)
Localitat tipus	mont Al·luaiv, Umbozero mine (en) i Mount Karnasurt (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.30a
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.30a
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,349(2) Å; b = 14,164(2) Å; c = 7,130(1) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,646 nβ = 1,654 nγ = 1,763
Birefringència	δ = 0,117
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1998-019
Símbol	Kbi
Referències

La korobitsynita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la nenadkevichita. Rep el nom en honor de Mikhail Fedorovich Korobitsyn (1928-1996), mineralogista i col·leccionista amateur que va fer contribucions significatives a les investigacions mineralògiques del complex alcalí de Lovozero.

Característiques

La korobitsynita és un ciclosilicat de fórmula química Na₂(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)(OH,O)₂·3-4H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la korobitsynita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres de tres indrets diferents del massís de Lovozero (Rússia): la pegmatita Shomiokitovoe, i els monts Al·luaiv i Karnarsurt. També ha estat descrita a la pedreres d'Aris (Namíbia) i la pedrera Poudrette (Québec, Canadà).